Altres vies que cal transitar

JOAN COLOMO
Nau B1, Granollers

24 de juliol de 2025

Joan Colomo és un artesà de la cançó pop de caràcter tan desvergonyit com iconoclasta, capaç d'abordar les grans qüestions del seu temps –la precarietat, el canvi climàtic, l'ús excessiu de les pantalles– sense prendre's massa seriosament a ell mateix. Un artista que sap riure's de tot i de tothom –començant per ell mateix– sense caure en la banalitat.

En un moment en què el relat pop es debat entre els genis tan torturats com encantats d'haver-se conegut, i el tot s'hi val en nom de quatre 'likes' i un patrocini, el discurs de Colomo segueix marcant diferències i, sobretot, assenyalant que altres vies no només són factibles sinó que cal transitar-les. Ahir a la nit va presentar el seu darrer treball, "Tecno Realista" (2024), a la Nau B1.

Amb una banda formada per il·lustres veterans de l'indie català –Guillem Caballero als teclats, Xavi Garcia al baix i Pau Albà a la bateria–, va alternar la introspecció de "Tot és tan difícil" amb el tropicalisme digital de "Brossa nova especial" i el pop urgent de "Dona'm quelcom". També amb clàssics –sí, clàssics– de la mida de "L'ocell", "Hort mort", "El xiprer" o "Màgic". De quan el pop en català hi solia veure més enllà de la festa major.

Fetus canten per la Diada

Fetus, amb els col·laboradors del seu nou senzill - Foto Néstor Noci.

Fins i tot durant els dies més àlgids de l'independentisme català hi va haver un factor que, certament, grinyolava enmig d'un moviment de naturalesa trencadora i alliberadora. L'elecció de les bandes sonores de les Diades –i del mateix 1 d'Octubre- per part de les entitats que van encapçalar allò que es va anomenar Procés. Unes tries musicals que no anaven més enllà del mestissatge de festa major més inofensiu i previsible –si la cultura és el pilar de tota societat, no podia sortir res de bo d'una república construïda al ritme de txarangos i similars-.

Per això és d'agrair que enguany, malgrat haver tornat la Diada a ser una jornada més folklòrica que una altra cosa, hagin estat Fetus els encarregats de fer-ne la cançó oficial. Una banda punk que ha sabut maridar l'essència del rock'n'roll amb la tradició catalana –l'homenatge a Jaume Arnella amb "Sota, cavall i rei" (2021), aquell "La Serra dels Perduts" (2022) on es postulaven com una mena de Pogues nostrats i, de passada, deixaven en evidència els txarangos de torn-. En aquesta ocasió han adaptat "Au, jovent!", el text anònim que Jordi Fàbregas va musicar el 1976 i va enregistrar al capdavant de Coses.

Es tracta d’una expressió d'alarma medieval que, acompanyada del repic de campanes, cridava la població a sortir a defensar les llibertats –un clam més necessari que mai tal com està el panorama allà fora, i no parlo ara com a independentista sinó com a persona preocupada per l'avanç dels moviments totalitaris i de les ideologies que fomenten l'odi en tants racons d'aquest món nostre-. L'enregistrament es va fer a l'estudi de Joan Colomo –productor habitual del grup- al Baix Montseny, i va comptar amb la participació de vells coneguts com l'acordionista Carles Belda o les veus de Les Testarudes. El senzill l'ha publicat Bankrobber.

Poden visionar-ne el videoclip a Youtube.

El desè Som del Montseny, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit a la desena edició de Som del Montseny. Intensa vetllada melòmana amb el Parc Natural del Montseny com a marc de fons i les actuacions de Fetus, The Llamps, Joan Colomo, Tilde, KLS, Somebody, Copdemar i Runä. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental. Crònica d'un servidor i fotografia de Julián Vázquez.

Desena edició de Som del Montseny

SOM DEL MONTSENY
Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

18 de juny de 2022

Desena edició de Som del Montseny, un d'aquells festivals on la música encara pesa més que no pas 'tota la resta', ahir al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. La mostra tornava al seu emplaçament habitual i recuperava el seu format de sempre després de dos anys de pandèmia. I ho feia amb un cartell de luxe que tornava a alternar noms de pes del panorama musical independent d'arreu del país, amb referents i figures a l'alça de l'escena del Baix Montseny.

Entre els plats més forts del menú, l'actuació d'uns Fetus que presentaven "Sota, cavall i rei" (2021). Sentit homenatge a Jaume Arnella a ritme de rock'n'roll, i la possibilitat d'escoltar "Romanço d'en Quico Sabaté" a pocs quilòmetres del lloc on va morir assassinat l'últim guerriller maqui. Repàs al cançoner d'Arnella amb títols com "És ara, amics, és ara" o "Les rondes del vi". També dards de precisió d'autoria pròpia com "Crònica accidental a l'exili", "El somni barceloní". I "Goigs de Sant Martí", aquest single tot just estrenat –avançament d'un nou àlbum previst per la tardor- que es perfila com un himne revolucionari en potència.

També destacava al cartell la presència de The Llamps. En un principi, els de Perpinyà tenien previst actuar al Som del Montseny ara fa dos anys en una edició frustrada per la pandèmia. Però l'espera ha valgut la pena. Nadège Figuerola i companyia venien amb un primer àlbum de títol homònim publicat l'any passat, on segueixen escurçant distàncies entre la generació de Syd Barrett i la de Jason Pierce. Rock psicodèlic amb puntuals ressons spaghetti western. I un repertori on els encerts es compten a grapats: "Celle que tu crois", "Mon ombre", Dans ma nuit" o una adaptació al català d'"As Tears Go By" dels Stones.

Un dels moments més bèsties del festival –un dels concerts més bèsties que mai ha arribat a presenciar un servidor, de fet- va ser la descàrrega dels valencians KLS a l'interior de la nau principal de Can Balmes. Soroll en estat pur. Agressió sonora en tots els sentits. Capes i més capes de distorsió, ritmes literalment aclaparadors i un cantant portant les seves cordes vocals al límit. Si el noise i el metal extrem es fusionessin amb el free jazz, sonarien així.

També va deixar empremta la cerimònia d'uns Tilde que van eixamplar els horitzons del (post-)rock i el flamenc amb un passi gairebé metafísic. Els barcelonins venien a presentar el notable "Algae" (2020), del qual van caure pistes com "Cola verde" o "Voz de una gitana". Ritmes hipnòtics, estructures progressives i tot el drama i la poesia de Mati Pando amb el seu tros de veu i la seva impactant presència escènica. A destacar també la descàrrega post-hardcore de Copdemar, combo gironí format per veterans de bandes com Illinoise, que venia a defensar el seu flamant primer àlbum, "Diferents maneres de somicar amb certa dignitat" (2022). Tenen cançons, tenen actitud i van rematar l'actuació amb una torrencial orgia de soroll.

La representació autòctona la va encapçalar Joan Colomo. El de Sant Celoni, pilar de l'escena del Baix Montseny, va tancar el festival tot presentant en solitari "Disc trist" (2021) i posant la pista de potes enlaire amb la seva bateria de clàssics del pop català més desacomplexat. Prèviament, Somebody havia presentat amb format banda el seu darrer ep, "Wingless" (2021), aprofitant el fet de jugar a casa i segellant una actuació rodona com ella mateixa. I Runä havien estat els encarregats d'obrir la jornada amb el seu punk rock a tota castanya. Tot i que s'havia anunciat també l'actuació dels madrilenys Carrera, van ser baixa d'última hora per un positiu de covid.

Copdemar.

Fetus.

KLS.

The Llamps.

Somebody.

Tilde.

Desena edició de Som del Montseny

El festival Som del Montseny celebra la seva desena edició amb un cartell molt llaminer. Joan Colomo, Fetus, The Llamps, Carrera, Tilde, KLS, Copdemar i Runä. Serà aquest dissabte, 18 de juny, al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera, amb preus populars, i sense cues, aglomeracions ni guiris de color gamba. Aneu-hi, que us ho passareu bé!

