Calidesa i bones maneres

MUNDO GUERRERO

Pla de la Calma, Cardedeu

25 de setembre de 2015

Primer divendres de tardor a la terrassa del Pla de la Calma i un clima propi de la data que marcava el calendari. Dit d'una altra manera, feia fred a la plaça Sant Corneli. Tot i això no van ser pocs els que van desafiar la meteorologia, i la seva gesta va tenir premi en forma d'escalfor, però també d'aquella frescor que tan bé entra en qualsevol època de l'any. La que transmeten Mundo Guerrero i el seu explosiu còctel de rumba, rock urbà i mestissatge d'herència funk. Una guitarra acústica, una altra d'espanyola i un vocalista que va cantar -i rapejar- a l'amor, a la lluita i a les bondats d'un vermut entre amics. Passejant-se entre el respectable, interactuant amb tots i cada un dels presents -o gairebé- i sense deixar mai de somriure, que la vida són dos dies i cal aprofitar-los. La recta final, amb el respectable totalment lliurat a la traca que venia de l'escenari, va ser de les que deixen empremta. I quan es va acabar la música, la temperatura va tornar a baixar fins a cotes francament molestes. Ara sí, l'estiu ja era aigua passada.

Originalment publicat a Brubaker.

El futur comença ara

STEVEN MUNAR

Pla de la Calma, Cardedeu

18 de setembre de 2015

Dues dècades separen peces com "This Is Not My Place" o "Berlin". La primera formava part del debut homònim de Tea Servants -el proper mes de novembre en farà vint anys-, una banda que es va atrevir a invocar la vessant més vitamínica del post-punk i l'indie d'escola C-86 en plena era Britpop i post-grunge -i gairebé deu anys abans de la irrupció de Franz Ferdinand i companyia, que consti a l'acta-. La segona és el darrer single d'Steven Munar i un dels arguments més sòlids de "2000-2015. 15 Years of Songs", recopilació que repassa els darrers vint anys de la seva trajectòria, des dels últims dies dels Tea Servants fins a un envejable present en solitari, consolidat a partir de registres com el folk-rock o el pop d'autor i sempre des d'una òptica tan personal com atemporal.

"This Is Not My Place" i "Berlin". Punt de partida i vocació de futur d'una trajectòria que el propi Munar va repassar amb l'únic acompanyament de la seva guitarra i des d'un marc de proximitat com és la terrassa del Pla de la Calma. Amb un repertori on no hi van faltar highlights com "Took a Train", "City of Cats" o "The Language of the Birds", amanits per a l'ocasió amb relectures de "Tonight I'll Be Staying Here with You" (Bob Dylan), "Please, Please, Please Let Me Get What I Want" (The Smiths) o "I'm Only Sleeping" (The Beatles). Pistes tan heterogènies com inequívoques que ajuden a entendre d'on ve Steven Munar i el per què d'un discurs en permanent estat de renovació. La cirereta? "Pictures, Postcards and Other Things", raresa dels temps dels Tea Servants recentment recuperada, reescrita i posada a punt per a un proper disc en solitari que ja es troba de camí. Novament, passat i present com a sòlids fonaments d'un futur que comença ara.

Steven Munar al Pla de la Calma

Carretera i ofici són sens dubte dos conceptes que defineixen la trajectòria d'STEVEN MUNAR. Parlem d'un músic de llarguíssim recorregut i d'un dels grans valors del pop independent fet a casa nostra, però sobretot d'algú que dignifica la seva professió cada vegada que entra a l'estudi o s'enfila a l'escenari. Des que va desembarcar a Barcelona al capdavant dels irrepetibles Tea Servants, ara fa gairebé vint anys, aquest anglomallorquí ha consolidat un discurs que beu del folk, del rock d'autor i del pop més sofisticat. Les seves cançons conjuguen elegància, intensitat i aires tardorencs de la mateixa manera que ho fan les de Van Morrison, Paul Weller o Elliott Murphy. Recentment ha editat “15 Years of Songs” (2015), recopilació que repassa el bo i millor dels seus darrers quinze anys a la carretera. Una dècada i mitja que celebrarà aquest divendres, 18 de setembre (22h.), a la terrassa del Pla de la Calma, a Cardedeu (plaça Sant Corneli). Entrada lliure (i escenari interior en cas de pluja). Organitza Brubaker.

