 |
| Manel. |
Rockdelux publica aquest mes de maig tres pàgines d'entrevista a
Manel signades per
Nacho Vegas. Tenint en compte els interlocutors i l'extensió de l'article, haig de dir que m'esperava molt més d'aquesta conversa. No passa res. Em quedo amb el moment en què Vegas compara les postals urbanes -ara anomenades costumisme- de Manel amb les dels
Kinks,
Pulp -de qui els barcelonins van versionar
"Common People"- i, fins i tot,
Vainica Doble.
Guillem Gisbert descarta qualsevol paral·lelisme entre els tres grups citats i el seu. Sense dir en quin grau li agraden o l'han influït, però definint acuradament el discurs de cadascú per mostrar-li a Vegas per què les comparacions van desencaminades. El cas és que el vocalista demostra conèixer perfectament tres bandes que a primera vista poca cosa tenen en comú. Perquè les ha escoltat, les ha analitzat i les ha interioritzat. En altres paraules, Manel tenen un bagatge musical que va molt més enllà dels referents més evidents que evoca el seu so. I aquesta és la gran diferència entre ells i tot el que ha vingut després -vostès ja m'entenen-.
Audio: "Teresa Rampell" - Manel