Després d'haver tancat l'any 2022 amb un sorprenent canvi de registre, Steven Munar recupera la Miracle Band i afronta aquest 2023 tornant a coordenades que sonaran més familiars però en absolut previsibles. "Sailing Days" és un avançament d'un nou àlbum que veurà la llum properament, també una d'aquelles peces que guanyen punts i descobreixen matisos a cada escolta. Atmosferes nocturnes, paisatges a contrallum, malenconia estructural, una lírica gairebé existencialista i uns arranjaments d'alta sofisticació que fan créixer la intensitat de la cançó fins a desembocar en un final climàtic. Podríem dir que hi ressonen Richard Hawley i el Bowie més crepuscular, però el cert és que l'anglomallorquí segueix sonant a ell mateix i a ningú més. Disponible a Youtube mentre esperem la resta del disc.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Steven Munar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Steven Munar. Mostrar tots els missatges
dissabte, 28 de gener del 2023
Steven Munar - "Sailing Days"
Després d'haver tancat l'any 2022 amb un sorprenent canvi de registre, Steven Munar recupera la Miracle Band i afronta aquest 2023 tornant a coordenades que sonaran més familiars però en absolut previsibles. "Sailing Days" és un avançament d'un nou àlbum que veurà la llum properament, també una d'aquelles peces que guanyen punts i descobreixen matisos a cada escolta. Atmosferes nocturnes, paisatges a contrallum, malenconia estructural, una lírica gairebé existencialista i uns arranjaments d'alta sofisticació que fan créixer la intensitat de la cançó fins a desembocar en un final climàtic. Podríem dir que hi ressonen Richard Hawley i el Bowie més crepuscular, però el cert és que l'anglomallorquí segueix sonant a ell mateix i a ningú més. Disponible a Youtube mentre esperem la resta del disc.
dimarts, 29 de novembre del 2022
Steven Munar canvia de registre
Canvi d'idioma però també de registre, al darrer single d'Steven Munar. "Le hablé de ti" és la primera cançó que el músic i compositor anglomallorquí grava en castellà, i al mateix temps suposa la seva primera sessió en molt de temps al marge de la Miracle Band. Parlem d'una peça de naturalesa atmosfèrica i estètica clarobscura, on ressonen el Leonard Cohen més críptic, el Bowie crepuscular, les formes més fràgils de Nick Cave i l'obra de maduresa d'Scott Walker, per citar quatre referents que poden venir al cap.
Enregistrat amb César Suey a la producció i amb el suport vocal de Lynne Martin, el senzill no es presenta com un avançament de cap àlbum sinó com un llançament amb entitat pròpia. Amb tot, dibuixa nous horitzons discursius per a l'exvocalista dels Tea Servants. Atenció: no és una cançó fàcil, sinó una d'aquelles peces que requereixen diverses escoltes –i que es van posant millor a cada reproducció-. Un atreviment en el millor sentit, en aquests temps d'immediatesa on tot ha d'entrar a la primera o ja no entra. La caràtula és obra de Mundo Aséptico.
Disponible a Youtube.
divendres, 31 de desembre del 2021
31 de desembre de 2021
| Selecció cinèfila ideal per a una nit com la d'avui. |
El resum de l'any que deixem enrere? Bé, resulta francament difícil parlar-ne sense referir-se a aquesta pandèmia que ha causat estralls en termes sanitaris però també a nivell social i en matèria de drets i llibertats. 2021 ha estat entre d'altres l'any de l'eufemísticament anomenat passaport sanitari o certificat Covid i, el més preocupant, de la seva acceptació massiva per part d'una població presa per la por després de dos anys de discurs unidireccional.
Té sentit parlar de música enmig d'un escenari que convida a poc més que al pessimisme? Jo crec que sí, que en té, perquè justament la música –com el cinema, la literatura o qualsevol forma d'expressió artística- segueix essent una eina essencial a l'hora d'explicar la realitat que ens envolta i, sobretot, a l'hora de suportar-la una mica millor. I si parlem de discos, aquest 2021 em quedo sobretot amb una sèrie d'àlbums d'artistes que em toquen més o menys de prop.
