Mig segle d'"Amazing Grace"

S'ha dit d'"Amazing Grace" que és el millor àlbum de gòspel de tots els temps. Si no ho és poc li deu faltar, però el que resulta indiscutible és que Aretha Franklin va sortir molt més que victoriosa d'aquell retorn a les arrels els dies 13 i 14 de gener de 1972 a la New Temple Missionary Baptist Church de Los Angeles. Dos concerts on la reina del soul, amb el suport de la seva banda d'acompanyament habitual, el Reverend James Cleveland al piano, i les veus del Southern California Community Choir, va alternar estàndards de la música espiritual com "Mary, Don't You Weep", "Climbing Higher Mountains" o la mateixa "Amazing Grace", amb èxits del pop com "You've Got a Friend", de Carole King. Sydney Pollack en va dirigir un documental que no es va arribar a estrenar fins a finals de 2018, mesos després de la mort de la vocalista –sempre s'havia parlat d'una incidència tècnica que finalment s'hauria resolt oportunament, però sembla ser que la mateixa Franklin s'havia oposat a la seva estrena-. El que sí que va veure a la llum al seu moment va ser el disc en directe que ens ocupa, publicat l'1 de juny de 1972, avui fa 50 anys.

50 anys dels concerts d'"Amazing Grace"

Aretha Franklin, en un fotograma del documental de Sydney Pollack.

El retorn de la reina del soul a les seves arrels, el millor àlbum de gòspel de tots els temps segons nombroses veus autoritzades, i dos concerts que van fer història. Es commemoren avui i demà 50 anys de les dues actuacions que Aretha Franklin va oferir els dies 13 i 14 de gener de 1972 a la New Temple Missionary Baptist Church de Los Angeles. L'acompanyaven, a més dels seus músics habituals, el Reverend James Cleveland al piano, i les veus del Southern California Community Choir. I el repertori va enllaçar sentides lectures de clàssics de la música espiritual com "Mary, Don't You Weep", "Climbing Higher Mountains" o "Amazing Grace", amb reinterpretacions d'estàndards del pop com "You've Got a Friend" de Carole King o "You'll Never Walk Alone" de Rodgers i Hammerstein.

Franklin venia de protagonitzar un meteòric ascens durant la dècada dels 60, que l'havia portat de ser una de les grans promeses del rhythm & blues a esdevenir per mèrits propis una de les veus essencials del soul. A Los Angeles va reivindicar els seus inicis cantant a l'església amb el seu pare, el Reverend C.L. Franklin –qui va oferir emotius discursos durant el decurs de les actuacions-. Però sobretot va consolidar el seu nom al més elevat panteó de la música afroamericana. D'aquells dos concerts en va sortir l'imprescindible doble àlbum en directe "Amazing Grace", publicat el mes de juny d'aquell mateix 1971. També en va sortir la magnífica pel·lícula documental del mateix títol, dirigida per Sydney Pollack, que no es va arribar a estrenar fins a finals de 2018, pocs mesos després de la mort de la vocalista –qui, sembla ser, s'havia oposat a la seva estrena-.