Més informació:

Som del Montseny  /  Twitter

Desena edició de Som del Montseny, a El 9 Nou

Desena edició del festival Som del Montseny, que recupera el seu format habitual després de dos anys de restriccions sanitàries. Serà el 18 de juny al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera, amb les actuacions de Joan Colomo, Fetus, The Llamps, KLS, Carrera, Somebody, Tilde, Copdemar i Runä. La prèvia, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Pol Purgimon amb Sant Elies

POL PURGIMON I SANT ELIES
Festa de Primavera - Ateneu Popular La Tintorera

Cal Gavatx, Les Franqueses del Vallès

7 de maig de 2022

Vam descobrir les cançons de Pol Purgimon ara fa poc més de tres anys, quan les va enregistrar pràcticament en solitari i les va compartir a través d'un compte de Bandcamp. Des d'aleshores el seu projecte musical ha anat prenent forma –amb permís de l'aturada general dels passats dos anys-, i a data d'avui el del Baix Montseny encapçala un trio –guitarra, baix i bateria- que respon al nom de Pol Purgimon i Sant Elies. Amb un primer single –produït per Joan Colomo- a punt de veure la llum, ahir a la tarda van actuar a la Festa de Primavera que organitzava l'Ateneu Popular La Tintorera al parc de Cal Gavatx, a les Franqueses del Vallès.

Tot i que les seves influències són unes altres, hi ha alguna cosa de Jack Johnson i fins i tot de Jonathan Richman a la música de Purgimon, també de la Velvet Underground més estripada, ressons que reforça el format de banda. També hi ressonen referents més evidents que van de Pau Riba a Ferran Palau o El Petit de Cal Eril. Ahir van brillar títols com "Res més", "Et portaré el Sol", "Del revés" o dues peces que ja són petits clàssics del seu repertori i que ara, amb el quilometratge acumulat al llarg dels passats tres anys –i, novament, amb el reforç del format de banda- sonen més sòlides que mai. Van ser les que van tancar el concert, "Les flors al mar" i una torrencial "Olor de sal".

La prèvia del divuitè Tastautors, a El 9 Nou

El Tastautors és a punt de desplegar el cartell de la seva divuitena edició, on destaca la presència de Roger Mas, El Petit de Cal Eril, i el concert exclusiu Trestautores amb Paula Grande, Gessamí Boada i Magalí Sare. Serà a partir del 29 de gener al Teatre Auditori Cardedeu, on també actuaran Pau Roget, Isabel Vinardell i Marc Parrot. Abans, La Ludwig Band, Ariox i Joan Colomo actuaran al Tarambana en el marc de l'Off Tastautors. Avui en fem la prèvia a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Joan Colomo - "Disc trist" (2021)

"El món que ens ha tocat viure està molt bé / És com un viatge d'LSD / Una distopia en temps real / Una anada d'olla d'un fals documental", canta Joan Colomo a "En un món paral·lel". Al de Sant Celoni sempre se li ha donat prou bé exposar el gran absurd d'aquest món nostre, posar de manifest tot allò que no rutlla en una societat que va a la deriva, però sense perdre mai el somriure que desperten totes i cada una de les seves composicions. També aquesta peça del seu darrer àlbum, "Disc trist" (2021, BCore).

Una nova col·lecció de cançons que parlen de l'ara i l'aquí, però que es perfilen tan perdurables com qualsevol títol del seu repertori, i on la reflexió existencial va de la mà amb l'anàlisi crític però en cap cas pessimista de la realitat que ens és pròpia. "Quin és el sentit d'aquesta vida, quan tot l'aire que respires és extremadament efímer?", es pregunta a "Himne a la melangia". "Mai no perdis l'esperança", contraataca ell mateix tot seguit, com venint a dir que hi ha vida més enllà de la tristor titular de l'obra que ens ocupa.

Que una de les peces més definitòries del plàstic en qüestió sigui la vitamínica "Salvem el planeta!", és més que una declaració de principis. "Salvem la Britney Spears, evitem el cataclisme / Salvem la procrastinació i salvem l'hedonisme", proclama el del Baix Montseny, tot recordant-nos que efectivament i malgrat el que pugui indicar la lírica d'"En un món paral·lel", encara hi ha moltes coses que val la pena salvar del nostre dia a dia. Com per exemple aquells artistes que ens ajuden a suportar-lo una mica millor amb el seu art. Colomo n'és un. Que duri.

