Alguns encara tremolem

GRUSHENKA + LAS RUINAS + STEPMOTHER

NAUB1, Granollers

21 de juny de 2013

Triplet de luxe per a celebrar el Dia de la Música. I la sensació d'estar al lloc i al moment adequats. Perquè sí, ahir érem pocs com de costum en aquesta mena d'ocasions. Però tothom que hi va ser va marxar a casa amb la sensació d'haver presenciat quelcom únic. Tres visions diferents però complementàries del rock'n'roll més decibèlic. Van trencar el gel Stepmother, deixant enrere el folk a càmera lenta del seu bancamp per a confirmar-se com l'accelerada màquina de country-punk de garatge a què ens tenien acostumats des dels seus inicis. Dues guitarres, una bateria, moltíssima mala llet i un repertori letal -versió de Ty Segall inclosa-. Acte seguit va ser el torn de Las Ruinas. Qui els hagi vist mai damunt d'un escenari sabrà que el seu és ara mateix un dels directes més potents de Barcelona. Un títol que van defensar a Granollers malgrat els problemes tècnics inicials. Amb actitud, descàrregues elèctriques i dards de precisió punk com "Paranoide esquizoide" o l'himne subterrani "Cerveza Beer". A destacar també dos temes nous sense cap mena de desperdici, el primer amb un deliciós regust lisèrgic, el segon un reggae electrificat amb la xarxa de bus nocturn barcelonina com a marc de fons. I finalment, Grushenka van demostrar que el futur és seu. Perquè són joves, sí, però sobretot perquè són boníssims. La sensibilitat pop de The Jesus and Mary Chain contra les parets sòniques de My Bloody Valentine. Una versió de Planetas per a complementar un repertori propi que val el seu pes en or. I al final de tot, una orgia sorollista que va deixar les coses clares. Alguns encara tremolem.

Grushenka.

Las Ruinas.

Stepmother.