La història no ha acabat de ser justa amb una banda com
Urge Overkill. Malgrat haver arribat a facturar pel seu propi compte algunes de les obres essencials del rock alternatiu dels 90, els de Chicago tendeixen a ser recordats únicament per la seva aportació –magnífica, tot sigui dit- a la banda sonora de la pel·lícula definitiva de
Tarantino. Tampoc no hi deu ajudar massa, és clar, que des del seu celebrat retorn als escenaris ara fa gairebé dues dècades amb prou feina hagin trepitjat l'estudi de gravació, i que ho hagin fet en intervals de temps no aptes per a un món on la immediatesa i l'excés han esdevingut norma –lamentablement-.
És possible que poc els importi això últim a Nash Kato i companyia, que aposten per fer les coses al seu ritme i entrar a l'estudi només quan tenen alguna cosa a dir. I en aquest sentit, tant "Rock & Roll Submarine" (2011) com aquest "Oui" (2022) –els dos treballs publicats des de la reunió- poden mirar de tu a tu a qualsevol dels seus clàssics. En aquest darrer hi ha arguments tan incontestables com "Freedom!", "Follow My Shadow", "Forgiven" o "I Been Ready". Píndoles de rock de guitarres amb una aguda sensibilitat pop, que haurien pogut ser himnes tres dècades enrere i que avui segueixen passant la mà per la cara de tots els revivalistes dels 90 que, quan toca parlar del tema, no solen veure-hi més enllà de certa cançó de Neil Diamond.
