Jazz de Xoc 2022
Vil·la Paquita, Cardedeu
23 d'octubre de 2022
Una banda de jazz tocant a peu d'escenari i el respectable donant-ho tot a la pista de ball –de vegades no cal complicar-se més la vida-. D'aquesta manera tancava ahir a la tarda la seva segona edició el cicle Jazz de Xoc que promou l'ASMUCA (Associació de Músics de Cardedeu), en un entorn tan agraït –i poc aprofitat- com és el pati de Vil·la Paquita, una de les joies del patrimoni arquitectònic local. La banda era La Vella Dixieland, institució de ple dret a casa nostra del jazz més tradicional amb quatre dècades llargues de trajectòria, que desembarcava a la població vallesana amb un repertori fet a mida per l'ocasió i amb el suport vocal de Marian Barahona.
Van començar amb format instrumental i citant tòtems com Duke Ellington –per partida doble, amb "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got That Swing)" i "The Mooche"-. El nucli fundacional del combo –Pep Gol (trompeta), Pau Casares (clarinet) i Xavier Manau (trombó)-, reforçat per Benoit Poinsot (saxo), Gerard Nieto (piano), Josemi Moraleda (contrabaix) i Pinyu Martí (bateria). A l'escenari hi saltaven espurnes, a la pista es ballava com als feliços anys 20, i aleshores va irrompre Barahona al ritme trepidant de l'estàndard "There'll Be Hot Time in the Old Town Tonight". Swing gran reserva a càrrec d'una de les formacions de hot jazz més solvents del continent europeu, pas previ als paisatges tardorencs de "God Bless the Child", de Billie Holiday.
A partir d'aquí, el repertori va alternar els formats vocal i instrumental amb cites a Fats Waller ("Ain't Misbehavin'"), Alberta Hunter ("You're Gonna Reap Just what You Sow"), Ray Charles ("Hard Times") o una refrescant lectura de l'espiritual "Down by the Riverside", entre d'altres. I per acabar d'arrodonir un passi àgil i dinàmic com ell sol, el gran final amb la banda –inclosa Berahona- a peu d'escenari fent "When the Saints Go Marching In" tal com marca la tradició i amb el públic celebrant el moment com si no hi hagués demà. D'escenes com aquesta no se'n deriva tan sols la història d'això que anomenem jazz, sinó la de tota la música contemporània tal com l'hem entès a Occident durant més de 100 anys. De seguida s'ha dit.
