 |
| Paul Fuster, la nit passada a la NAUB1. |
"Fuck" i
"Cagumdéu". Dos renecs, el primer en anglès i el segon en català, que els parlants d'ambdues llengües solem utilitzar en les mateixes situacions, habitualment fruit d'un contratemps sobtat. Per això em crida l'atenció que, mentre en la música anglosaxona és freqüent la utilització del terme
"Fuck", no hi hagi cap formació de pop o rock en català que li atorgui el mateix ús al
"Cagumdéu". Suposo que tot plegat també té a veure amb el fet que, mentre a les sèries i pel·lícules rodades al món anglosaxó s'utilitzen sense problemes aquesta mena d'expressions, al món audiovisual de casa nostra encara es parla un català de diccionari que de vegades poca cosa té a veure amb el que es parla al carrer. Hi pensava ahir a la nit, durant el concert de
Paul Fuster a la NAUB1 de Granollers
. Amb arrels a Catalunya però nascut als Estats Units, Fuster ha après el català precisament en tornar a aquestes arrels. Malgrat això, és l'únic músic a qui li he sentit utilitzar el
"Cagumdéu" de la mateixa manera que s'utilitza el
"Fuck" en l'àmbit anglosaxó, i amb tanta naturalitat com ho faria algú de l'Empordà o la plana de Vic. Potser per això el seu català em resulta més creïble que el d'aquells productes de despatx que miren més el diccionari que allò que passa al seu voltant.
Audio: "Ja no sap greu" - Paul Fuster
