Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peter Watts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peter Watts. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’agost del 2016

Del paradís hippie a l'illa vacacional

Robert Graves.
A finals dels anys 60 i en un últim intent de restablir la salut mental de Syd Barrett, l'entorn de Pink Floyd va decidir portar-lo a passar uns dies a Formentera amb el doctor Sam Hutt, un psicòleg amic de la banda. La idea no va acabar de funcionar, però va donar peu a una de les moltes connexions entre l'arxipèlag balear i la cultura psicodèlica. Un episodi verídic però poc conegut que el periodista Peter Watts enumera en un complert repàs a la relació entre les Balears i alguns dels actors clau del pop i la contracultura britànics, publicat a l'edició de setembre d'Uncut. Un dossier que comença amb la presència de Robert Graves a la localitat mallorquina de Deià durant la primera meitat del segle passat i culmina amb la irrupció, ja al llarg dels anys 80, de les corrents electròniques que al món anglosaxó s'englobarien sota etiquetes com Balearic Beat. Pel camí hi trobem la (gairebé) formació de Soft Machine, el rodatge de la pel·lícula "More" (1969) de Barbet Schroeder -amb banda sonora a càrrec dels mateixos Floyd- i l'establiment d'Eivissa, Formentera i Deià com a epicentres del hippisme al sud d'Europa. Malgrat tot i sobre això últim, resulten d'allò més reveladores unes declaracions on el proi Hutt manifesta que "volíem crear una nova societat, però en realitat vam ser tan sols l'avantguarda perquè els alemanys i la resta d'europeus ho acabessin convertint en una illa vacacional". La qual cosa explica, entre d'altres, per què Eivissa ha inaugurat recentment un monument a una herència hippie tan autoproclamada com dubtosa, una escultura que irònicament es basa en una fotografia realitzada a Amsterdam l'any 1972. Absurd? Totalment, però no pas més que la venda de barrets mexicans a les Rambles barcelonines.

dijous, 20 de març del 2014

40 anys de Ramones

Aquest 2014 s'acompleixen 40 anys de la fundació dels Ramones. Quatre dècades que Uncut commemora a la seva edició de març repassant la seva història i centrant-se sobretot en uns inicis tan frenètics com aquells primaris quatre acords. Onze pàgines signades per Peter Watts, amb fotografies icòniques de la banda de Queens -les de Bob Gruen i Roberta Bayley- i testimonis clau com el de Tommy Ramone. És el propi bateria qui recorda com de dur resultava girar per uns Estats Units on mai van ser reconeguts en vida. "No guanyàvem diners, però a cada ciutat per on passàvem s'hi formaven sis bandes". Sens dubte, una de les afirmacions més universals de la mitologia ramoniana, comparable només a les seves homòlogues als universos respectius de la Velvet Underground i els Flying Burrito Brothers. Ja ho saben, ambdues bandes van despatxar comptadíssimes còpies dels seus debuts, però diu la llegenda que tothom qui en va adquirir una va acabar formant un grup. Trasllado aquestes afirmacions al present, penso en els quatre gats que es comprarien els primers discos de la Velvet i els Burritos, o que assistirien als concerts dels Ramones. I no me'ls imagino formant cap grup, sinó explicant a Facebook o a Twitter que acaben de descobrir la sopa d'all. Trist, molt trist.