Passen els anys i ja fa un quart de segle que The Streetwalkin' Cheetahs van venir a reivindicar les essències més bàsiques i fundacionals del punk rock en plena ressaca grunge. Resposta nord-americana a l'onada de bandes escandinaves que van capitalitzar el retorn a primera línia del més genuí rock'n'roll d'injecció elèctrica durant el canvi de segle, els californians van signar tota una sèrie d'àlbums que encara avui segueixen sonant frescos com una rosa i directes com un cop de puny a la cara. Un llegat al qual podem sumar des d'ara mateix aquest "One More Drink" (2021, Dead Beat), el seu primer àlbum en més d'una dècada i mitja, i el primer que publiquen des que van tornar als escenaris ara fa set anys.
El propi títol del disc ja és prou explícit, i la gramola de la caràtula acaba de deixar les coses clares. Els Cheetahs no han vingut a lamentar l'estat de les coses ni a atabalar-nos amb sermons covídics, sinó justament a oferir-nos una via d'escapament de tot allò que ens envolta. I ho fan amb una col·lecció de cançons que els presenten en tan bona forma o millor que ara fa 20 anys. Títols com "Ain't It Summer", "Fast, Fucked and Furious", "Bad Vacation", "We Are the Ones (We've Been Waiting For)", "Rumblin' Train" o la pròpia "One More Drink" conjuguen la mala llet de l'escola Detroit que sempre els va alimentar amb el power pop a tota castanya d'uns Redd Kross. Bentornats siguin, i tant de bo no triguin dues dècades més a tornar a l'estudi.
Disponible a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada