 |
| La botiga de Bengans a Estocolm. |
Tant a Göteborg com a Rotterdam, i aquests últims dies també a Estocolm, hi he descobert bones disqueries. I en totes elles m'ha cridat l'atenció observar com les obres dels artistes autòctons, a no ser que militessin en escenes molt concretes, estaven barrejades amb les dels artistes internacionals.
Per entendre'ns, contràriament a la pràctica habitual a casa nostra de segregar els discos d'un mateix estil musical en funció de si són d'autors nacionals o internacionals, a les botigues de Suècia i dels Països Baixos no he vist cap apartat dedicat als artistes suecs o neerlandesos.
Si vull comprar-me un disc de Golden Earring en una botiga de Rotterdam l'aniré a buscar a la pestanya amb la lletra G, i segurament el trobaré molt a prop de les obres dels Go-Betweens o Goldfrapp. Igualment, si vull comprar-me l'últim dels Hellacopters a Estocolm, l'aniré a buscar a la lletra H tal com ho faria en qualsevol altra ciutat del món.
És un detall que m'agrada, i que d'alguna manera denota fins a quin punt aquests països s'arriben a creure la seva música –no és casualitat que Suècia tingui la tercera indústria musical més potent del món, per darrere dels Estats Units i del Regne Unit–. Aquí presumim de tenir seccions de música en català com si això fos la repera, però encara és l'hora que algú li dediqui el nom d'un carrer a Pau Riba.
A la fotografia, establiment de la cadena independent de botigues de discos Bengans al centre d'Estocolm. Parada obligatòria per a qualsevol melòman de base que es passegi per la capital sueca. Està en un carrer peatonal situat a dos blocs de la seu mundial d'Spotify. Pel carrer de Bengans hi passa gent a totes hores els set dies de la setmana. Al d'Spotify només hi ha vida en horari d'oficina. La metàfora em sembla de traca.
Estocolm, octubre de 2025.