Generant nous horitzons

TIMOTHY C. HOLEHOUSE (TCH) + NEUR(O)N

El Niu, Barcelona

17 de desembre de 2013

Quan Tim Holehouse no es dedica al blues, es dedica a buscar nous horitzons, o directament a generar-los ell mateix. Ho fa com a Timothy C. Holehouse, o com a TCH, dues denominacions per a designar el seu projecte de música experimental. Un projecte que ahir va debutar de manera oficial als nostres escenaris. Cinc temes que van enllaçar minimalistes puntejos de guitarra acústica amb línies de baix pròximes a l'slowcore i explosions sòniques pròpies del post-rock. Es va acomiadar amb una improvisació que va titular "Barcelona", l'únic moment de la nit en què una pantanosa slide guitar ens va recordar la faceta blues de Holehouse. El va seguir a l'escenari Neur(on), pseudònim del gironí Marc Badosa. Tres quarts d'hora i un sol tema carregat de sorollisme, cacofonies, ambients foscos i atmosferes inquietants. Com si Lou Reed hagués gravat "Metal Machine Music" amb sintetitzadors, un laptop i un fiord norueg com a marc de fons. Monumentals. Tots dos.

Timothy C. Holehouse (TCH).

Neur(o)n.

Huracà Holehouse

TIM HOLEHOUSE

El 100Setze, Cardedeu

15 de desembre de 2013

La nit passada, Tim Holehouse va tocar a Cambridge, al Regne Unit. Poques hores més tard va desplaçar-se fins a un aeroport de la perifèria londinenca i va pujar a un avió que ha aterrat aquest matí a Barcelona, on s'ha enfilat al cotxe que l'ha portat a la seva destinació final, Cardedeu. Acte seguit han caigut una ràpida prova de so, un parell de cafès i el concert-vermut amb què ha començat la seva enèsima gira estatal. Dues actuacions en països diferents i en molt menys de vint-i-quatre hores, de les quals n'havia dormit tan sols un parell durant el trajecte. De seguida s'ha dit. Però el millor de tot és que, més enllà d'aguantar el ritme i mantenir el tipus, el de Portsmouth ha ofert al 100Setze el passi més enèrgic i contundent que un servidor li ha vist fer a data d'avui -i en porto uns quants-. Una hora de blues primitiu, sense colorants ni conservants. Una veu que escopia flames, una guitarra posseïda per les deïtats del Delta i cançons sobre carreteres perdudes, gossos mutilats, viatges a l'infern i odes a l'amic Jack Daniel's. "Broken Bones" a capella i un final d'impacte amb el respectable en ple cantant i picant les taules al ritme de "Long Road to Nowhere". I els fantasmes de Blind Willie Johnson, Son House i Johnny Cash -oportuna deconstrucció de "Folsom Prison Blues"- flotant en l'ambient. Ningú ofereix més a l'hora del vermut.

Tim Holehouse segueix girant per casa nostra per cortesia de Fressa Ent. Aquest vespre el podran escoltar a Manresa (La Gramola, el seu tercer concert en menys de vint-i-quatre hores!). Demà oferirà un show secret a Figueres. I finalment, dimarts presentarà el seu projecte de música experimental THC a Barcelona (El Niu, compartint escenari amb Neur(o)n).

Tim Holehouse a Cardedeu

TIM HOLEHOUSE

en concert-vermut

Diumenge, 15 de desembre (13:00)

El 100SETZE - CARDEDEU (Barcelona)

(Avda. Rei en Jaume, 116)

Ens agrada Tim Holehouse. Ens flipa el seu blues corrosiu i pantanós. Ens hipnotitza la seva veu a mig camí entre Tom Waits i Howlin’ Wolf. Ens absorbeix la seva guitarra amb regust de bourbon. Per això volíem ser els primers d’escoltar-lo. Per això començarà una nova gira estatal a casa nostra. I per això vindrà a tocar literalment després de baixar de l’avió: un cop aterrat a l’aeroport, el portarem fins al 100Setze perquè ens ofereixi un concert-vermut d’elevadíssim voltatge.

“‘Fighter’ (2013) és el nou disc de Tim Holehouse. Però ningú ho diria a primera vista. Tant a l'artwork com al propi compacte es pot llegir el títol de l'àlbum, però no el nom del seu autor. Un altre detall: les seves onze cançons es van enregistrar i masteritzar en tan sols tres hores en un estudi de Londres. Misteri i immediatesa. Dos valors -entre molts d'altres- que sempre han definit la música americana d'arrels. I és que quan Holehouse canta que és del sud com si l'hagués posseït el mateix diable, es refereix al sud d'Anglaterra -i concretament a Portsmouth-, però sona com si vingués de les profunditats del Delta del Mississipí”. (Dancing with the Clown)

http://timholehouse.com

http://www.youtube.com/watch?v=PK44lTn0XpU

Matinee Blues

TIM HOLEHOUSE

Tarambana, Cardedeu

13 d'abril de 2013

"Fighter" és el nou disc de Tim Holehouse. Però ningú ho diria a primera vista. Tant a l'artwork com al propi compacte es pot llegir el títol de l'àlbum, però no el nom del seu autor. Un altre detall: les seves onze cançons es van enregistrar i masteritzar en tan sols tres hores en un estudi de Londres. Misteri i immediatesa. Dos valors -entre molts d'altres- que sempre han definit la música americana d'arrels. I és que quan Holehouse canta que és del sud com si l'hagués posseït el mateix diable, es refereix al sud d'Anglaterra -i concretament a Portsmouth-, però sona com si vingués de les profunditats del Delta del Mississipí. Aquest migdia ha portat el seu blues de batalla al Tarambana de Cardedeu. Un concert-vermut d'elevadíssim voltatge on ha sonat material nou ("Old Brand No. 7", dedicada en paraules del propi Holehouse al seu amic Jack Daniel's), però també retalls d'una discografia a reivindicar, com la sempre potent "Long Road to Nowhere" o una emocionant "Broken Bones" que ha cantat a capella. Aquesta nit el podran escoltar al cafè El Cercle de Girona, compartint escenari amb The Missing Leech.

Audio: "Old Brand No. 7" - Tim Holehouse

Concert-vermut amb Tim Holehouse

Concert-vermut amb

TIM HOLEHOUSE 

Dissabte, 13 d’ABRIL – 12 del migdia 

TARAMBANA – Espai Cultural i Gastronòmic 

c/. Bellsolar (cantonada c/. Barcelona) - CARDEDEU

"Grit", títol del darrer disc de Tim Holehouse, significa en anglès sorra, i també valor. Paraules que defineixen a la perfecció el so d'aquest britànic que combina el blues corrosiu i decadent de Tom Waits amb el folk-punk etílic dels Pogues i la mala llet de Motörhead. Les seves cançons evoquen carreteres perdudes, bars de mala mort i llargues nits amb regust de bourbon. Després de tocar literalment per tot el planeta, torna als nostres escenaris en el marc d’una extensa gira europea. Sens dubte, la millor companyia per a un vermut d’altíssim voltatge.

www.myspace.com/timholehouse

Tim Holehouse de gira per Catalunya

"Grit", títol del darrer disc de TIM HOLEHOUSE, significa en anglès sorra, i també valor. Paraules que defineixen a la perfecció el so d'aquest britànic que combina el blues corrosiu i decadent de Tom Waits amb el folk-punk etílic dels Pogues i la mala llet de Motörhead. Les seves cançons evoquen carreteres perdudes, bars de mala mort i llargues nits amb regust de bourbon. Després de tocar literalment per tot el planeta, torna als escenaris catalans en el marc d'una extensa gira europea. Aquestes són les dates:

11 d'abril - Figueres (secret show)

12 d'abril - Camprodon (Taverna Fraxanet)

13 d'abril (concert vermut) - Cardedeu (Tarambana)

13 d'abril (concert nocturn) - Girona (Cafè El Cercle) + The Missing Leech

www.myspace.com/timholehouse

Tim Holehouse i The Missing Leech al Macondo

Tim Holehouse

Tim Holehouse

Tim Holehouse

The Missing Leech

TIM HOLEHOUSE + THE MISSING LEECH

Macondo Bar, Barcelona

2 de maig de 2012

Poca afluència de públic ahir a la nit, com sol ser habitual en aquesta ciutat que només es mou quan toca, per a un concert que es mereixia un ressò molt més ampli. Tim Holehouse tornava als nostres escenaris i com era d'esperar no va decebre. Cançons sobre carreteres perdudes, dones tatuades i el sempre fidel amic Jack Daniel's. Una slide guitar a tota pastilla, un banjo gairebé centenari que les ha vist passar de tots colors i una profunda veu de grava que fa posar els pèls de punta. Encara amb "Grit" com a darrera referència discogràfica, el britànic va recuperar peces com "Broken Bones" -impagable versió a capella- o la final "Long Road to Nowhere", a més de composicions noves que formaran part del seu proper disc i d'un split single que compartirà amb The Missing Leech. Precisament, l'alter ego del manresà Maurici Ribera va ser l'encarregat d'obrir la nit. Ho va fer amb un set breu però intens on no van faltar perles com "1998", "TV Crusaders" o "Snow". Durant el concert, Ribera va manifestar molèsties físiques que per sort no van anar a més. Potser per això, alguns temes -cas de la citada "Snow"- van adoptar una forma diferent a l'habitual, baixant en revolucions però guanyant una nova dimensió.

http://www.myspace.com/timholehouse

http://www.myspace.com/themissingleech

Recomanació: Tim Holehouse + The Missing Leech

"Grit", títol del darrer disc de TIM HOLEHOUSE, significa en anglès sorra, i també valor. Paraules que defineixen a la perfecció el so d'aquest britànic que combina el blues corrosiu i decadent de Tom Waits amb el folk-punk etílic dels Pogues i la mala llet de Motörhead. Les seves cançons evoquen perdudes carreteres secundàries i llargues nits amb regust de bourbon. El podran veure en directe aquest dimecres, 2 de maig (21,30h.) al Macondo Bar de Barcelona (c/. Conca, 21 - metro: Camp de l'Arpa). Comptarà com a teloner amb THE MISSING LEECH, alter ego de l'activista musical Maurici Ribera i figura clau de l'antifolk català que ha voltat literalment per mig món, sempre acompanyat de la seva guitarra. Organitza: Fressa Ent.

www.myspace.com/timholehouse
www.myspace.com/themissingleech