Disponible a Bandcamp.

Fetus - "Sota, cavall i rei" (2021)

L'exercici sempre refrescant i revelador de trencar la frontera (essencialment estètica) que separa el punk i diversos dels seus derivats, de músiques d'arrel tradicional com el folk. Al món anglosaxó es porta a terme sovint, a casa nostra sembla que costi una mica més, però sigui com sigui Fetus n'acaben de sortir victoriosos amb "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber). Un tercer àlbum on els empordanesos aparquen el repertori propi per reinterpretar al seu aire el cançoner de Jaume Arnella. Peces com "És ara, amics, és ara", "Les rondes del vi", "Romanço d'en Quico Sabaté" o "La timba de les cartes", despatxades amb tot el respecte del món però amb veu pròpia, en clau d'aquell punk rock amb accent de garatge marca de la casa.

El resultat és un plàstic que no tan sols cal entendre com un homenatge a un dels grans preservadors i difusors de la cultura popular i tradicional a casa nostra, sinó com una forma d'ampliar horitzons per part d'una banda que, a partir d'un exercici gairebé arqueològic en termes melòmans –els seus components encara no havien nascut quan Arnella va gravar per primer cop bona part d'aquest repertori-, ha trobat una nova manera de mirar endavant. Repeteixen Joan Colomo a la producció i Roger Pelàez a la il·lustració de la caràtula, també vells coneguts com Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal) als teclats. Entre tots ens obsequien amb una generosa selecció de cançons de taverna per quan les condicions ens permetin tornar-nos a reunir i cantar-les plegats.

Disponible a Bandcamp.

La prèvia del Tastautors, a El 9 Nou

Encara amb la incògnita de què passarà durant els propers mesos amb la música en directe, hi ha persones valentes que s'atreveixen a programar encara que això impliqui desafiar tots els elements. Lluís Gavaldà (Els Pets), Marala i Pau Vallvé seran els caps de cartell del Tastautors 2021, que tindrà lloc els mesos de gener i febrer al Teatre Auditori Cardedeu. Pau Roget, Maria Jaume i Joan Colomo tenen previst actuar a l'Off Tastautors. La prèvia, avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

La Sonora, a El 9 Nou

La Sonora és una plataforma d'intercanvi cultural impulsada amb l'ànim de fomentar l'accés universal a la cultura i dinamitzar àmbits com l'educació a través d'arts com la música. S'ha presentat aquesta setmana a Sant Celoni amb les actuacions de Joan Colomo i el duet Quima. Ho expliquem avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografies de Griselda Escrigas.

Afrontar l'adversitat amb un somriure

JOAN COLOMO

Pistes d'Atletisme, Sant Celoni

31 d'agost de 2020

El món necessita més artistes com Joan Colomo, persones capaces d'enfilar-se a un escenari sense prendre's massa seriosament a elles mateixes i, el més important, contagiant al respectable aquesta capacitat d'afrontar l'adversitat amb un somriure. La seva actuació d'ahir a Sant Celoni –jugava a casa- va esdevenir el plat fort de l'acte de presentació de La Sonora, una nova plataforma nascuda amb l'ànim de fomentar l'accés universal a la cultura i dinamitzar activitats com la pedagogia a través d'arts com la música.

Amb el suport d'una banda on figuren uns quants noms destacats de l'indie català de les passades dècades, el del Baix Montseny va oferir un exhaustiu repàs al seu darrer disc –"L'oferta i la demanda" (2018, BCore)-. També va avançar alguna peça encara en construcció d'un nou treball que veurà la llum l'any vinent i va repescar encerts pretèrits com "Els Amigos", "El xiprer" o un "Màgic" la lletra del qual sembla ressonar sempre en els moments més oportuns, també en aquests temps que corren: "És màgic, és meravellós, que ens menteixin així / Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç".

