Una disqueria a dos blocs de la seu d'Spotify

La botiga de Bengans a Estocolm.

Aquests últims anys he tingut l'ocasió de visitar dos indrets que sempre m'han fascinat però conec poc (per no dir gens), com són els Països Baixos i Suècia. En tots dos casos, i com faig sempre que viatjo, m'he fixat en les botigues de discos de les ciutats per on he passat.

Tant a Göteborg com a Rotterdam, i aquests últims dies també a Estocolm, hi he descobert bones disqueries. I en totes elles m'ha cridat l'atenció observar com les obres dels artistes autòctons, a no ser que militessin en escenes molt concretes, estaven barrejades amb les dels artistes internacionals.

Per entendre'ns, contràriament a la pràctica habitual a casa nostra de segregar els discos d'un mateix estil musical en funció de si són d'autors nacionals o internacionals, a les botigues de Suècia i dels Països Baixos no he vist cap apartat dedicat als artistes suecs o neerlandesos.

Si vull comprar-me un disc de Golden Earring en una botiga de Rotterdam l'aniré a buscar a la pestanya amb la lletra G, i segurament el trobaré molt a prop de les obres dels Go-Betweens o Goldfrapp. Igualment, si vull comprar-me l'últim dels Hellacopters a Estocolm, l'aniré a buscar a la lletra H tal com ho faria en qualsevol altra ciutat del món.

És un detall que m'agrada, i que d'alguna manera denota fins a quin punt aquests països s'arriben a creure la seva música –no és casualitat que Suècia tingui la tercera indústria musical més potent del món, per darrere dels Estats Units i del Regne Unit–. Aquí presumim de tenir seccions de música en català com si això fos la repera, però encara és l'hora que algú li dediqui el nom d'un carrer a Pau Riba.

A la fotografia, establiment de la cadena independent de botigues de discos Bengans al centre d'Estocolm. Parada obligatòria per a qualsevol melòman de base que es passegi per la capital sueca. Està en un carrer peatonal situat a dos blocs de la seu mundial d'Spotify. Pel carrer de Bengans hi passa gent a totes hores els set dies de la setmana. Al d'Spotify només hi ha vida en horari d'oficina. La metàfora em sembla de traca.

Estocolm, octubre de 2025.

George Kooymans (1948-2025)

S'hauria de parlar molt més sovint d'una banda com Golden Earring. Una de les formacions capdavanteres del rock neerlandès durant la dècada dels 70, capaç de deixar emprenta en mercats com el britànic o el nord-americà amb clàssics instantanis com "Radar Love", peça inclosa a l'àlbum "Moontan" (1973) –el single en qüestió fins i tot va escalar posicions a les llistes d'èxits espanyoles, per increïble que pugui semblar la cosa des d'un context com el present-. Una banda que va saber maridar com poques la força del rock dur amb les estructures progressives i les escapades psicodèliques. Ha mort George Kooymans, guitarrista i únic membre permanent del grup al llarg de tota la seva història, juntament amb el baixista Rinus Gerritsen.

Golden Earring - "Radar Love" (1973)

Aquella intro que aplana el camí per a tot el que ha de venir a continuació. La bateria que va augmentant la seva presència al mateix temps que posa la directa en sintonia amb aquell baix galopant. La veu estrident de Barry Hay en permanent diàleg amb la guitarra endimoniada de George Kooymans. Els canvis de ritme i la secció de vents. Aquell maridatge de hard rock primitivista, psicodèlia de carretera i progressiu estripat. Quan penso que els holandesos Golden Earring van estar a punt d'encapçalar llistes d'èxits com les espanyoles amb aquest tros de cançó, gairebé me'n faig creus. Inclosa a l'àlbum "Moontan" (1973) i publicada oportunament com a single, "Radar Love" va suposar el punt àlgid d'una trajectòria que ja acumula més de cinc dècades i encara no mostra senyals d'esgotament.