S'ha dit d'"Amazing Grace" que és el millor àlbum de gòspel de tots els temps. Si no ho és poc li deu faltar, però el que resulta indiscutible és que Aretha Franklin va sortir molt més que victoriosa d'aquell retorn a les arrels els dies 13 i 14 de gener de 1972 a la New Temple Missionary Baptist Church de Los Angeles. Dos concerts on la reina del soul, amb el suport de la seva banda d'acompanyament habitual, el Reverend James Cleveland al piano, i les veus del Southern California Community Choir, va alternar estàndards de la música espiritual com "Mary, Don't You Weep", "Climbing Higher Mountains" o la mateixa "Amazing Grace", amb èxits del pop com "You've Got a Friend", de Carole King. Sydney Pollack en va dirigir un documental que no es va arribar a estrenar fins a finals de 2018, mesos després de la mort de la vocalista –sempre s'havia parlat d'una incidència tècnica que finalment s'hauria resolt oportunament, però sembla ser que la mateixa Franklin s'havia oposat a la seva estrena-. El que sí que va veure a la llum al seu moment va ser el disc en directe que ens ocupa, publicat l'1 de juny de 1972, avui fa 50 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada