Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paco de Lucía. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paco de Lucía. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de gener del 2021

Flamenc en un tren de Rodalies

Paco de Lucía.

L'interior d'un tren de Rodalies, en algun lloc de la segona corona metropolitana de Barcelona, pocs dies abans d'acabar-se l'any que tot just hem deixat enrere. Repartides al llarg del vagó, una quinzena de persones amb les mascaretes convenientment col·locades s'abstenen de parlar i de menjar a dins del comboi, seguint les instruccions del propi operador de la línia ferroviària, no fos cas que despertessin la bèstia. Mentre la gran majoria s'entretenen amb les pantalles dels seus respectius telèfons mòbils, jo ho faig amb una de les múltiples revistes musicals (en paper) que encara compro religiosament cada mes per allò d'estar al dia i donar suport a la causa.

Amb aquestes, entra un adolescent amb una guitarra espanyola a les mans, també amb la part inferior del rostre convenientment tapada per una mascareta d'un color tan neutre i ensopit com l'estat d'ànim general a l'interior d'un tren de Rodalies, i comença a tocar "Entre dos aguas" de Paco de Lucía. L'escena trenca la monotonia habitual d'aquesta gàbia mòbil que anomenem transport públic. Preguntant-me si ha escollit una peça instrumental per allò de no alçar la veu a l'interior del tren, o si simplement va tocant sobre la marxa allò que li ve de gust, guardo la revista per escoltar-lo atentament. El cas és que el noi toca de fàbula i m'acaba d'alegrar el dia.

Malgrat tot, la resta dels passatgers no li fan el més mínim cas, absorbits encara per aquell món aparentment més fascinant que es troba a l'altre costat de les seves pantalles tàctils, tan avesats a tenir-ho tot a l'abast d'un clic que semblen haver perdut la capacitat de deixar-se sorprendre per un esdeveniment tan inesperat com aliè a la monotonia –total, qui és un xaval que toca flamenc com els àngels al costat de l'influencer del dia?-. A partir d'aquí, em temo que el problema ja no és si un ministre passa de tot o si el conseller de torn no fa prou bé la seva feina. Se'ns ha educat per parar més atenció a allò que passa dins d'una pantalla més diminuta que la nostra butxaca, que no pas a cap estímul de carn i os que es manifesti davant mateix dels nostres nassos. I en això ens hem acabat convertint.

dimecres, 26 de febrer del 2014

Paco de Lucía (1947-2014)

PACO DE LUCÍA
(1947-2014)

Deu fer quatre o cinc anys de tot plegat. La sala 2 d’Apolo estava plena a vessar amb motiu de l’enèssima actuació barcelonina dels Wave Pictures -actuació memorable, tot sigui dit-. En un moment donat, el vocalista i guitarrista David Tattersall va fer un d’aquells comentaris que sempre queden bé als concerts, lloant les bondats de la ciutat amfitriona i explicant com li agradava actuar-hi. Aquella mateixa tarda, va afegir, l’havia passat comprant discos als comerços locals. Entre les seves noves adquisicions va destacar un grapat d’àlbums de Paco de Lucía. Acte seguit, el mateix públic que omplia la sala a vessar es va posar a riure, com si Tattersall hagués explicat un acudit.

Doncs no, no era cap acudit. Tattersall és guitarrista i melòman. Per molt que els seus respectius registres distin enormement, és lògic que li agradi l’obra de Paco de Lucía. Com també seria lògic que la gaudís qualsevol persona a qui li agradi la música i no els posats. Aquella escena, doncs, va posar de manifest el provincianisme encara imperant en una Barcelona que no és ni de bon tros tan moderna com es vol creure. Però el comentari de Tattersall denota sobretot l’abast i la influència de De Lucía sobre músics i melòmans de múltiples generacions, nacionalitats i condicions. Un mestre amb totes les lletres que va redefinir el flamenc, fusionant-lo amb tota mena de registres i deixant enrere tota etiqueta possible. Aquesta matinada el seu cor ha dit prou. Se n’ha anat un músic universal com pocs. Un tresor fet carn que, sigui on sigui, mai deixarà de brillar.