(1959-2022)
"Artista de culte, genial compositor i intèrpret apassionat, singular i excèntric, reconegut pels mitjans, pels músics i per una selecta cohort de fans. Desconegut pel gran públic". Amb aquestes paraules es presentava Malcolm Scarpa al seu compte de Bandcamp. Una definició que explicava de forma resumida però acurada qui era el músic madrileny, i a la vegada venia a apuntar el destí de tantes ments brillants, ànimes genials i persones amb talent que han provat de dedicar-se a la música en un país com aquest nostre –que cadascú li posi el nom que més li convingui- i han acabat topant sempre amb la mateixa paret –que cadascú interpreti la metàfora com més li convingui-.
La trajectòria musical de Juan Manuel Morilla Scarpa –el seu nom artístic el va adoptar en honor de Malcolm Le Maistre de The Incredible String Band- es pot traçar a partir de la primera meitat de la dècada dels 90, quan va començar a facturar perles precioses que s'emmirallaven en el pop, el folk i el rock d'ascendència anglòfila i, més puntualment, en el blues. Però el cert és que va molt més enllà i els seus inicis es poden remuntar a la més tendra infantesa, quan solia cantar a la parada de fira dels seus pares, un cop tancada, per als amics i clients que es quedaven a allargar la nit.
"Cantava 'Let's Twist Again' de Chubby Checker, i com que en aquella època era molt espavilat, cosa que ja no soc, passava la gorra i guanyava uns diners. Això era quan tenia cinc o sis anys. Després hi va haver una època de sequera que va coincidir amb la meva entrada a l'escola, amb aquella educació tan estricta segons la qual tot allò que t'agrada és dolent", va declarar anys enrere en una entrevista a la revista Efe Eme. I novament va venir a explicar unes quantes coses no només de la seva pròpia experiència vital, sinó del model de societat que regeix l'existència de tots nosaltres. Scarpa ens ha deixat a l'edat de 62 anys, després d'una temporada retirat de la vida pública per problemes de salut. El món, sense ell, serà un lloc una mica pitjor.