Penso en els darrers llançaments d'Steven Munar –"The Fish and The Net"-, Ricky Gil amb Biscuit –"Infinites rutes invisibles"-, Remei de Ca la Fresca –"Remei de Ca la Fresca"-, Fetus –"Sota, cavall i rei"–, The Crab Apples –"CRAP"-, Joana Serrat –"Hardcore from the Heart"-, Joe Fields –"Lost in the Fields"-, The Harlock –"National Karaoke"- o Mazoni –"Ludwig"-. També en referents internacionals que han segellat obres destacables al llarg dels passats dotze mesos, com Teenage Fanclub –"Endless Arcade"- o Dinosaur Jr. –"Sweet It Into Space"-. N'hi ha hagut més, és clar, però això de fer llistes a final d'any cada cop em sembla més absurd.
El 2021 també ha estat un any de pèrdues, algunes de les quals també m'han tocat de prop. Penso en el fotoperiodista Xavier Mercadé o en l'agitador cultural Joan Illa Morell "JIM". També en baixes de referents tan essencials com Charlie Watts, Phil Spector, Sylvain Sylvain, Dusty Hill, Hank Von Helvete, Lonnie Smith, Chick Corea, Chuck E. Weiss, Michael Chapman, Don Everly, Alan Lancaster, Gerry Marsden o Charlie Watts. Sí, la seva absència també contribueix a fer que aquest món nostre sigui una mica pitjor.
Labels:
Biscuit,
Dinosaur Jr.,
Fetus,
Joana Serrat,
Joe Fields,
Mazoni,
Remei de Ca la Fresca,
Ricky Gil,
Steven Munar,
Teenage Fanclub,
The Crab Apples,
The Harlock
divendres, 19 de febrer del 2021
Guitarra, baix i bateria - Programa 275
![]() |
| Fetus - Foto Abril Martí. |
Nova edició de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor a Ràdio Silenci. Novetats discogràfiques de Fetus, Steven Munar, Pau Vallvé i Pascal Comelade amb Ivette Nadal. Música i literatura amb "Pascal Comelade, l'argot del soroll" (2020), de Donat Putx. Música a la pantalla amb "Rumble: The Indians Who Rocked the World" (2017) i "Ham on Rye" (2019). Homenatges pòstums a U-Roy i James G Creighton dels Shakin' Pyramids. I, per descomptat, un posicionament a favor de la llibertat de Pablo Hasél. Disponible en podcast.
divendres, 5 de febrer del 2021
Steven Munar: "Estem avançant cap a una societat cada cop més controlada i manipulada"
![]() |
| Amplitud de mires - Foto Mundo Aséptico. |
És possible que el temps acabi assenyalant "The Fish and The Net" com una de les grans obres del catàleg d'Steven Munar. De moment, és un dels llançaments discogràfics més rodons d'aquest inici d'any. Parlem amb el músic i compositor anglomallorquí d'aquest nou treball, però també de l'estat de les coses en un món que sembla anar a la deriva. Text: Oriol Serra.
Sorprenent és un d'aquells adjectius que solen utilitzar-se força a la lleugera en l'àmbit de la crítica musical, més encara en un moment en què l'allau de noves referències i l'excés de nous estímuls es troben més que mai a l'ordre del dia. Però "The Fish and The Net" (2021), el flamant sisè àlbum d'Steven Munar al capdavant de The Miracle Band, és un disc sorprenent i ho és per diversos motius. En primer lloc, l'energia en positiu que desprèn el conjunt d'una obra publicada en un context que convida a qualsevol cosa menys a l'optimisme. En segon lloc, la forma com Munar ha sabut enriquir el seu discurs sense necessitat de reinventar-lo, i a partir d'una amplitud de mires poc habitual quan un porta més de tres dècades fent música.