Psicodèlica posta de sol al Baix Montseny

És una d'aquelles experiències per les quals hi ha qui està disposat a pagar l'ull de la cara que poden arribar a valer els abonaments o entrades de dia de determinats festivals, ignorant que de vegades no cal anar tan lluny per gaudir-les amb tota la seva plenitud. La posta de sol, aquell moment de transició entre les últimes hores de llum i la foscor de la nit, contemplada des d'un indret privilegiat i amb una banda sonora que acompanyi de forma oportuna. Com per exemple les jams psicodèliques que es van marcar Mau Boada (Esperit!), Joan Colomo i Maikel Delay ahir al vespre al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. Actuació emmarcada en el cicle Els Inaudibles que ha impulsat el propi Delay amb el suport de Som del Montseny i Ateneu de les Arts. En parlàvem ahir en aquest mateix blog. Postal estiuenca d'una psicodèlica posta de sol al Baix Montseny.

Celebrant el present més immediat

D'esquerra a dreta: Boada, Colomo i Delay a l'escenari de Can Balmes.

IMPRO LOVE: Mau Boada + Joan Colomo + Maikel Delay

Els Inaudibles @ Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

27 de juny de 2020

El que està passant aquests dies a Can Balmes, una antiga masia de Palautordera reconvertida en un dels epicentres de l'activitat cultural d'aquest municipi del Baix Montseny, s'hauria de començar a contemplar com un hipotètic paradigma de com fer cultura en condicions excepcionals. No pas entenent l'excepcionalitat com el conjunt de normes i restriccions derivades d'una situació d'emergència sanitària, sinó com la vocació d'aprofitar un context de crisi per transcendir marcs, convencions, protocols i dinàmiques de mercat. Per confeccionar programacions que tinguin com a eixos centrals el públic, el territori i els propis artistes, i no pas la urgència de salvar mobles in extremis.

Els Inaudibles és un cicle de concerts impulsat per l'artista multidisciplinari Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una iniciativa que vol fomentar la interacció dels músics autòctons amb tot un seguit d'escultures sonores elaborades pel mateix Delay a partir de materials reciclats. Un projecte de naturalesa singular que no tan sols ha posat en valor una de les microescenes més fèrtils i arrelades del panorama musical català, la del Baix Montseny, sinó que ha permès als seus diferents actors ampliar horitzons i fins i tot establir nous marcs de col·laboració. En altres paraules, bona part de la música que s'escolta aquests dies a Can Balmes no havia sonat mai abans ni tornarà a sonar mai més de la mateixa manera.

Com a bona mostra, la improvisació a tres bandes que ahir al vespre va aplegar en un mateix escenari a Mau Boada (guitarra i bateria), Joan Colomo (sintetitzador) i el propi Delay (escultures sonores). Un multiinstrumentista tot terreny i explorador sònic de llarg recorregut amb projectes com Esperit! o Les Aus. Un dels grans referents de l'indie català de les passades dues dècades. I algú capaç de fer sonar un maniquí, una bota de vi o fins i tot diversos parells de sabates com si fossin instruments musicals. Que tant Boada com Colomo sumin anys de militància a Zeidun, formació que molts consideren com el catalitzador de tot allò que ha passat al Montseny durant els darrers 20 anys en termes melòmans, pràcticament era el de menys.

Durant una hora i mitja llarga, en perfecta comunió i prescindint de guions i jerarquies, van generar atmosferes, textures i paisatges sonors que van anar de la psicodèlia més galàctica a l'electrònica amb accent primitivista. Invocant al seu aire esperits com els de Can, Neu! o fins i tot Silver Apples, i construint com qui no vol la cosa la banda sonora ideal per contemplar la posta de sol que s'anava dibuixant sobre el massís del Montseny. "És el primer cop que toquem tots tres junts", va anunciar Delay en un moment donat. "Tot això que estem tocant ho anem fent i desfent sobre la marxa, i per tant no es podrà tornar a escoltar mai més", va concloure. Quan el passat es manifesta remot i el futur es perfila incert, celebrar el present més immediat sembla ser la sortida més gratificant de totes.

És màgic, és meravellós...

Joan Colomo, el passat 26 de gener a Palautordera.

"És màgic, és meravellós, que ens menteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. Ho fan els jutges, metges també, en els diaris i la TDT", cantava Joan Colomo ara fa gairebé deu anys a "Màgic", una de les peces incloses al seu segon disc en solitari, "Producto interior bruto vol.1" (2011, BCore). Un dels títols més reconeguts i celebrats de tot el catàleg del de Sant Celoni, i una lletra que adquireix encara més sentit en aquests temps de postveritat i fake news. Un dels grans moments, sens dubte, de l'actuació que va oferir el passat cap de setmana a Santa Maria de Palautordera.

