Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 100Setze. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 100Setze. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 de novembre del 2014

Trencant barreres

OBRIGADA
100Setze, Cardedeu
28 de novembre de 2014

Era la tercera vegada que els veia en qüestió de setmanes, i cada dia m'agraden més. Ahir van comptar amb l'acompanyament de Pau Gomez a la guitarra (fora de pla a la imatge, però ben present a l'escenari). Sis cordes més reforçant una base instrumental sòlida com una pedra i fresca com una pinta de Murphy's. I aquella lírica que trenca qualsevol barrera, fins i tot les limitacions tècniques que ahir van situar les veus en un segon pla. Ètica de club, èpica d'estadi i una enorme banda de rock'n'roll.



dimecres, 26 de novembre del 2014

Obrigada i Brubaker DJ Set a Cardedeu

Com Springsteen a Hammersmith, els Clash al Shea Stadium o Nirvana a Reading. Diguin-me exagerat si volen, però el concert que OBRIGADA van oferir dissabte passat a la NAUB1 va ser tan gran que qualsevol superlatiu es queda curt. Aquest divendres, 28 de novembre (23,30h.) actuaran al 100Setze, a Cardedeu (avda. Rei en Jaume, 116 - RENFE / Nit Bus: Cardedeu). Oferiran un concert especial on els acompanyarà Pau Gomez a la guitarra. I un cop finalitzada l'actuació, Brubaker DJ Set -és a dir, un servidor i una colla d'explosius artefactes rodons- punxarà rock'n'roll als quatre vents. Entrada lliure i cuina de proximitat.





diumenge, 15 de desembre del 2013

Huracà Holehouse

TIM HOLEHOUSE
El 100Setze, Cardedeu
15 de desembre de 2013

La nit passada, Tim Holehouse va tocar a Cambridge, al Regne Unit. Poques hores més tard va desplaçar-se fins a un aeroport de la perifèria londinenca i va pujar a un avió que ha aterrat aquest matí a Barcelona, on s'ha enfilat al cotxe que l'ha portat a la seva destinació final, Cardedeu. Acte seguit han caigut una ràpida prova de so, un parell de cafès i el concert-vermut amb què ha començat la seva enèsima gira estatal. Dues actuacions en països diferents i en molt menys de vint-i-quatre hores, de les quals n'havia dormit tan sols un parell durant el trajecte. De seguida s'ha dit. Però el millor de tot és que, més enllà d'aguantar el ritme i mantenir el tipus, el de Portsmouth ha ofert al 100Setze el passi més enèrgic i contundent que un servidor li ha vist fer a data d'avui -i en porto uns quants-. Una hora de blues primitiu, sense colorants ni conservants. Una veu que escopia flames, una guitarra posseïda per les deïtats del Delta i cançons sobre carreteres perdudes, gossos mutilats, viatges a l'infern i odes a l'amic Jack Daniel's. "Broken Bones" a capella i un final d'impacte amb el respectable en ple cantant i picant les taules al ritme de "Long Road to Nowhere". I els fantasmes de Blind Willie Johnson, Son House i Johnny Cash -oportuna deconstrucció de "Folsom Prison Blues"- flotant en l'ambient. Ningú ofereix més a l'hora del vermut.

Tim Holehouse segueix girant per casa nostra per cortesia de Fressa Ent. Aquest vespre el podran escoltar a Manresa (La Gramola, el seu tercer concert en menys de vint-i-quatre hores!). Demà oferirà un show secret a Figueres. I finalment, dimarts presentarà el seu projecte de música experimental THC a Barcelona (El Niu, compartint escenari amb Neur(o)n).





dilluns, 9 de desembre del 2013

Tim Holehouse a Cardedeu

TIM HOLEHOUSE
en concert-vermut
Diumenge, 15 de desembre (13:00)
El 100SETZE - CARDEDEU (Barcelona)
(Avda. Rei en Jaume, 116)

Ens agrada Tim Holehouse. Ens flipa el seu blues corrosiu i pantanós. Ens hipnotitza la seva veu a mig camí entre Tom Waits i Howlin’ Wolf. Ens absorbeix la seva guitarra amb regust de bourbon. Per això volíem ser els primers d’escoltar-lo. Per això començarà una nova gira estatal a casa nostra. I per això vindrà a tocar literalment després de baixar de l’avió: un cop aterrat a l’aeroport, el portarem fins al 100Setze perquè ens ofereixi un concert-vermut d’elevadíssim voltatge.

“‘Fighter’ (2013) és el nou disc de Tim Holehouse. Però ningú ho diria a primera vista. Tant a l'artwork com al propi compacte es pot llegir el títol de l'àlbum, però no el nom del seu autor. Un altre detall: les seves onze cançons es van enregistrar i masteritzar en tan sols tres hores en un estudi de Londres. Misteri i immediatesa. Dos valors -entre molts d'altres- que sempre han definit la música americana d'arrels. I és que quan Holehouse canta que és del sud com si l'hagués posseït el mateix diable, es refereix al sud d'Anglaterra -i concretament a Portsmouth-, però sona com si vingués de les profunditats del Delta del Mississipí”. (Dancing with the Clown)