"Podem dir que aquest disc és fruit de tota una sèrie de referències que d'alguna manera sempre he tingut presents, que potser amb el temps havia anat oblidant, i que ara he recuperat des d'una nova perspectiva, amb una altra edat, amb uns altres músics i en unes circumstàncies diferents", apunta el músic i compositor anglomallorquí des de l'altre costat de la línia telefònica. "No ha estat un canvi premeditat, simplement ha sorgit així. És cert que bona part dels discos que he fet amb la Miracle Band s'han orientat cap a registres com el folk. Però si t'hi fixes bé, observaràs que a l'àlbum anterior, 'Violet Koski', ja ens havíem començat a electrificar".
Sigui com sigui, l'electricitat és un dels elements que defineixen "The Fish and The Net", juntament amb un ventall estilístic on aquell folk i aquell pop crepuscular marca de la casa alternen sense problemes amb registres com el post-punk, el funk o fins i tot l'accent tropical de "Brasil", una peça que no hauria desentonat als primers treballs de Munar al capdavant dels Tea Servants. Tres quarts del mateix es podria dir de la hipnòtica "Tell Me Where I Belong" i de la inicial "Trust", un dinàmic exercici de rock atemporal, en la línia d'un David Byrne o del Bowie berlinès, on Munar carrega amb un punt d'ironia però sense pèls a la llengua contra els tics totalitaris d'aquests temps que ens ha tocat viure –val a dir que la cançó va ser composta durant l'estiu de 2019, quan mesures com l'estat d'alarma o el toc de queda encara semblaven més pròpies d'una distopia que no pas del nostre dia a dia-.
"En el fons, les democràcies occidentals no deixen de ser una presa de pèl. En realitat, vivim sota una mena de totalitarisme disfressat. Només cal fixar-se en aquestes campanyes polítiques tan mediàtiques i dirigides, on el missatge es repeteix tantes vegades com calgui per tal que acabi quallant. És com quan, anys enrere, les discogràfiques volien que determinades cançons fossin hits i les feien sonar 40 cops seguits per la ràdio amb aquesta finalitat", denuncia Munar. "El terme democràcia s'està banalitzant. Que les mateixes autoritats que ens imposen tota una sèrie de mesures restrictives, de cop i volta ens deixin saltar el confinament perimetral per assistir als seus mítings, no deixa de ser una mostra més de tot el teatre que ens envolta. I consti que dient això no estic negant la gravetat de la situació sanitària, sinó qüestionant una sèrie d'interessos que van molt més enllà".
També la peça que titula el disc té un component crític amb el conjunt d'això que solem anomenar la societat. "Veient el món que hem construït entre tots, no sóc gaire optimista. Ens trobem de ple en un procés de desintegració ètica i moral. Crec que estem avançant cap a un caos absolut, cap a una societat cada cop més controlada i manipulada. Tard o d'hora s'invertirà el procés, la pròpia gent dirà que ja en té prou i es tornarà a començar de zero, però no sé pas si cap de les generacions presents ho arribarem a veure". La resta de lletres del disc aborden temàtiques com l'amor i el seu poder redemptor ("Peach") o aquell vessant espiritual que sempre ha planat pel repertori del mallorquí ("She Talks About the Weather").
A L'EXPECTATIVA
"The Fish and The Net" ha comptat amb la participació de noms habituals de l'entorn d'Steven Munar com Román Gil a les tasques de producció o Patricia Serrano i Sergio Mesa, a la guitarra i al baix respectivament. Aquests dos últims conformen, juntament amb el propi Munar, l'eix central d'una Miracle Band que ha recuperat per l'ocasió a vells coneguts com Jordi Farreras (bateria) o Marc Tena (teclats). "És una formació bastant oberta, té un nucli que és com una columna vertebral i després hi ha tota una sèrie de gent que va anant i venint, la qual cosa està molt bé perquè no deixem de ser com una petita família. Qui toca amb mi, és perquè vol tocar amb mi i jo vull tocar amb ells", matisa l'autor de "Break the Rules!" (2011).
