 |
| Hamell on Trial. |
"John Lennon", la cançó. Tres minuts i mig llargs de visceral
spoken word escopit sobre una guitarra acústica tocada a tal velocitat i amb tanta mala llet que gairebé en salten espurnes. Ed Hamell, pioner de l'antifolk conegut artísticament com a
Hamell on Trial, explicant la trobada llampec que havia mantingut amb
John Lennon, el músic, quan era un adolescent. Recordant el dia de la seva mort, i com al cap de molts anys va coincidir a l'aeroport de LaGuardia amb
Sean Lennon, el fill a qui l'exBeatle mai va veure créixer. La peça és un dels punts àlgids d'
"Ed's not Dead - Hamell Comes Alive!" (2002, Such-A-Punch), possiblement l'àlbum en directe més elèctric que mai s'hagi enregistrat amb l'únic suport d'una veu i una guitarra acústica. La versió a tota castanya de
"Folsom Prison Blues" que es marca al final del disc és la presa més autèntica i honesta que mai s'hagi fet d'aquesta cançó al marge de l'original de
Johnny Cash. Punk acústic en la seva màxima expressió.
