El SistemÄ Suec, en cassette

Han tingut mai el gust d’escoltar un disc sabent que disposen vostès d’una peça única? Doncs això és més o menys el que experimentaran els afortunats que aquests dies adquireixin una de les vint-i-set còpies de “Låt Oss Tala Om Kärlek” (2015, El Mamut Traçut), el nou llançament discogràfic d’El SistemÄ Suec, editat exclusivament en cassette -el llançament es va fer coincidint amb el Cassette Store Day- i en edició limitada a les citades vint-i-set unitats. O més ben dit, vint-i-sis: sembla ser que l’última còpia prevista va sortir defectuosa.

Sigui com sigui, i tornant al principi, qualsevol que hagi adquirit un exemplar físic de “Låt Oss Tala Om Kärlek” -el títol, segons l’autor, vindria a ser una mena de traducció d’“Anem a parlar d’amor”– disposa d’una peça única. Perquè, a banda dels títols enumerats al booklet corresponent, s’inclouen dos temes ocults que varien en cada unitat. I si d’això no se’n diu artesania, com a mínim sí que és tota una declaració d’intencions i d’amor a l’oient.

I què trobem exactament a “Låt Oss Tala Om Kärlek”? Doncs algunes de les peces d’Squashlab, l’antic alter ego de David Reig. Tal i com les va concebre al seu dia, però remesclades i amb les veus regravades -els originals eren en anglès; les noves versions en català-. Cançons que ja denotaven ofici i que acabarien esdevenint el punt de partida de tot el que vindria després. L’embrió, en definitiva, d’un projecte cuinat a foc lent i actualment en procés de consolidació. També disponible com a descàrrega digital.

Originalment publicat al B-Magazine de Brubaker.

Cassette Store Day

Feia anys que no rebia un regal com el que em va fer dies enrere un bon amic. Un cassette, ni més ni menys. Música enllaunada en format analògic, en aquest cas a càrrec d'un artista que em sembla d'allò més interessant i editada amb motiu del Cassette Store Day -celebrat el passat 17 d'octubre-. Encara no he escoltat la cinta, no pas per manca de ganes sinó de temps, i quan ho faci serà la primera vegada en anys que escolti un cassette. Un format donat per mort fins no fa pas tant i que ara sembla tornar a treure el cap tal i com ho va fer el vinil al seu dia.

Personalment, estic vivint aquest ressorgiment del cassette des de la distància. Els meus formats de capçalera segueixen essent l'lp i el cd. I si bé és cert que conservo intacta la meva col·lecció de cassettes, també ho és que molts dels títols que hi són presents els he acabat adquirint i escoltant en disc compacte o de vinil. Qüestió de comoditat i de costums, suposo. El cas és que tampoc vaig seguir el Cassette Store Day -novament per manca de temps, tot i que de no ser pel regal del meu amic ni tan sols me n'hagués recordat-, fins al punt de no saber ben bé què pensar de tot plegat.

Darrerament s'ha criticat molt tota la polseguera aixecada al voltant del Record Store Day, una jornada que personalment beneeixo per tot el que aporta tant a les disqueries com als propis melòmans -la polseguera, com en tants altres àmbits, va a part-. Ara bé, el Dia de les Botigues de Cassettes? Realment hi ha establiments que es dediquin exclusivament a vendre cassettes? A mi em sembla recordar haver-ne vist algun durant els anys 90, però ara mateix dubto que abundin -i menys al nostre país, on amb prou feina es venen discos sigui quin sigui el format-.

D'acord, de la mateixa manera que el Record Store Day, el Cassette Store Day haurà servit per dinamitzar dos sectors -el de les disqueries i el dels segells discogràfics independents- que prou malament ho estan passant. I això sempre és positiu. Però encara seria més positiu que el gran públic es recordés d'ells durant la resta de l'any. Que la gent s'animés a comprar música enllaunada pel plaer de gaudir-la i no perquè ho digui el calendari. I que aquest costum pogués ser compatible amb el Dia de les Botigues de Discos, el Dia de les Botigues de Cassettes, el Dia de les Botigues de Minidisc o el Dia de les Descàrregues Digitals Legals -al pas que anem tot acabarà arribant, ja ho veuran-.