Arribat aquest punt, toca preguntar-li a Munar com preveu traslladar les noves composicions a l'escenari, però ell mateix admet que no té cap intenció de fer aquest pas fins que el context sanitari no permeti celebrar concerts amb uns mínims que a hores d'ara són impensables. "Potser si haguéssim fet un disc més acústic ho veuria d'una altra manera, però hem fet un disc marxós pensat perquè la gent s'ho vingui a passar bé. Per tant, no té sentit presentar aquestes cançons davant d'un públic que ha d'estar assegut per força i assumint tota una sèrie de restriccions. Caldrà esperar que la situació es relaxi una mica. De ganes de tornar a l'escenari no me'n falten, però ara mateix no pot ser. Les circumstàncies són les que són, i val més adaptar-s'hi i sense fer-s'hi mala sang", conclou. "Esperem que les coses millorin de cara a la primavera". Tant de bo sigui així.
Més informació:
Steven Munar / Bandcamp
divendres, 1 de gener del 2021
Un 2021 incert
![]() |
| The Cure han anunciat per aquest 2021 el seu primer àlbum en tretze anys. |
Si anticipar com seran els mesos que tenim per davant sempre és una tasca condicionada pel marge d'error, la cosa encara resulta més difícil a l'inici d'un exercici 2021 que serà conseqüència de tot allò que ha determinat aquest 2020 que acabem de deixar enrere i on la incertesa ha estat a l'ordre del dia. Amb la incògnita de què passarà amb la música en directe durant els propers dotze mesos, també amb els efectes que el propi context d'incertesa genera sobre els llançaments discogràfics, un no pot fer altra cosa que esperar la confirmació de les bones sensacions que prometen alguns dels nous àlbums anunciats de cara a l'any que avui encetem.
Sembla ser que en tindrem de The Cure –que han anunciat el seu primer àlbum d'estudi des de "4:13 Dream" (2008), gairebé res-, Queens Of The Stone Age, Foo Fighters, Spoon, Dinosaur Jr., Ryley Walker, Julien Baker, Weyes Blood, St. Vincent, Big Thief, Arcade Fire, Kendrick Lamar i The War On Drugs, entre d'altres. En l'àmbit més proper, ens morim de ganes d'escoltar els nous treballs de Gina Argemir, Steven Munar i The Crab Apples -tant l'anglomallorquí com les vallesanes han avançat durant els darrers mesos part del nou material que presentaran aquest 2021, i les primeres impressions són positives-, així com el que podria esdevenir el disc de debut en solitari de Ricky Gil (Brighton 64).
dissabte, 19 de desembre del 2020
Steven Munar fa un al·legat contra el totalitarisme
![]() |
| Steven Munar and The Miracle Band, en una captura del videoclip de "Trust". |
Cançons que entren a la primera i diuen coses que val la pena tenir presents. Steven Munar i la seva Miracle Band ja han publicat el primer avançament del que serà el seu proper disc, "The Fish and The Net", previst per al mes vinent. "Trust", la peça en qüestió, es presenta literalment com un al·legat contra qualsevol forma de totalitarisme. Un missatge molt oportú en aquests temps que corren, desplegat a ritme de rock dinàmic i atemporal, deutor de gegants com David Byrne o el Bowie post-Berlin, però amb el segell inconfusible del músic anglomallorquí. Ve acompanyat d'un videoclip dirigit per Dani Moreno que poden vostès visionar a Youtube.
dijous, 11 de juny del 2020
Steven Munar - "Stand Up and Face It"
Mentre acaba d'enllestir el que serà el seu proper àlbum, un "The Fish and the Net" per al qual no s'ha anunciat encara cap data de llançament, Steven Munar ens amenitza l'espera amb un nou single que ha enregistrat durant les mateixes sessions però no formarà part del disc. "Stand Up and Face It" suposa un salt endavant a nivell estètic, mantenint aquells aires tardorencs i reflexius marca de la casa però apostant per uns acabats on guanya pes l'electrònica i per una lluminosa tornada que per moments pot arribar a invocar determinades obres de maduresa de gegants com Tom Petty o Bruce Springsteen. L'ha presentat amb un videoclip on l'acompanyen Miguel Zanón i Lynne Martin, i que poden vostès visionar a Youtube.
