El misteri etern de les Dames

El misteri etern del foc. La mística espiritual de les flames. I tot el llegat pagà que hi ha en l'acte de manipular-les. Les Dames de Foc són una de les colles de cultura popular i tradicional que actuen cada any durant la festa major de Blancs i Blaus de Granollers. Solen fer-ho la nit del dimarts –com ahir- al parc Torras Villà, un pulmó verd al centre de la ciutat que durant mitja hora sol esdevenir el seu infern particular. Una vintena llarga de malabaristes servint-se de cèrcols, torxes i altres utensilis encesos per dibuixar traços de llum enmig de la foscor. Assistir al seu espectacle sempre és tota una experiència.

Foc i reggae a Can Bassa

Performance de les Dames de Foc al ritme càlid de la música d'arrel jamaicana del sound system que One Drop va instal·lar ahir a la tarda a la plaça Joan Oliver, al barri de Can Bassa de Granollers. De l'ska al rocksteady i del reggae al dancehall. One Drop és una associació dedicada a difondre la música i la cultura jamaicanes, però sobretot a descentralitzar l'oferta cultural de la capital vallesana i a fer que passin coses en entorns que solen quedar fora dels circuits, diguem-ne, preestablerts. L'actuació d'ahir a Can Bassa, barri perifèric gairebé per definició, en va ser un bon exemple. La bona acollida per part dels veïns va refermar la idea que la cultura sol ser més inclusiva quan es fa des de la base que no pas quan es fa des dels despatxos.

L'univers de les Dames de Foc

Les Dames de Foc, la nit passada al parc Torras Villà de Granollers.

Sempre és impactant assistir a l'actuació de les Dames de Foc a la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. La nit passada van presentar al parc Torras Villà l'espectacle "Fotia kai astéria", apassionant viatge al cosmos amb tot un esclat de flames, llum i colors. Una vintena de malabaristes jugant literalment amb foc i dibuixant formes a priori impossibles en la foscor. Les Dames proclamant-se com a estrelles del seu propi univers i brillant amb força sobre la resta d'elements. Un ritual pagà en tota regla.

Les Dames de Foc i Alex Dee a El 9 Nou

Aquesta setmana he assistit al concert d'Alex Dee i a l'actuació de les Dames de Foc a la Festa Major de Granollers. Avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins diumenge.

Foc Lab

Actuació de les Dames de Foc, la nit passada al Parc Torras Villà de Granollers.

Ja saben que no sóc molt de festes majors, però hi ha actes davant dels quals em trec el barret i un d'ells és l'espectacle que les Dames de Foc porten a terme cada any en el marc de la Festa Major de Blancs i Blaus, a Granollers. El nom ho diu tot: són dames i saben controlar el foc com ningú més, donant lloc a tot un esclat de colors (i de flames) en plena foscor. Enguany escenificaven Foc Lab, un laboratori on descobrien noves fórmules per a sorprendre el respectable. Però la sinopsi era el de menys: observar les dames jugant amb el foc i traçant amb ell formes impossibles és una experiència màgica en tots els sentits.

Les Dames de Foc

Les Dames de Foc són una de les moltes agrupacions que cada any participen a la Festa Major de Granollers. Com indica el seu nom, són dames i els agrada jugar amb foc, literalment, fins al punt que algunes d'elles arriben a posar en perill els seus respectius físics en nom de la seva vocació. Surten a escena amb torxes, moltes torxes. Torxes penjades de cadenes, subjectades en vares o fins i tot en cèrcols. Torxes amb les quals ballen, fan malabarismes, dibuixen en l'aire formes impossibles i encenen grans fogueres, de vegades amb la vista tapada i la resta de sentits anant a una. Una orgia de llum i color en plena nit, un ritual pagà que bé podria haver celebrar l'estiu de no trobar-se aquest a les seves acaballes.

Les Dames van commemorar ahir el seu vintè aniversari al parc Torras Villà, i ho van fer amb una actuació molt especial. Un retorn a les arrels de la mà de les omnipresents flames i amb l'acompanyament d'una formació musical creada expressament per a l'ocasió. Una banda de rock progressiu amb accent laietà que va acabar d'invocar l'aquelarre. Tot plegat va donar peu a una vetllada màgica en el sentit més transcendental del terme, evocadora d'un temps en què les festes majors eren quelcom més que una excusa per emborratxar a consciència i amb benedicció municipal els curts de gambals de cada poble.