Més informació:

Steven Munar

Brubaker

Somnis californians

ANNA HILLBURG + ANTONETTE GOROCH

Pla de la Calma, Cardedeu

11 de setembre de 2015

Dues noies, un cotxe, una guitarra i el mínim equipatge necessari per a passar unes setmanes a la carretera. Un plantejament propi del guió d'una road movie, i a la vegada l'aventura que estan vivint aquests dies Anna Hillburg i Antonette Goroch. Dues noies de Califòrnia, de gira per l'Estat espanyol i vivint el somni de presentar la seva música en qualsevol escenari que se'ls posi al davant. Divendres a la nit van arribar a Cardedeu, única parada catalana de la gira juntament amb Sant Feliu de Guíxols. Escenari petit, entorn de somni -la terrassa del Pla de la Calma- i doble lliçó magistral de música d'arrels nord-americana.

Va ser Hillburg l'encarregada de trencar el gel. Trompetista de formació -ha tocat en discos de The Dodos i Joanna Newsom, entre d'altres-, aquests dies se serveix únicament d'una guitarra acústica i d'una veu de múltiples textures per a defensar un repertori que beu a parts iguals de la tradició folk i del pop d'estètica sixties. Cançons provinents majoritàriament del seu debut homònim (2012) i que ahir van sonar més pròximes que mai, despullades dels ornaments d'estudi i reduïdes a la més bàsica expressió. Amb aquest mateix format i sense ni tan sols canviar de guitarra la va seguir Goroch, que venia a presentar el seu darrer llançament, "You Are a Star" (2015). Folk-rock amb profunditat de camp i acabats elèctrics per cortesia d'un pedal de distorsió, evocador d'uns Mazzy Star o una Neko Case.

Al final del seu passi, Hillburg es va enfilar a l'escenari i van entonar juntes "True Love will Find You in the End", de Daniel Johnston. Sentiments a flor de pell en una emotiva revisió que va acabar de posar les coses al seu lloc. Hillburg va de San Francisco, Goroch d'Oakland i Johnston va néixer a Sacramento. Novament, tot encaixava. El somni de Califòrnia, la fascinant aventura de dues noies, la seva guitarra i les seves cançons. I el clímax d'una vetllada d'allò més especial. Quan vostès llegeixin aquestes ratlles, ja es trobaran camí de Santander, on tenen previst actuar aquesta nit. La carretera, sempre la carretera...

Anna Hillburg.

Antonette Goroch.

Anna Hillburg + Antonette Goroch al Pla de la Calma

Antonette Goroch i Anna Hillburg, a punt de marxa.

El somni de Califòrnia. O més ben dit, el somni d'unes noies de Califòrnia que arriben a casa nostra amb tan sols dues guitarres i un bon grapat de cançons. ANNA HILLBURG i ANTONETTE GOROCH. La primera ha tocat amb artistes com Joanna Newsom o Bright Eyes, que han arribat a interpretar les seves cançons. Però la seva millor carta de presentació porta el seu propi nom. Un debut homònim farcit de pop atemporal al més pur estil de Regina Spektor o Joni Mitchell. A Goroch se l’ha comparat amb veus femenines com la de Neko Case, però al seu discurs també hi tenen cabuda els ressons de Jolie Holland o Neil Young and Crazy Horse -en el passat va comptar amb tot un Billy Talbot com a col·laborador-. Amb un peu en les textures del folk i un altre en l’electricitat del rock, el seu repertori celebra la tradició nord-americana en tota la seva plenitud. Aquest divendres, 11 de setembre (22h.), compartiran escenari al Pla de la Calma (plaça Sant Corneli), a Cardedeu. Entrada lliure. Organitza Brubaker.

Més informació:

Anna Hillburg

Antonette Goroch

Brubaker

Cançons de retirada

INVISIBLE HARVEY

Pla de la Calma, Cardedeu

4 de setembre de 2015

Com les Richard Hawley o Neil Hannon, les cançons d'Invisible Harvey són d'aquelles que tan bé funcionen a l'hora de retirar-se. Ja sigui una retirada al final de la jornada, de les d'arribar a casa i degustar allò que és bo des de la comoditat d'una butaca, o bé una retirada a primera hora del matí, quan els primers rajos de sol trenquen l'eufòria d'una nit memorable. En el primer cas, les cançons que compon Dimas Rodríguez conviden a somiar despert. En el segon, ajuden a deixar enrere l'eufòria i acomodar-se en la realitat. I, de passada, fan que aquesta realitat no resulti tan dura com podria semblar a priori.