divendres, 27 de març del 2020
El single primaveral d'Steven Munar
dimarts, 3 de març del 2020
The Walk, els primers passos d'Steven Munar
![]() |
| The Walk (Steven Munar, primer per l'esquerra). |
Una formació de vida efímera però molt intensa que va lliurar tres maquetes entre els anys 1989 i 1992. El mateix Munar les ha recopilat al seu compte de Bandcamp sota el títol de "The Walk 1989-1992", una dotzena llarga de pistes que il·lustren els primers passos del músic i compositor anglomallorquí –també del baixista i guitarrista Miguel Pérez, amb qui Munar acabaria formant els Tea Servants-, i tota una línia evolutiva que en certa manera ajuda a entendre tot allò que vindria després.
Les quatre peces que integren la primera demo, enregistrada el 1990, parteixen de les formes més vaporoses i clarobscures del post-punk –es nota la influència de bandes com Chameleons o fins i tot els primeríssims U2-. Gravada al cap d'un any, la segona maqueta presenta un discurs de naturalesa més immediata que apunta cap a uns Cure o uns Echo & The Bunnymen –tots dos ressonen amb força a "March Days"-. Finalment, les cinc peces presentades el 1992 aporten una injecció elèctrica que va sintonitzar els mallorquins amb l'indie de guitarres de la primera meitat dels 90.
Escoltin "The Walk 1989-1992" a Bandcamp.
dimarts, 4 de juny del 2019
La nova etapa d'Steven Munar & The Miracle Band
![]() |
| Steven Munar, segon per l'esquerra, amb The Miracle Band. |
dimarts, 18 de desembre del 2018
El videoclip de "Hey Hey Hey (Re Do It Again)"
Steven Munar i la seva Miracle Band han presentat el videoclip de "Hey Hey Hey (Re Do It Again)", una de les peces que conformen el seu darrer treball discogràfic, el més que notable "Violet Koski". Dirigit per Eva Núñez i enregistrat en un terrat amb fantàstiques vistes a la ciutat de Barcelona, el clip desprèn les mateixes bones vibracions que la peça en qüestió, una de les més fresques i dinàmiques de l'àlbum. Poden veure'l a Youtube.
dilluns, 7 de maig del 2018
Steven Munar - "Hey Hey Hey Re Do It Again" (2018)
Steven Munar i la seva inseparable Miracle Band acaben de presentar nou single. "Hey Hey Hey Re Do It Again" és una de les peces incloses al seu darrer treball d'estudi, el magnífic "Violet Koski" (2017), i la podem escoltar ara en versió remasteritzada per Alberto Sol de Sants, que n'ha potenciat la base rítmica per a fer-la encara més ballable. Escoltin-la a Spotify.
dijous, 1 de febrer del 2018
Steven Munar - "Violet Koski" (2017)
Sembla mentida que hagin passat més de quatre anys des de l'edició de "Time Traveller" (2013), el que fins ara era el darrer disc d'estudi d'Steven Munar i la seva Miracle Band. No és que l'anglomallorquí hagi parat quiet des d'aleshores. A la seva incansable activitat en directe hi hem de sumar els concerts de reunió amb The Tea Servants, un recopilatori que repassava la seva trajectòria solista -"15 Years of Songs" (2015)- i la realització d'un sucós documental sobre la seva figura i la seva obra -"The Miracle Boy" (2017), de Nando Caballero-. Sigui com sigui, portàvem molt de temps sense escoltar composicions noves de l'autor de "The Language of The Birds" (2010) i teníem moltes ganes de trencar aquesta dinàmica. I sembla que ell també, perquè aquest flamant "Violet Koski" (2017) no tan sols suposa el pas de gegant més gran que mai ha arribat a fer a nivell de producció -cortesia de Marc Tena i el propi Munar-, sinó que a sobre conté algunes de les seves cançons més rodones.
