The Flaming Sideburns - "Silver Flames" (2021)

Si dies enrere celebràvem el retorn discogràfic de The Streetwalkin' Cheetahs amb el seu primer llançament en més d'una dècada i mitja, avui toca saludar uns contemporanis dels californians que també trenquen un llarg silenci discogràfic amb un àlbum dels que conviden a parar màquines, posar el volum a l'onze i deixar-se portar. Després d'una dècada llarga sense lliurar material nou, The Flaming Sideburns acaben de despenjar-se amb un disc que serà o no serà de retorn –oficialment no han marxat mai- però, en tot cas, reclama una càlida benvinguda per als seus autors.

Enregistrat per la formació original del grup, amb l'incombustible Eduardo Martinez al capdavant, "Silver Flames" (2021, Svart) destil·la en abundància totes aquelles essències que tan bé van saber maridar els finlandesos durant el canvi de segle. Punk rock amb alguna pinzellada soul, rock de garatge d'escola Detroit i fins i tot unes subtils gotes de psicodèlia per acabar-ho d'arrodonir. El resultat és un cançoner que torna a situar els Sideburns a l'avantguarda del rock'n'roll escandinau i on figuren reclams tan irresistibles com "Perfect Storm" o "A Song for Robert" –aquesta última remet a The Who i va dedicada a l'enyorat Robert Dahlqvist dels Hellacopters-.

Disponible a Bandcamp.

The Streetwalkin' Cheetahs - "One More Drink" (2021)

Passen els anys i ja fa un quart de segle que The Streetwalkin' Cheetahs van venir a reivindicar les essències més bàsiques i fundacionals del punk rock en plena ressaca grunge. Resposta nord-americana a l'onada de bandes escandinaves que van capitalitzar el retorn a primera línia del més genuí rock'n'roll d'injecció elèctrica durant el canvi de segle, els californians van signar tota una sèrie d'àlbums que encara avui segueixen sonant frescos com una rosa i directes com un cop de puny a la cara. Un llegat al qual podem sumar des d'ara mateix aquest "One More Drink" (2021, Dead Beat), el seu primer àlbum en més d'una dècada i mitja, i el primer que publiquen des que van tornar als escenaris ara fa set anys.

El propi títol del disc ja és prou explícit, i la gramola de la caràtula acaba de deixar les coses clares. Els Cheetahs no han vingut a lamentar l'estat de les coses ni a atabalar-nos amb sermons covídics, sinó justament a oferir-nos una via d'escapament de tot allò que ens envolta. I ho fan amb una col·lecció de cançons que els presenten en tan bona forma o millor que ara fa 20 anys. Títols com "Ain't It Summer", "Fast, Fucked and Furious", "Bad Vacation", "We Are the Ones (We've Been Waiting For)", "Rumblin' Train" o la pròpia "One More Drink" conjuguen la mala llet de l'escola Detroit que sempre els va alimentar amb el power pop a tota castanya d'uns Redd Kross. Bentornats siguin, i tant de bo no triguin dues dècades més a tornar a l'estudi.

Disponible a Bandcamp.