Breis - "14 Pla de Palau" (2015)

A "Verna" (2014), Manolo Breis descrivia un indret imaginari, però sobretot el refugi ideal on amagar-se d'un món que de vegades avança massa de pressa. Un any després, aquest polifacètic murcià ha sortit del refugi i ha tornat a la seva Barcelona adoptiva. Però que ningú s'espanti. A la Barcelona de Breis no hi ha turistes amb barrets mexicans ni aquella modernitat impostada que només apareix a les campanyes municipals. No, Breis explora una altra Barcelona. La seva Barcelona. La dels carrers que eviten les dreceres, les places on la vida és vida i no una simple postal i aquells racons de Ciutat Vella on encara es poden respirar aires bohemis. "14 Pla de Palau" (2015) és un homenatge a la Ciutat Comtal començant pel propi títol -la xifra és la de l'autobús que sol agafar el nostre protagonista, i el Pla de Palau és la parada on li agrada començar els seus passejos pel Born-. I també, segons explica el seu autor, un disc que tanca la trilogia iniciada amb "Invisibles" (2013) i que va continuar el citat "Verna". Potser per això, perquè tanca una etapa, sona més malencònic i recollit que els seus predecessors. Es mantenen els teixits orgànics, els textos reflexius i aquella innata sensibilitat pop, però sembla que Breis hagi deixat de prémer l'accelerador per a aprofundir en detalls fins ara inèdits o poc presents a la seva obra. Ho deixa clar de bon principi amb els sis boirosos minuts d'"Olfacto, tacto y gusto". I ho referma amb el detallisme de "Tramo a tramo", la fortalesa d'"Adelante" o l'èpica de "Ritual". Peces que mostren un nou perfil de Breis i que, si bé tanquen una trilogia, també és cert que poden encetar un nou (i fascinant) capítol en la seva trajectòria.

Breis (pàgina web)

La cançó com a fonament

BREIS

33|45, Barcelona

8 de maig de 2014

Al final, el que compta són les cançons -com a mínim, si parlem de música pop-. Pots inventar-te la sopa d'all, si vols, però de res et servirà aixecar un gratacels si els fonaments no són sòlids. Els de Manolo Breis ho són. Molt. Parlo de les cançons, evidentment. Exercicis de folk-rock de tall clàssic i regust fresc que el murcià va presentar ahir en la seva versió més bàsica. Sense la banda amb què ha enregistrat el seu darrer disc, el notable "Verna" (2014). Sense els orgues penetrants ni el revestiment elèctric i rítmic. Però amb l'essència intacta. Amb la guitarra com a fil conductor, una dylaniana harmònica i una veu captivadora com poques. Repàs a un cançoner recent molt més que reivindicable ("Ser o estar" o "Dame algo de ti"), excursions al fons de catàleg i, en el capítol de versions, un passeig per l'Amèrica que tant sembla haver inspirat Breis. La d'Eels (la inicial "Grace Kelly Blues"), Wilco ("I Am Trying to Break Your Heart") o Alex Chilton (revelador final amb "The Letter" dels Box Tops). Amb aquests referents no ha d'estranyar que els fonaments de Breis siguin tan sòlids. Al final, insisteixo, el que compta són les cançons. I d'això, Breis en sap una bona estona.

Recomanació: Breis en concert

Manolo Breis ve de Múrcia i viu a Barcelona, però la seva música traça un pont transoceànic. Una línia imaginària que enllaça el rock britànic més bucòlic amb la tradició nord-americana. "Verna" (2014) és el seu darrer disc. I una col·lecció de boníssimes cançons que transporten a paisatges tan idíl·lics com el que titula l'àlbum -especial atenció al single "Dame algo de ti"-. El presentarà en directe aquest dijous, 8 de maig (20,30h.), al restaurant-galeria d'art 33|45 de Barcelona (c/. Joaquim Costa, 4 - metro: Universitat/Sant Antoni/Liceu). Entrada gratuïta i sense IVA.

https://breis.bandcamp.com/

Breis - "Verna" (2014)

Ignoro si existeix Verna, l'indret que titula el nou disc del singer/songwriter murcià -establert a Barcelona- Manolo Breis. Ignoro si existeix, deia, però m'agradaria visitar-lo. Ell mateix el defineix com un indret "tranquil, envoltat d'arbres i flors", on "pots sortir al porxe quan cau el sol, agafar la guitarra, obrir una cervesa freda i respirar aire pur". L'indret on acudir "quan no et queden forces per a seguir-te barallant amb el trànsit i els invents de la societat moderna". No em diran que no sona bé. Tan bé com les noves cançons de Breis. Deu delícies de folk, rock d'arrels i altres variants del so Americana que evoquen paisatges tan idíl·lics com els d'aquesta hipotètica Verna. Guitarres cristal·lines, orgues penetrants i una veu d'aquelles que inspiren confiança des del primer instant. Apunts reflexius ("Ser o estar") que s'alternen amb cants a la vida ("Te mereces más") i pesants exercicis elèctrics ("Tu explicación"). A destacar el single "Dame algo de ti" -aquell orgue tempestuós em té enganxat-, una d'aquelles cançons que, en un món just, sonarien per la ràdio a totes hores. El disc sencer està disponible en descàrrega gratuïta aquí.