Tocar per passar-s'ho bé

Taj Mahal i Ry Cooder - Foto Abby Ross.

Quan l'afany perquè la roda no pari de girar frega extrems que sobrepassen l'absurd, i mentre la invenció de la sopa d'all sembla cotitzar més a l'alça que mai, és un gustàs poder escoltar un parell de músics que toquen pel simple fet de passar-s'ho bé –i contagien aquest esperit a qui li vingui de gust sumar-se a la festa-. Pensava tot això dies enrere mentre em deixava portar per "The Midnight Special", "Hooray Hooray" o "Pick a Bale of Cotton", tres de les peces que Taj Mahal i Ry Cooder van incloure l'any passat a "Get On Board" (2022), un àlbum inspirat en el treball homònim facturat el 1952 per Sonny Terry i Brownie McGhee.

Un dels cançoners més canònics de la història del blues –subtitulat The Songs Of Sonny Terry & Brownie McGhee, el disc que ens ocupa no reprodueix el repertori de l'obra original sinó que fa un homenatge a la trajectòria dels seus autors-, reinterpretat per dos artistes de llargues, prolífiques i contrastades trajectòries, que es retrobaven a gairebé sis dècades d'haver coincidit per primer cop a les files dels mai prou reivindicats Rising Sons. I que ho feien per recordar els seus referents, però sobretot per passar una bona estona. Al final del dia, aquestes coses són les que compten. Ho sap prou bé qui suma el quilometratge d'aquest parell.

El disc està disponible a Bandcamp.

Dennis East (1949-2022)

DENNIS EAST
(1949-2022)

Al seu dia van ser una de les bandes de rock més populars al seu país, però la resta del món se'ls va mirar amb força indiferència fins que van haver passat dècades des de la seva dissolució. Formats el 1978 a Johannesburg –i sorgits de les cendres de The Rising Sons-, no és exagerat afirmar que Stingray van ser una mena de resposta sud-africana a Journey. Una banda que bevia del rock dur i de la música progressiva, amb un discurs apte per a les ones radiofòniques que va esdevenir paradigmàtic d'allò que es va anomenar AOR. Van publicar quatre àlbums notables abans de separar-se el 1981. Ha mort qui va ser el seu vocalista, Dennis East, que des d'aleshores s'havia dedicat a les tasques de composició i producció.