Dues generacions de músics del Baix Montseny

Joan Colomo, jugant a casa.

JOAN COLOMO + SOMEBODY

Pati de la Cova, Santa Maria de Palautordera

26 de gener de 2020

Joan Colomo i Somebody representen dues generacions diferents de músics del Baix Montseny. El primer suma dues dècades de trajectòria que l'han consolidat com un dels pilars d'una de les microescenes més fèrtils del sotabosc musical català, ja sigui en solitari o al capdavant de formacions com Zeidun o La Célula Durmiente. El segon, pseudònim d'Agustí Calbet, va debutar fa tot just un any amb un ep homònim que, més enllà d'apuntar maneres, l'ha certificat com una revelació a l'alça de l'indie montsenyenc. Ahir van compartir escenari al Pati de la Cova de Palautordera, en el marc d'un vermut melòman organitzat per Som del Montseny i Hora Roja –dues de les entitats que es dediquen a dinamitzar el mapa cultural del territori en qüestió-.

Va ser Somebody l'encarregat de trencar el gel. I ho va fer amb un repertori que va repassar bona part del cançoner que ha estat cultivant al llarg del darrer exercici, trepitjant fort amb reclams de pes com "Nevermind" o aquest himne subterrani en potència que és "Living Under the Sun", presentant material recent que preveu entrar a gravar durant els propers mesos, i despatxant per acabar una estripada revisió de l'"Albion" dels Babyshambles. Tot plegat, amb l'únic suport d'una guitarra acústica en tensió constant i d'una veu tan càlida com confessional, i fent gala d'un discurs que té més a veure amb els de Jeff Buckley o (sobretot) Elliott Smith que no pas amb el de Pete Doherty.

Tot seguit, Colomo va repassar el gruix ja considerable de la seva producció en solitari d'una forma tan espontània com desordenada. No és aquest últim un apunt en negatiu, al contrari, el millor d'assistir a un concert del de Sant Celoni és que hi pot passar qualsevol cosa i que les sorpreses estan assegurades de bon principi. Portava un set list preparat de casa, però va preferir anar improvisant el repertori sobre la marxa, alternant la guitarra i un Casiotone a través del qual va deconstruir part del cançoner, arribant fins i tot a flirtejar amb llenguatges com el reggaeton i despatxant com qui no vol la cosa tota una sèrie de reclams que van anar de "La redistribució de la riquesa" a "Màgic" i de "L'ocell" a "El xiprer". Menció a part va merèixer la lectura d'"Els Amigos", tot un cant a l'amistat que guanya càrrega emocional cada cop que Colomo la canta davant del seu públic més incondicional.

La gran nit barcelonina de Fetus

FETUS

Heliogàbal, Barcelona

11 de desembre de 2019

Si l'Heliogàbal és un d'aquells espais que fomenten sense reserves la cultura de proximitat, la imatge de Fetus sortint a l'escenari amb mitja hora de retard però tan bon punt havien accedit a la sala les últimes assistents, referma com poques el sentit de comunitat d'un espai que ha optat per gestionar les seves pròpies velocitats. Vindria a ser com proclamar que les coses es poden fer més tard o més d'hora, però que mai es començarà fins que hi sigui tothom qui hi hagi de ser. De vegades, la manca de formalitat pot esdevenir la millor declaració de principis.

El combo empordanès es trobava a l'emblemàtic espai de Gràcia per celebrar el flamant premi al Talent Radical que els ha concedit la revista Time Out i tancar un 2019 absolutament meteòric on destaca la publicació de "Terra cuita" (2019), un segon disc que els ha consolidat com un dels grans exponents del punk i el rock de garatge en la seva concepció més desacomplexada i nostrada. Una festa per la porta gran on no van faltar els corresponents himnes de taverna a tota castanya –inclosa una lectura en clau hardcore de "Les rondes del vi" de Jaume Arnella- i les altes dosis d'ironia i mala llet marca de la casa.

