Delícies New Wave a la Mojo de febrer

L'edició de febrer de Mojo dedica la portada a David Bowie i ve acompanyada del recopilatori "Up the Junction". Oportuna selecció de delícies de l'era New Wave amb clàssics i rareses de gent com Billy Bragg, Madness, els Soft Boys, Wilko Johnson o Wreckless Eric. Tampoc hi falten Squeeze i Nick Lowe, els primers amb la peça que titula el disc –en la versió gravada per "Spot the Difference" (2010)– i el segon amb "Cruel to Be Kind" –la primera versió, publicada el 1978 com a cara b del senzill "Little Hitler"–. Dues de les joies més absolutes del seu temps, que fa tan sols un parell de mesos vam poder escoltar en directe a Barcelona, interpretades amb minuts de diferència pels seus respectius autors, en el marc del Festival Feroe.

Dues perles New Wave amb minuts de diferència

Squeeze, debutant en plena forma a Barcelona.

FESTIVAL FEROE
Poble Espanyol, Barcelona

15 de novembre de 2025

Aquest cap de setmana hem assistit a la primera edició del Festival Feroe, una nova cita musical que s'ha estrenat al Poble Espanyol amb un cartell tan coherent com llaminer. També cuidant (sí, cuidant) el melòman de base tal com no s'ha vist mai en cap dels macro-saraus que s'organitzen cada estiu al parc del Fòrum (per exemple).

Al Feroe no hi ha zona VIP ni àrea de 'food trucks' (tampoc entorns massificats, entrades a preus dinàmics ni cues a la barra). Però, a canvi, el respectable pot permetre's el luxe d'escoltar, amb minuts de diferència, a Nick Lowe cantant "Cruel to Be Kind" (amb el suport de Los Straitjackets) i a Squeeze interpretant "Up the Junction".

Dues de les perles més absolutes de la New Wave anglesa, lliurades amb tota la seva plenitud pels respectius autors. Va passar ahir dissabte, durant la segona jornada del festival. I val la pena subratllar-ho, perquè és una d'aquelles coses que no passen cada dia (sense anar més lluny, a Barcelona no s'havia vist mai).

Squeeze, de fet, debutaven als nostres escenaris amb quatre dècades i mitja de retard però encara en plena forma. I tancant una jornada que havia comptat també amb la presència de Valerie June, nom de pes de l'escena 'roots' nord-americana contemporània. Una altra figura internacional que és molt cara de veure a casa nostra (no havia tornat des del seu llunyà debut al Cruïlla 2014).

Personalment, m'agradaria observar en tot plegat una declaració d'intencions per part d'un festival que sembla no haver vingut a repetir esquemes, sinó a brindar-nos propostes que van més enllà dels quatre caps de cartell de sempre, en un entorn amable i en unes condicions assumibles. De moment, i esperant poder-hi tornar l'any vinent, crec que és de justícia donar una càlida benvinguda al Feroe.

Nick Lowe amb Los Straitjackets.

Valerie June amb format power trio.