Es commemora avui el cinquantè aniversari de
"Fire and Water" (1970), el disc que va donar l'impuls definitiu a la carrera de
Free, i un dels grans clàssics del rock britànic de la primera meitat de la dècada dels 70. Un tractat de rock robust amb el blues com ingredient principal, que prenia com a base tot l'aparell elèctric el blues rock britànic de la dècada dels 60 però, lluny de sintonitzar amb el heavy metal i el rock progressiu que se n'havien derivat i que es trobaven aleshores a l'ordre del dia, mirava sense reserves a tot allò que passava de forma paral·lela a l'altre costat de l'Atlàntic –de la mateixa manera que ho feien altres grups britànics del moment com els Faces-.
Si
"Fire and Water" va ser l'àlbum que va catapultar Free fins a dalt de tot, gran part del mèrit correspon a
"All Right Now", la peça més emblemàtica del repertori dels londinencs i sens dubte un dels pilars del rock dels 70. Un contagiós riff de guitarra que faria història, cortesia del sempre oportú
Paul Kossoff, sincronitzat al mil·límetre amb aquell tàndem rítmic que conformaven
Andy Fraser i
Simon Kirke, i en constant diàleg amb la potència vocal d'un
Paul Rodgers que es consagrava des d'aquell moment com un dels grans
frontmen de la seva generació. Un single incontestable –oportunament remesclat per a l'edició en format senzill-, ideal per regnar a les ones radiofòniques i perquè les masses el coregessin en directe, però no pas l'únic argument a favor de l'àlbum en qüestió.
Un plàstic que s'obria amb la monolítica escalada de la peça titular, i que tot seguit enfilava els repunts cristal·lins d'un
"Oh I Wept" que encara avui es pot contemplar com una de les grans balades rock de tots els temps.
"Remember" i
"Mr. Big" apuntaven sense reserves al sud dels Estats Units i s'avançaven ben bé dues dècades a discursos com el dels Black Crowes.
"Heavy Load" rebaixava tensions tot impregnant l'ambient de misteri lisèrgic, i
"Don't Say You Love Me" potenciava el vessant més soul del quartet abans de donar pas al gran final que suposava la citada
"All Right Now".
Produït per
Roy Thomas Baker i
John Kelly,
"Fire and Water" era el tercer disc de Free i arribava en un moment en què la banda semblava condemnada a no enlairar-se malgrat les bones sensacions dels seus primers dos treballs. L'impuls d'
"All Right Now" va ser crucial doncs a l'hora d'iniciar un meteòric ascens que tindria el seu punt culminant aquell mateix estiu en una multitudinària actuació al festival de l'illa de Wight. A finals d'any arribaria un quart àlbum de factura igualment notable,
"Highway" (1970), però la seva recepció seria més aviat tímida. Aquest fet, juntament amb les tensions internes, van precipitar la progressiva caiguda del grup. Rodgers i Kirke viurien posteriorment dies millors com a components de
Bad Company, però això és una altra història.
