 |
| Savall, Sala i Neddermann, postal sonora entre vinyes. |
RUSÓ SALA + FERRAN SAVALL & MERITXELL NEDDERMANN
Festival Bouquet d'Alella 2017, Alella
15 de juliol de 2017
No és cap secret que la música pot arribar a transportar qui l'escolta a indrets geogràficament remots, però de vegades se'ns oblida que també té la capacitat d'escurçar distàncies o, com a mínim, de relativitzar-les.
Rusó Sala,
Ferran Savall i
Meritxell Neddermann són tres músics catalans que han vist món i que a través de les seves experiències han alimentat el seu art. Tres potències creatives que als seus respectius repertoris alternen idiomes com el català, el castellà, l'italià o l'àrab amb la mateixa naturalitat amb la qual aborden llenguatges musicals procedents d'arreu de la Mediterrània. I és en aquest punt, quan una havanera o una peça tradicional catalana s'enllacen amb el folklore del nord d'Àfrica o els motius sonors del Pròxim Orient, quan es posen de manifest els lligams que uneixen ambdues ribes d'aquest mar Mediterrani que alguns volen contemplar com l'última frontera de ves a saber què.
Sala, Savall i Neddermann van coincidir a l'escenari de Bouquet d'Alella, un festival organitzat per Brubaker i el celler del mateix nom amb l'objectiu de potenciar discursos novedosos en l'àmbit de la música d'arrels i maridar-los amb els vins de proximitat marca de la casa -tot plegat en un entorn absolutament privilegiat, envoltat de vinyes i amb vistes al mar i als turons de la Serralada Litoral-. Sala va actuar-hi en solitari, presentant l'espectacle que l'ha tingut ocupada durant el darrer any. Un "Mare Nostra" amb el qual explora els diferents racons i les diferents cultures de la Mediterrània des d'una perspectiva essencialment empordanesa. Savall i Nedderman van presentar al festival el seu nou projecte conjunt. Un còctel sonor a quatre mans on el coneixement de les músiques d'arrel i els dots improvisadors de Savall es complementen amb l'extraordinària tècnica i la vocació inquieta de Neddermann.
Van ser Ferran Savall & Meritxell Neddermann els encarregats d'obrir la vetllada. I ho van fer amb declaracions d'intencions tan inequívoques com la deconstrucció de "L'estaca" de Lluís Llach, amb un solo de teclat -cortesia de Neddermann- de tonalitats barroques i oníriques que per moments evocava el "Riders on the Storm" dels Doors, o una improvisació vocal a partir de patrons orientals en què Savall va invocar els esperits de Jeff Buckley o Nusrat Fateh Ali Khan. A continuació, Sala va servir-se únicament de la seva guitarra per a celebrar noms com els de Maria Mercè Marçal, Ramon Llull o Enric Casasses en una ruta sonora amb aturades a Sardenya, el Magreb i el sud de França. Ja en tanda de bisos, l'empordanesa va reclamar l'acompanyament de Savall i Neddermann per a segellar plegats una improvisació que, pel seu caràcter inèdit i la seva vocació transcendental, va esdevenir la postal definitiva de la nit.
