 |
| Foto Jorgen Angel / Getty Images. |
(1945-2020)
A Leslie West se l'hauria de reivindicar amb molta més freqüència. El seu pas per The Vagrants va suposar un dels capítols més injustament infravalorats del rock de garatge nord-americà de la dècada dels 60 i de la nissaga Nuggets en general. I al capdavant de Mountain no tan sols va posar part de les bases del rock dur i el heavy metal que es desenvoluparien durant la dècada dels 70, sinó que va signar himnes com "Mississippi Queen" –la peça que encetava el seu monumental disc de debut, "Climbing!" (1970)- i es va envoltar de figures com el mateix Felix Pappalardi, línia directa amb uns Cream de qui pràcticament va prendre el relleu.
Vaig tenir el gust de veure'l en directe el maig de 2004 a la sala Bikini, amb Del Bromham (Stray) com a artista convidat i presentant un àlbum de versions, "Blues to Die For" (2003), que em va semblar magnífic aleshores i m'ho segueix semblant una dècada i mitja després. També van caure els clàssics de Mountain, per descomptat. Reconec haver-li perdut la pista durant els darrers anys, però segueixo tenint molt present aquella nit bevent Jim Beam amb cola mentre ell enfilava versions gairebé esquelètiques però intenses com elles mateixes –tan sols l'acompanyava un segon guitarrista- de "Mississippi Queen" i "Never in My Life". Que tornin a sonar ben fort a la seva memòria.
