Som del Montseny 2008 a El 9 Nou

Pau Riba, Matagalls, Las Ruinas, Da Souza, Bad Mongos, Trave Cigar Box & Mr. Praiets, Vlack, Golíat i One Pork Band van actuar el passat dissabte 9 de juny a la setena edició del festival Som del Montseny. Hi vaig assistir i avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Som del Montseny 2018

SOM DEL MONTSENY 2018

Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

9 de juny de 2018

Pocs festivals musicals de petit format poden presumir de cartells tan eclèctics com el que ha presentat enguany Som del Montseny, una iniciativa que arribava ahir a la seva setena edició havent transcendit la condició d'aparador de l'escena autòctona -una de les més arrelades i fèrtils del país, que ningú en tingui cap dubte- i en vies d'esdevenir una cita de referència al calendari melòman català. De l'òrbita montsenyenca va brillar amb força el folk visceral de Matagalls, que van trencar el gel i van deixar pas a discursos tan distants com complementaris. De la psicodèlia de Pau Riba i Els Gripaus -amb tot un Mau Boada (Esperit!) a les seves files-, que van interpretar sencer el totèmic "Jo, la donya i el gripau" (1971), al punk d'ascendència escandinava dels empordanesos Bad Mongos. Del blues de garrafa de One Pork Band -pseudònim de Xavi Ollé de Th'Booty Hunters-, al surf i l'instro rock a baixíssima fidelitat del duet olotí Trave Cigar Box & Mr. Praiets, que es construeixen els seus propis instruments a partir de caixes de galetes, eines del camp i ampolles buides. Del pop fresc de Da Souza al rock de garatge igualment fresc de Las Ruinas, passant per les coordenades metàl·liques de Vlack i Golíat. I tot plegat en un ambient familiar i en un entorn de luxe amb fantàstiques vistes del massís del Montseny. No es pot demanar més.

Pau Riba, amb Mau Boada (a l'esquerra).

One Pork Band.

Bad Mongos.

Trave Cigar Box & Mr. Praiets. 

Las Ruinas.

Vlack.

Alguns encara tremolem

GRUSHENKA + LAS RUINAS + STEPMOTHER

NAUB1, Granollers

21 de juny de 2013

Triplet de luxe per a celebrar el Dia de la Música. I la sensació d'estar al lloc i al moment adequats. Perquè sí, ahir érem pocs com de costum en aquesta mena d'ocasions. Però tothom que hi va ser va marxar a casa amb la sensació d'haver presenciat quelcom únic. Tres visions diferents però complementàries del rock'n'roll més decibèlic. Van trencar el gel Stepmother, deixant enrere el folk a càmera lenta del seu bancamp per a confirmar-se com l'accelerada màquina de country-punk de garatge a què ens tenien acostumats des dels seus inicis. Dues guitarres, una bateria, moltíssima mala llet i un repertori letal -versió de Ty Segall inclosa-. Acte seguit va ser el torn de Las Ruinas. Qui els hagi vist mai damunt d'un escenari sabrà que el seu és ara mateix un dels directes més potents de Barcelona. Un títol que van defensar a Granollers malgrat els problemes tècnics inicials. Amb actitud, descàrregues elèctriques i dards de precisió punk com "Paranoide esquizoide" o l'himne subterrani "Cerveza Beer". A destacar també dos temes nous sense cap mena de desperdici, el primer amb un deliciós regust lisèrgic, el segon un reggae electrificat amb la xarxa de bus nocturn barcelonina com a marc de fons. I finalment, Grushenka van demostrar que el futur és seu. Perquè són joves, sí, però sobretot perquè són boníssims. La sensibilitat pop de The Jesus and Mary Chain contra les parets sòniques de My Bloody Valentine. Una versió de Planetas per a complementar un repertori propi que val el seu pes en or. I al final de tot, una orgia sorollista que va deixar les coses clares. Alguns encara tremolem.

Grushenka.

Las Ruinas.

Stepmother.

Las Ruinas, Grushenka i Stepmother a la NAUB1

"No es tracta d'inventar-se res, es tracta d'emocionar". Ho diuen GRUSHENKA al seu compte de bandcamp. I això és exactament el que fa aquesta jove formació de Parets del Vallès. Indie pop de traços onírics i textura sorollista. Diguin-li shoegaze, dream pop o com vostès vulguin. No s'inventen res, però emocionen. I molt. Com LAS RUINAS, un trio barceloní que ha editat tres discos i s'ha passejat per tota mena d'escenaris i festivals, sempre posant-se crítica i públic a la butxaca. El seu secret és un incontestable arsenal de dards de precisió. Comprimits de punk vitamínic que tant poden beure de l'esperit del 77 com dels primers Planetas. I lletres que retraten amb ironia i bon humor l'absurditat dels temps actuals. Si no s'ho creuen, escoltin "Cerveza beer", l'antihimne definitiu de la Barcelona de disseny -amb permís de "Barcelona no sona", dels seus amics Liannallull-. I perquè també emocionen sense necessitat d'inventar-se res, completen el cartell els mataronins STEPMOTHER. Indie folk sense maquillatge, cançons despullades i un inconfusible regust casolà. Versionen a Eels, The National i Bigott, tenen un repertori propi que no admet cap discussió i la gent de Radio 3 els ha requerit per diverses falques promocionals. Un triple cartell d'impacte per a celebrar com cal el Dia Internacional de la Música, aquest divendres, 21 de juny, a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). Obertura de portes a les 22h. Inici de les actuacions a les 23h. Abans i després dels concerts punxarà un servidor.

http://www.naub1.cat/

Gent que es mulla

Las Ruinas. Trio barceloní de punk tan rabiós com fresc. Vells coneguts d'aquest blog i, en opinió d'un servidor, un dels combos més potents que es passegen actualment pels nostres escenaris. L'edició de febrer de Rockdelux publica una sucosa entrevista als tres components de la banda, Edu Chirinos (veu i guitarra), Toni López (bateria) i Jaime Bertrán (baix). La condueix Oriol Rodríguez -ara mateix, una de les meves firmes preferides del periodisme musical fet a la Ciutat Comtal-, i els quatre interlocutors acaben parlant de l'escena barcelonina. "A mi el que em sorprèn, i parlo a nivell més universal, és que en moments tan difícils com l'actual, no hi hagi més punk: tot és amable", lamenta Chirinos. "La gent no vol pensar, va al cinema i escolta música simplement per a distreure's", apunta Bertrán. "I això és precisament el que trobo a faltar, un determinat sector en el món de l'art que alteri la gent", conclou Chirinos. Sí, sí i sí. Perquè jo també ho trobo a faltar. Perquè calen més grups com aquest. I perquè m'agrada la gent que es mulla.





Audio: "Cerveza beer" - Las Ruinas

Las Ruinas - Groarrr!

El power trio barceloní Las Ruinas acaba de presentar el seu tercer disc. "Groarrr!" conté catorze nous dards de punk directe i farcit de lletres intel·ligents. Amb un so que segueix bebent de les trinxeres londinenques de 1977, ofereixen aquest cop escapades puntuals al hardcore ("Rosita"), la psicodèlia més fronterera ("Ayahuasca"), l'art-rock à la Talking Heads ("Lo-Fi" i la seva declaració de principis per a temps de crisi) o fins i tot el shoegaze (el dens oceà de feedback que inunda la deliciosa "Estatua humana"). No els perdin la pista, i si toquen a prop de casa seva no dubtin a acostar-se tan com puguin a les primeres files.

http://lasruinas.bandcamp.com/album/groarrr-2012

Audio: "Estatua humana" - Las Ruinas