He afirmat en més d'una ocasió, i no sóc l'únic, que si Munar vingués de l'altre costat de l'Atlàntic el valoraríem com cal. Que si enlloc d'haver reivindicat les seves arrels mallorquines hagués utilitzat el seu llinatge britànic el tindríem al mateix panteó on situem tots aquells artistes a qui de la nit al dia comparem com qui no vol la cosa amb els Van Morrisons, els Paul Wellers i els Leonard Cohens d'aquest món. En el cas de Munar les comparacions superlatives no són en absolut gratuïtes. Perquè la seva obra no és cosa d'una nit sinó d'anys i panys cuinant a foc lent un discurs classicista però a la vegada personal, intransferible i fresc com ell mateix. I perquè peces com "Everytime I Close the Doors" o "Hear Me Calling You" es manifesten eternes i atemporals pels quatre costats.
La primera brinda un dels inicis de disc més majestuosos que s'han arribat a signar en molt de temps en aquestes latituds nostres. La segona és un malencònic lament nocturn executat amb una elegància de la qual pocs poden presumir. I podríem seguir. Perquè la llista de títols memorables no s'acaba aquí ni de bon tros. De la tensió abismal d'"Stilness" al funk greixós de "Hey, Hey, Hey (Re Do It Again)", passant per la nua fragilitat de "Feel Me" i "Mother", o per aquest divertiment (en el millor dels sentits) en clau folk-rock que és "Pictures, Postcards and Other Things". I tot això segellat amb l'estil cada vegada més inconfusible d'una Miracle Band que si no és una de les bandes d'acompanyament més sòlides i solvents del país poc li falta. Poden comprovar-ho a Bandcamp.
dimarts, 28 de novembre del 2017
Recomanació: Steven Munar + The Lazy Lies
![]() |
| Steven Munar. |
diumenge, 5 de novembre del 2017
"The Miracle Boy" a Filmin
Dies enrere em referia a l'estrena de "The Miracle Boy" (2017), el documental de Nando Caballero sobre la figura i l'obra d'Steven Munar, en el marc de l'In-Edit. Una producció de La Produktiva i un projecte del qual vaig tenir l'honor i el plaer de formar part. Si es van perdre l'estrena, sàpiguen que des d'ara mateix poden visionar el documental a través de la plataforma Filmin. No se'l perdin.
dissabte, 28 d’octubre del 2017
"The Miracle Boy"
Ahir vaig assistir a la primera projecció de "The Miracle Boy" (2017), el documental de Nando Caballero (La Produktiva) centrat en la figura i l'obra d'aquest gran artesà de la cançó pop que és Steven Munar. Des dels seus inicis amb The Walk fins a la seva obra solista passant pels mai prou reivindicats Tea Servants. Una hora que passa volant i tot un seguit de testimonis que van del propi Munar a alguns dels noms més destacats del periodisme musical d'aquest país -i entre els quals vaig tenir l'honor i el plaer de figurar-. El documental es va projectar al Centre Cívic La Sedeta en el marc de l'In-Edit, i la seva estrena oficial tindrà lloc el proper 1 de novembre al cinema Aribau Club també dins de la programació del mateix festival. Si ja coneixen l'obra d'Steven Munar, de ben segur no se'l voldran perdre. Si no la coneixen, "The Miracle Boy" és un molt bon punt de partida. Tota la informació aquí.
dimarts, 24 d’octubre del 2017
Estrena de "The Miracle Boy"
divendres, 20 d’octubre del 2017
Documental sobre Steven Munar
![]() |
| Un servidor parlant davant de càmera a "The Miracle Boy". |
És la segona vegada que m'entrevisten per un documental musical, i la segona que la cinta en qüestió s'estrena a l'In-Edit. Amb el risc d'acabar-me fent més pesat que Dave Grohl, només diré que estic molt content d'haver pogut pronunciar davant la càmera unes paraules sobre el gran Steven Munar. Moltes gràcies La Produktiva Films i Nando Caballero! I la resta no es perdin "The Miracle Boy" (2017), una cinta que explica coses molt interessants i on surt gent que parla amb veritable coneixement de causa (no com un servidor, que només passava per allà). Tota la informació aquí.
dimecres, 10 de maig del 2017
Recomanació: Steven Munar & The Miracle Two
![]() |
| Steven Munar - Foto Luis Lecumberry. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