El concert d'ahir també va tenir un cert regust de retirada, però sobretot de recolliment. En un principi l'actuació s'havia de dur a terme a l'exterior del Pla de la Calma, però per causes meteorològiques es va acabar celebrant a dins del local. Es va perdre pel camí l'encant de la terrassa, però a la vegada es va guanyar intimitat i proximitat. Dos factors que el trio barceloní va saber aprofitar a l'hora de teixir complicitats amb el respectable i, sobretot, de mostrar amb tota la seva esplendor un cançoner carregat de petites grans perles.

El nucli central d'Invisible Harvey el conformen Rodríguez, la seva guitarra i les seves agredolces reflexions amb forma de píndoles pop. Ara bé, la diferència la marca el duet de corda que formen Núria Maynou (violoncel) i Joan Gerard Torredeflot (violí). Un embolcall que aporta profunditat i definició al repertori, i a la vegada fa d'Invisible Harvey un exemplar gairebé únic en la seva espècie. Ahir es van acomiadar tot disminuint les revolucions d'"El hijo del hombre bala se va de vacaciones" enmig d'un silenci sepulcral. Amb el respectable rendit a l'evidència i amb la solemnitat de qui pot presumir d'ofici.

Invisible Harvey al Pla de la Calma

Dimas Rodríguez (Invisible Harvey).

Un grup de pop amb secció de corda. Cançons que fan companyia, de les que neixen d'una guitarra i una veu en mode confessional, augmentades per la profunditat d'un violoncel i la força d'un violí. INVISIBLE HARVEY és una banda tan jove que encara no té pràcticament referències a la xarxa, però els seus components són vells coneguts de l'escena independent de casa nostra. En posició central, a la veu i a la guitarra, hi trobem Dimas Rodríguez, guionista televisiu, director cinematogràfic, crític musical i component de la imprescindible Banda Municipal del Polo Norte. Al seu costat, Joan Gerard Torredeflot i Núria Maynou, músics de contrastrada trajectòria amb hores de servei acumulades en bandes com Yahi o els enyorats Appledog. Descobreixin-los en directe aquest divendres, 4 de setembre (22h.), a la terrassa del Pla de la Calma (plaça Sant Corneli), a Cardedeu. Entrada lliure (i escenari interior en cas de pluja). Organitza Brubaker.

Més informació:
Brubaker

Setembre al Pla de la Calma

Antonette Goroch.

Aquest mes de setembre, Brubaker presentarà quatre vetllades musicals a la fresca a la terrassa del Pla de la Calma, a Cardedeu. Quatre divendres, quatre concerts i quatre registres tan equidistants com complementaris. Invisible Harvey (Indie pop, Barcelona), 4 de setembre; Anna Hillburg + Antonette Goroch (Americana, Califòrnia), 11 de setembre; Steven Munar (Folk-rock, Mallorca), 18 de setembre; i Mundo Guerrero (Rock i mestissatge, Barcelona), 25 de setembre. Tots els concerts començaran a les 22h. amb entrada lliure. En cas de pluja, les actuacions tindran lloc a l'interior del local.

Més informació:

Brubaker  /  Pàgina web

FRESC 2015 (2)

LE PETIT RAMON

FRESC 2015 @ Pla de la Calma, Cardedeu

24 de juliol de 2015

Feia tres anys que Ramon Faura no oferia una actuació sencera en format acústic. Els mateixos que havien passat des que deixés reposar el seu projecte personal, Le Petit Ramon, per a centrar els seus esforços en Macho. L'electricitat d'aquests últims havia arrelat a l'adn de Faura fins al punt que al seu nou disc com Le Petit Ramon, "Senyores senyores senyores" (2015), hi predominen llenguatges com els del rock de garatge, el rhythm & blues, la psicodèlia o el pop d'estètica sixties. I amb aquestes, va recuperar la nit passada les seves formes més bàsiques i pròximes. Les d'una guitarra tan orgànica com pantanosa, i una veu que escup veritats sense contemplacions però amb sentit de l'humor i la ironia. Un format que li va permetre recuperar joies pretèrites - "Montjuïc allà al final", "Atropellament", "Heil, democràcia!"-, portar al seu terreny originals de Bob Dylan i The Human League, i donar la volta a títols recents com "Gel", "Oh, Mariluz!", "Foc", "Escandinàvia (Upper Diagonal)" o "Et vull". Cants a la incorrecció política, proclames d'incondicional autenticitat i la lluita de classes portada a situacions tan quotidianes com una aventura d'una nit. Brillant.

