El nou projecte d'Steven Munar

STEVEN MUNAR & THE THIEVES

BARTS Club, Barcelona

16 de setembre de 2016

Steven Munar és un dels músics més polifacètics i hiperactius de l'escena barcelonina. Quan no està actuant al costat de The Miracle Band, ho està fent en solitari. Quan no produeix discos per a altres músics, és possible que planifiqui un retorn esporàdic de The Tea Servants. I ahir, tot just acabat d'arribar d'una breu però intensa gira alemanya, presentava un nou projecte que dóna sortida a les formes més crues, orgàniques i estripades del seu cançoner. Si amb la Miracle Band parteix Munar del folk-rock per a endinsar-se en territoris propis del pop d'autor de tall elegant, amb The Thieves el viratge apunta a les formes més bàsiques d'allò que s'anomena so Americana.

Tres guitarres i tres veus -les de Manel Miquel, Alberto Dumall i el propi Munar-, ampliades ocasionalment per la sempre oportuna pedal steel de Miguel Pérez. I un repertori que va repassar tota la discografia de Munar posterior als Tea Servants, de "The Language of the Birds" a "What the Oracle Said", i de "Break the Rules" a "God Has Helped (Hallellujah)", deixant espai per a sorpreses com "Hymn" -una peça que Munar no havia interpretat en directe en molt de temps- i sentides relectures de títols aliens com "Give Me Love (Give Me Peace on Earth)" (George Harrison) o "You Ain't Going Nowhere" (Bob Dylan).

Steven Munar & The Thieves és un projecte nascut gairebé per casualitat. Els seus inicis es remonten al passat mes de març, quan Miquel i Dumall van actuar com a músics convidats en una actuació en solitari de l'anglomallorquí en un petit cafè de Gràcia. L'experiència va resultar tan satisfactòria per a totes les parts, que ben aviat van haver preparat un repertori sencer. El mateix que ahir van desplegar al BARTS Club en el que es presentava com un concert únic i puntual. Un cop vistos els resultats i comprovada la química existent entre els diferents actors, un no pot evitar desitjar que el projecte acabi tenint continuïtat.

Steven Munar, entre amics

STEVEN MUNAR amb ALBERTO DUMALL i MANEL MIQUEL

El Cafè Rock & Roll, Barcelona
19 de febrer de 2016

Per força ha de sentir-se un artista motivat davant la possibilitat de descontextualitzar la seva obra i lliurar-la als seus amics i coneguts sense barreres i des de la més absoluta intimitat. Per als amics i coneguts, no cal dir-ho, també suposa una dosi extra de motivació -i un luxe, si m'ho permeten- que un dels seus els parli de tu a tu tot lliurant-los en safata un bon pessic d'un cançoner en vies d'esdevenir clàssic. I això és exactament el que va fer la nit passada Steven Munar. Aparcar momentàniament l'atapeïda gira de presentació del recopilatori "15 Years of Songs" (2015) i celebrar el seu aniversari amb un concert de proximitat. Plantar-se en un escenari petit i oferir una actuació especial a la seva parròquia més pròxima. Desprendre's durant una nit de la seva inseparable Miracle Band i sortir a escena amb el suport de dos vells coneguts com són Alberto Dumall i Manel Miquel.

Un format de trio -tres veus i tres guitarres- que en ocasions podia recordar a Crosby, Stills & Nash -les harmonies vocals-, en d'altres al folk-rock dinàmic d'uns Byrds en fase de maduració -versió inclosa, tot i que amb lletra alterada amb motiu de l'ocasió, de "He Was a Friend of Mine"- i en d'altres als Kinks de "Muswell Hillbillies" -els que s'americanitzaven tot anticipant el pub rock-. I un repertori on van abundar les perles obscures i les revisions dels primers discos solistes de l'anglomallorquí, sense deixar de banda highlights com "The Language of the Birds", "Break the Rules", "Shiny Day" o "Morning Breeze" i acostant-se puntualment als cançoners de Dylan ("You Ain't Goin' Nowhere") o Bowie (un "Heroes" tal i com l'haurien fet Johnny Cash i Rick Rubin). Una emotiva vetllada i un bonic regal de Munar a la resta dels presents. Per molts anys.