30 anys de música II

CONCERT D'ANIVERSARI ESCOLA DE MÚSICA LLUÍS CULLELL

CECUCA, Cardedeu

3 de març de 2013

Foto: Júlia Arrizabalaga

Feia gairebé un any que no sortia de casa amb l'Ovation. I que no pujava sol a un escenari. I que no presentava en públic quelcom que fins aquell moment només havia tocat a casa meva i per a mi mateix (bé, en aquest cas també per a una persona que havia tingut la santa paciència d'escoltar-me: gràcies!). I que no experimentava una sensació de nervis com la que vaig arrossegar durant tota la tarda d'ahir -però que bé que m'ho vaig passar, en el fons-. Sí, havia dit que un dia tornaria a tocar en directe. I no se m'acut cap motiu millor per a fer-ho que el 30è aniversari de l'Escola de Música Lluís Cullell. Perquè jo també en vaig ser alumne. Perquè quan el Fernando -el meu exprofessor de guitarra- em va trucar per a proposar-me participar en aquest concert, no podia dir-li que no de cap de les maneres. I què collons, perquè me'n moria de ganes. Vaig tocar dues versions, una de The Postal Service i una altra de New Order. Quatre acords per barba. Sensació de pànic escènic que es transformava en un seguit de mirades de complicitat a la tornada d'"Sleeping In". Atac d'èxtasi a la part instrumental de "Blue Monday". I el Fernando felicitant-me entusiàsticament mentre baixava de l'escenari. Coses que no tenen preu.

30 anys de música I

CONCERT D'ANIVERSARI ESCOLA DE MÚSICA LLUÍS CULLELL

CECUCA, Cardedeu

3 de març de 2013

L'Escola de Música Lluís Cullell de Cardedeu celebra el seu 30è aniversari amb un concert d'exalumnes al Centre Cultural Cardedeu (CECUCA). Jazz, clàssica, bandes sonores, pop, rock'n'roll i un piano minimalista desfilant en honor única i exclusivament de la música. Perquè sí. Perquè és molt bona notícia que una escola de música celebri tres dècades d'existència en uns moments en què la cultura és maltractada des de totes i cada una de les institucions d'aquest país. Perquè quan els il·luminats que ens governen des de Madrid ens diuen que actes com el d'ahir són un luxe -mentre torturar i matar animals en públic és Bé d'Interès Cultural-, cal celebrar que encara hi hagi gent amb ganes d'aprendre a tocar un instrument, i pares que entenguin el valor d'atorgar als seus fills una educació musical. Perquè aquest país seria molt millor amb més músics i menys polítics. Felicitats a l'escola Lluís Cullell, als que la fan i l'han fet possible. Per molts anys.