FRESC 2015

Le Petit Ramon, Ferran Savall, Anna Roig i L'ombre de ton chien, Mirna Vilasís i De la Carmela conformen el cartell del FRESC 2015. El Petit Festival d'Estiu de Cardedeu tindrà lloc aquesta setmana per tercer any consecutiu en espais com el pati de la Casa Corbella -una masia centenària i un entorn d'allò més privilegiat- o la terrassa del Pla de la Calma. També hi haurà rutes sonores a càrrec de Dr. Batonga, propostes familiars i gastronomia mediterrània. El FRESC és una iniciativa de Brubaker que compta amb el suport de Quesoni i La Torre Rossa i la col·laboració de Casa Corbella, Pla de la Calma i l'Ajuntament de Cardedeu.

FRESC - El Petit Festival d'Estiu de Cardedeu

Brubaker

Gaudint el moment

IVAN CAMPO

Pla de la Calma, Cardedeu

19 de juny de 2015

Si poguéssim encabir els projectes musicals en blocs de pisos, Ivan Campo compartirien escala amb Modern Lovers, Herman Dune i Violent Femmes. I conviurien en un mateix replà amb The Wowz, uns Wave Pictures desendollats o Jeffrey Lewis -amb qui han arribat a compartir escenari-. Amb tots ells comparteixen elements ètics i estètics, a tots ells els acosta el gust per les textures acústiques, els formats bàsics i la recerca constant d’una perfecció melòdica i harmònica. I com tots ells es dediquen a buscar -i a trobar- apunts de singularitat en registres pretèrits que acaben integrant en el marc d’un discurs renovador, per exemple el doo-wop -la irresistible “The Roller Disco”– o el rock’n’roll à la Buddy Holly -la no menys infal·lible “Lotus Eater”-.

Ivan Campo és un trio de Manchester que es va batejar amb el nom d’un jugador de futbol, però que canta a una altra mena de plaers i temes de debat -el cinema, la literatura, la marihuana o la paranoia-. Ho fa sobre suaus melodies estiuenques que conviden a gaudir el moment i oblidar-se de tota la resta. Amb una maleta per bombo de bateria i, ahir, amb la formació reduïda a duet –Adam Shaw a la guitarra i la veu principal, i Ben Atha a la bateria, la flauta travessera i la segona veu- a causa de la baixa per paternitat de Will Rogers. Economia de mitjans i tot un arsenal de recursos en el primer dels concerts amb què Brubaker serà present aquest estiu a la terrassa del Pla de la Calma.

Ivan Campo i Catastrofe Club

Dues propostes de Brubaker per aquesta setmana:

*IVAN CAMPO. Nom de connotacions futbolístiques per a un trio que canta al cinema, a la literatura i, és clar, al dia a dia. I tot això sobre una d'aquelles catifes de folk-pop que tant s'agraeixen en aquesta època de l'any. Cançons càlides, amables i contagioses, les d'una formació amb base d'operacions a Manchester, amb una desena de referències discogràfiques al seu nom i amb un currículum que inclou escenaris compartits amb Jeffrey Lewis o els Pale Fountains. Divendres, 19 de juny (21h.), a la terrassa de la cafeteria El Pla de la Calma, a Cardedeu. Més informació.

*CATASTROFE CLUB. Música de trinxera per a un món sense revolucions. La de dos músics vallesans de llarg recorregut, Josep Maria Herrera i David Molina. Junts sumen anys de servei en formacions com Diluvi o Uri Gheller y Los Cucharas. I junts han donat forma a tot un arsenal de versos punyents i a un discurs que conjuga l'electrònica amb el rock més desvergonyit. "Galletas" (2015) és el seu disc de debut, i el presentaran en directe el dissabte, 20 de juny (23h.), a la NAUB1 de Granollers. Més informació.

www.brubaker.cat