Wolfgang Petersen (1941-2022)

WOLFGANG PETERSEN

(1941-2022)

Dies enrere vaig compartir aquesta imatge d'un núvol la forma del qual em recordava la silueta de Falkor, un dels personatges de "The NeverEnding Story" (1984, "Die unendliche Geschichte" en el seu títol original en alemany), adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima (1979) de Michael Ende a càrrec de Wolfgang Petersen. Doncs justament ahir ens assabentàvem que el veterà director alemany havia mort el passat 12 d'agost, demà farà una setmana.

Jo no ho sabia, però mentre contemplava aquell núvol encara era recent el traspàs del cineasta que havia fet volar –mai més ben dit- la imaginació de diverses generacions –entre elles, la meva-. A Petersen, que tenia 81 anys, també se'l recordarà pel clàssic del cinema bèl·lic "Das Boot" (1981), una de les primeres pel·lícules que van mostrar l'horror de la Segona Guerra Mundial des de la perspectiva dels soldats alemanys, i per haver dirigit Clint Eastwood a "In the Line of Fire" (1993), entre d'altres.

Falkor sobrevola el Vallès

Falkor vola sobre el Turó de les Mentides. Les Franqueses del Vallès, agost de 2022.

L'art i la cultura serveixen, entre altres moltes coses, per estimular la nostra imaginació i definir algunes perspectives des de les quals ens relacionem amb el nostre entorn. "The NeverEnding Story" (1984, "Die unendliche Geschichte" en el seu títol original en alemany), de Wolfgang Petersen, és un dels grans clàssics del cinema fantàstic de la dècada dels 80, també una d'aquelles pel·lícules que al seu dia van marcar diverses generacions d'infants i adolescents.

Una cinta basada en la novel·la homònima (1979) de Michael Ende, capaç de fascinar, d'emocionar i de fer somiar a tothom qui es deixi atrapar pel seu univers de fantasia. Dies enrere, caminant pel Turó de les Mentides, a les Franqueses del Vallès, vaig poder observar aquest núvol que em va recordar inevitablement la silueta de Falkor, l'entranyable drac volador amb aspecte de gos que acompanya el protagonista de l'obra. I de seguida em va venir al cap la melodia d'aquella cançó de Limahl, la igualment icònica peça central de la banda sonora.