Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Livio Almeida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Livio Almeida. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de juliol del 2018

Livio Almeida i Zack O'Farrill a El 9 Nou


Livio Almeida i Zack O'Farrill són dues de les figures més reconegudes de l'actual subsòl jazzístic novaiorquès -el segon és el nét del gran Chico O'Farrill-. El passat dissabte 7 de juliol van actuar al Tarambana amb Albert Marquès i Manel Fortià, dos músics catalans que també es troben establerts a la ciutat dels gratacels. Hi vaig assistir i avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

diumenge, 8 de juliol del 2018

Livio Almeida & Zack O'Farrill

LIVIO ALMEIDA & ZACK O'FARRILL
Tarambana, Cardedeu
7 de juliol de 2018

Si Nova York és la capital del món, la metròpoli per excel·lència on conviuen totes (o gairebé) les cultures del planeta i tot allò que se sol dir quan es parla de la Big Apple, la seva escena musical n'és una bona mostra. El concert que va tenir lloc ahir a la tarda al Tarambana s'havia anunciat com una sessió de jazz amb denominació d'origen novaiorquesa. I si bé és cert que els quatre músics que es van enfilar a l'escenari es troben ara mateix entre els més destacats del subsòl jazzístic de la ciutat dels gratacels, també ho és que tots tenen procedències molt llunyanes i diverses entre elles. Livio Almeida (saxofon) és originari del Brasil. Zack O'Farrill (bateria) és nascut a Brooklyn, però ve d'una nissaga familiar amb arrels cubanes sense la qual no s'entendria el maridatge de jazz i ritmes llatins -el seu avi era Chico O'Farrill, poca broma-. I Albert Marquès (piano) i Manel Fortià (contrabaix) són catalans que han aconseguit fer amb èxit les Amèriques. La suma de tots quatre dóna lloc a un discurs molt ric en matisos, que apunta a registres com el bebop però no dubta a l'hora d'enriquir-los amb patrons tropicals, llatins o fins i tot flamencs. Ahir van interpretar originals d'Almeida i Marquès que van amanir amb personals i intransferibles lectures d'estàndards que es van fer seus amb respecte però sense miraments.