18è MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT
Espai Jove Les Basses, Barcelona
23 de febrer de 2013
Havia d'haver estat la nit dels Primitives, però no ho va ser. Els de Coventry arribaven per primera vegada a la Ciutat Comtal, fidels a aquell punk fresc i vitamínic que un bon dia els va situar al mapa de l'indie britànic dels 80, amb una bateria de hits infal·libles -"Crash" tenia molt més sentit en el marc del Minifestival que en qualsevol radiofórmula on ni tan sols se citen els noms dels artistes que sonen- i amb un boníssim estat de forma. Van dignificar un passat massa vegades ignorat però, en canvi, es van oblidar de defensar un present artístic molt més que reivindicable. Potser per això, i malgrat la innegable solvència del seu directe, la d'ahir no va ser la seva nit.
O potser perquè, poca estona abans, aquell mateix escenari havia estat testimoni de l'adéu de Les Atxes. Quintet barceloní de rock'n'roll tan visceral com esmolat, en la més pura tradició de la Velvet Underground, Television i els Modern Lovers. Amb lletres en català que esquivaven el costumisme de postal i s'alineaven amb la poesia urbana d'uns Surfing Sirles o uns Liannallull. I un directe a prova de bales, solidificat a base de descàrregues memorables en qualsevol escenari que se'ls posés al davant. Finalment, motius logístics n'han forçat la dissolució. El d'ahir era el seu concert de comiat. N'eren conscients i van sortir a donar-ho tot i molt més. Un Últim Vals en tota regla. Un huracà de decibels que explotava en el seu moment de màxima intensitat. Davant d'això, qualsevol hauria perdut la partida sense ni tan sols jugar-la.
Abans, el folk en múltiples vessants havia començat a escalfar la nit més freda d'aquest hivern. Els barcelonins Trees ho van fer des dels racons més sutils d'un so Americana que es va accelerar a la recta final. Els madrilenys coffee&wine van sonar tan fràgils com segurs, reduïts a duet i encapçalats per una Ana Franco amb un discurs més sòlid que el de tots aquells que encara s'obstinen a comparar-la amb ja saben qui. Els castellonencs Pleasant Dreams van combinar ecos mediterranis amb envolvents capes de distorsió i overdrive. I el duet londinenc Amor de Días sumava un currículum amb noms com els de The Clientele o Pipas. Més enllà d'això, al seu folk sedós encara li falten matisos per a deslligar-se de tal herència i brillar amb més força en un cartell com el d'ahir.
Dit tot això, m'agradaria felicitar un any més als organitzadors del Minifestival. Pel seu compromís amb la música, amb qui la fa i amb qui l'escolta. Per la seva empenta, la seva dedicació i la seva constància a l'hora de picar pedra on calgui perquè una iniciativa com aquesta es mantingui viva durant 18 anys -i tant de bo en siguin molts més-. Per acostar a casa nostra propostes que difícilment podríem degustar enlloc més, però a la vegada apostar per un talent local que massa sovint ens passa desapercebut malgrat tenir-lo davant mateix dels nostres nassos. Per la seva vocació de proximitat i d'oferir excel·lència a preus populars. I per seguir demostrant, en temps de macrofestivals i xifres mastodòntiques, que al pot petit hi ha la bona confitura.
 |
| Les Atxes. |
 |
| The Primitives. |
 |
| The Trees. |
 |
| coffee&wine. |
 |
| Pleasant Dreams. |
 |
| Amor de Días. |
