Los Hermanos Cubero - "Errantes Telúricos" (2021)

Han estat des del principi un grup de country, per molt que aquesta afirmació pugui pesar a determinats paladars tan excessivament selectes com curts de mires, els mateixos que han necessitat discursos com el de Los Hermanos Cubero per descobrir que La Alcarria (o el Vallès) podria molar tant com Bakersfield si tan sols algunes de les parts implicades es fessin el favor de creure-s'ho una mica. Han estat des del principi un grup de country, dèiem, i ho han estat perquè s'han servit de les arrels i la tradició (les de l'altre costat de l'Atlàntic, tambés les castellanes) a l'hora de construir el seu propi futur –bé, i perquè abans de fer al salt a la llengua de Cervantes havien animat més d'un honky tonk sota la denominació de The R.C. Brothers, però aquesta és una altra història-.

A la caràtula del seu darrer àlbum, "Errantes Telúricos" (2021, El Segell) es presenten com un grup de country, amb una fotografia que evoca l'èpica solitud del desert i un disseny que invoca polsegosos i suculents vinils de música vaquera de sis o set dècades enrere. També el format de l'obra en qüestió remet als clàssics del que ara s'anomena so Americana, un disc de duets on els Cubero van de la mà amb tot un seguit de referents que van de Christina Rosenvinge a Hendrik Röver i de Rocío Márquez a Nacho Vegas, i on tan aviat assoleixen les essències llatines d'uns Mavericks al costat de Carmen París ("Como mis pesares") com es fan seu el llenguatge del més genuí country rock amb Grupo de Expertos Solynieve (la magnífica "Así llegué a Granada", versió de "That's How I Got to Memphis" de Tom T. Hall).

Arrels i tradició

Roberto i Enrique: Los Hermanos Cubero.

Lamenten Los Hermanos Cubero en una entrevista signada per Donat Putx i publicada per Rockdelux a la seva edició de juliol-agost que vivim en una societat, diuen, desarrelada. "Nosotros utilizamos las herramientas tradicionales, pero no somos tradicionalistas. A la gente le das un mínimo de raíz y de autenticidad y le interesa, precisamente porque está todo tan vacío de raíz y de autenticidad que, por poco que aportes, ya parece que es la hostia. Todo el mundo ha negado sus raíces. Cuando escarbas en el subconsciente, resulta que el público tiene dentro algo que no sabía, o que quizá pensaba que no molaba, y que, en un momento dado, sí que mola tener", afirmen.

Les arrels i la tradició, dos conceptes tan venerats com vilipendiats. Perquè ja se sap, en un país tan acomplexat com aquest nostre a un el poden titllar de provincià quan reivindica les pròpies arrels els mateixos que a continuació perden el nord per qualsevol manifestació tradicional provinent de qualsevol racó de món més o menys remot. Ho saben bé els propis germans Roberto i Enrique Ruiz Cubero, que abans de donar forma al seu actual projecte es feien dir The R.C. Brothers i eren una de les bandes de bluegrass més solvents del país. Valent i digne d'aplaudir el pas endavant que van realitzar ara fa cosa d'una dècada, i tant que sí, per molt que de vegades es trobi a faltar la seva anterior encarnació.