Somebody - "EP2" (2021)

Més de dos anys després d'haver descobert Somebody a través del seu ep de debut homònim (2018), el cert és que teníem ganes d'escoltar novetats discogràfiques de l'alter ego d'Agustí Calbet, una de les revelacions que durant els darrers temps han vingut a refermar el bon estat de salut de la fèrtil i arrelada microescena musical del Baix Montseny. "EP2" (2021) és el seu segon treball, novament un ep amb tres temes que apunten a tòtems dels 90 com Pavement o (sobretot) Elliott Smith.

Cançons com "In a Cloud" o "Nevermind", que ja s'havien pogut escoltar als seus directes i on el mateix Calbet s'ha fet càrrec de tots els instruments exceptuant la bateria, que ha anat a càrrec de Marc Bosser (Celestial Bums, Sudor Cósmico). Afirma el propi autor que no descarta saltar al format àlbum en un futur, però que ara per ara en té prou amb els discos curts per anar mostrant el repertori consolidat als escenaris durant els passats dos anys.

Disponible tant en format físic com en streaming i descàrrega digital a través de Bandcamp.

Dues generacions de músics del Baix Montseny

Joan Colomo, jugant a casa.

JOAN COLOMO + SOMEBODY

Pati de la Cova, Santa Maria de Palautordera

26 de gener de 2020

Joan Colomo i Somebody representen dues generacions diferents de músics del Baix Montseny. El primer suma dues dècades de trajectòria que l'han consolidat com un dels pilars d'una de les microescenes més fèrtils del sotabosc musical català, ja sigui en solitari o al capdavant de formacions com Zeidun o La Célula Durmiente. El segon, pseudònim d'Agustí Calbet, va debutar fa tot just un any amb un ep homònim que, més enllà d'apuntar maneres, l'ha certificat com una revelació a l'alça de l'indie montsenyenc. Ahir van compartir escenari al Pati de la Cova de Palautordera, en el marc d'un vermut melòman organitzat per Som del Montseny i Hora Roja –dues de les entitats que es dediquen a dinamitzar el mapa cultural del territori en qüestió-.

Va ser Somebody l'encarregat de trencar el gel. I ho va fer amb un repertori que va repassar bona part del cançoner que ha estat cultivant al llarg del darrer exercici, trepitjant fort amb reclams de pes com "Nevermind" o aquest himne subterrani en potència que és "Living Under the Sun", presentant material recent que preveu entrar a gravar durant els propers mesos, i despatxant per acabar una estripada revisió de l'"Albion" dels Babyshambles. Tot plegat, amb l'únic suport d'una guitarra acústica en tensió constant i d'una veu tan càlida com confessional, i fent gala d'un discurs que té més a veure amb els de Jeff Buckley o (sobretot) Elliott Smith que no pas amb el de Pete Doherty.

Tot seguit, Colomo va repassar el gruix ja considerable de la seva producció en solitari d'una forma tan espontània com desordenada. No és aquest últim un apunt en negatiu, al contrari, el millor d'assistir a un concert del de Sant Celoni és que hi pot passar qualsevol cosa i que les sorpreses estan assegurades de bon principi. Portava un set list preparat de casa, però va preferir anar improvisant el repertori sobre la marxa, alternant la guitarra i un Casiotone a través del qual va deconstruir part del cançoner, arribant fins i tot a flirtejar amb llenguatges com el reggaeton i despatxant com qui no vol la cosa tota una sèrie de reclams que van anar de "La redistribució de la riquesa" a "Màgic" i de "L'ocell" a "El xiprer". Menció a part va merèixer la lectura d'"Els Amigos", tot un cant a l'amistat que guanya càrrega emocional cada cop que Colomo la canta davant del seu públic més incondicional.

Pol Purgimon

Des de les profunditats del Montseny - Foto Berta Alcalde.

La microescena musical del Baix Montseny està vivint un moment de gran efervescència. Si fa tan sols unes setmanes tocava parlar de Somebody, l'alter ego d'Agustí Calbet, avui toca fer-ho de Pol Purgimon. Un jove de Santa Maria de Palautordera que va començar a trepitjar escenaris al capdavant dels desapareguts Octubre i que ara presenta un projecte solista dels que apunten molt més que maneres. Acaba de publicar el seu primer ep, "Les flors, al mar" (2019), tres pistes de folk orgànic, feréstec i amb altes dosis d'acidesa que bé podrien ser l'esglaó perdut entre Pep Laguarda i Joan Colomo, entre Ia-Batiste i El Petit de Cal Eril, entre el Pau Riba més metafísic i Ferran Palau. El disc l'ha produït el mateix Calbet, i és sens dubte una de les primeres grans sorpreses d'aquest 2019. Escoltin-lo a Bandcamp.

Somebody al Cafè del Teatre

SOMEBODY

Cafè del Teatre, Sant Esteve de Palautordera

12 de gener de 2019

Agustí Calbet cita com a principals referents Built To Spill, Pavement, Neutral Milk Hotel i Elliott Smith, però són sobretot aquests dos últims els que més ressonen quan s'enfila tot sol a l'escenari. Ho ha fet aquest migdia al Cafè del Teatre de Sant Esteve de Palautordera per a presentar el debut homònim del seu projecte personal, Somebody, i en el marc del llançament del fanzine Tritó Negre, editat per la gent de Som del Montseny. Al llarg d'una hora i sense cap més suport que la seva veu, la seva guitarra, el seu sentit melòdic i la seva lírica introspectiva, Calbet s'ha refermat com un dels nous noms a tenir en compte de la sempre prolífica microescena del Baix Montseny.

Somebody

Definitivament el Baix Montseny és una de les grans pedreres de l'escena musical independent catalana. Aquesta setmana he tingut el gust de descobrir-ne l'enèsim exponent. Somebody és el pseudònim d'Agustí Calbet, un jove músic de Vallgorguina que es declara admirador d'Elliott Smith, Neutral Milk Hotel, Pavement i Built To Spill. Fins ara l'havíem pogut escoltar al capdavant dels psicodèlics Reapers, però des de la passada tardor podem gaudir del seu primer ep, de títol homònim. Tres talls que evoquen tots els seus referents i molt més, i cançons tan rodones i irresistibles com "Living Under the Sun". El presentarà el proper 12 de gener (12h) al Cafè del Teatre de Sant Esteve de Palautordera. Mentrestant, poden vostès escoltar-lo a Bandcamp.