Tampoc hi van faltar, és clar, els convidats d'excepció. Com per exemple Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal), peça ja fonamental de l'engranatge de Fetus i responsable d'uns teclats que han esdevingut un (altre) dels elements diferencials del conjunt. O com el polifacètic Joan Colomo, productor dels dos discos de la banda, que es va animar a cantar una desvergonyida "Querella i carallot". Menció a part va valer la intervenció de Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol), que va posar la sala de potes enlaire i va arribar a ruixar amb cervesa les primeres files mentre entonava la tornada de "Crònica accidental a l'exili".

Va ser aquest últim un dels grans capítols d'una vetllada que havia escalfat motors al ritme de "Terra cuita" i "L'epicentre del fangar", i que va desembocar en una recta final frenètica desencadenada per una celebradíssima "El somni barceloní" i culminada amb una elèctrica revisió d'"Oh! Vell Barrabàs" (Skatalà). Amb pogo inclòs a les primeres files i una incondicional cantant els cors des d'un dels micròfons habilitats a l'escenari. Coses que poden passar una nit de dimecres en un dels racons més entranyables i incorruptibles de la vila de Gràcia.

Fusiònica 2019 (2)

FUSIÒNICA 2019: Zeidun + War With The Newts

Dràstik Punkaires, Granollers

19 d'octubre de 2019

El passat mes de setembre Zeidun van commemorar el seu vintè aniversari amb un concert a la festa major de Sant Celoni, el mateix escenari on s'havien presentat per primer cop dues dècades enrere. La nit passada, la veterana formació del Baix Montseny tornava a un festival, el Fusiònica, que en temps passats va arribar a esdevenir una mena de segona llar per a Joan Colomo, Mau Boada -que dos dies abans hi havia actuat amb Esperit!-, Xavi Garcia, Albert Trabal i Càndid Coll.

Van començar amb una expansiva jam carregada d'acidesa que va desembocar en un atac frontal de post-hardcore i emocore marca de la casa, amanit amb aquell himne a cappella a les virtuts i bondats de la cervesa i marxant per la porta gran amb una deconstrucció gairebé terminal d'"El vol de l'Home Ocell", el clàssic de Sangtraït que Zeidun han arribat d'alguna manera a fer-se seu.

La segona i última jornada del Fusiònica -les actuacions del divendres 18 s'havien suspès amb motiu de la vaga general- va culminar amb la brutal descàrrega dels berlinesos War With The Newts en la que va esdevenir la seva primera -i per ara única- actuació a l'Estat espanyol. Hardcore punk robust i amb acabats metàl·lics que recorden a Biohazard o Refused, actitud festiva i alhora combativa i un directe literalment a prova de qualsevol impacte.

Xavi Garcia, Mau Boada i Joan Colomo (Zeidun), a cappella.

War With The Newts: hardcore brutal.

Tornen Els Surfing Sirles

Durant una dècada llarga van representar com ningú més l'esperit més genuí del rock'n'roll amb denominació d'origen barcelonina. Després va arribar la tragèdia i es va acabar una de les històries més fascinants que ha donat l'escena subterrània de la Ciutat Comtal en el que portem de segle. La d'una banda que va anar sempre a la seva, que no acabava d'encaixar enlloc però era benvinguda a tot arreu, que va maridar al seu aire gèneres com el punk, el garatge, el surf o fins i tot el krautrock amb una esmoladíssima lírica que enllaçava gairebé sense proposar-s'ho les formes de Pau Riba amb les de Budellam. I pel camí va deixar tres discos que encara avui són la banda sonora no oficial d'aquella Barcelona que no surt a les postals ni a les guies turístiques. El cas és que aquesta setmana tornaran Els Surfing Sirles a enfilar-se plegats a un escenari per primer cop en més de cinc anys -si no comptem l'actuació del mes passat al Mercat de Música Viva de Vic-. Amb els sempre oportuns Joan Colomo i Mau Boada al lloc de l'insubstituïble Uri Caballero, i amb dues actuacions -dimecres 10 i dijous 11- a la sala Sidecar, al bell cor d'aquella ciutat que avui més que mai va necessitada de bandes com aquesta. Entrades exhaurides i emocions assegurades.