THE SEIHOS
Tribbiani, Barcelona
December 15, 2007
De vegades, es fa difícil definir propostes com la d’aquest quartet barceloní. Perquè el que fan et resulta familiar, però no saps on ho has escoltat. I és que de fet, no ho has escoltat. Els Seihos tenen molt clar d’on vénen, però encara més cap on van. Vénen del pop de tall britànic. Suspiren melodies que tan poden remetre a Beatles, Teenage Fanclub o Ocean Colour Scene. Es deixen seduir per l’esperit dandy de Ray Davies i Paul Weller. Fan viatges siderals a la recerca de Syd Barrett. I acaben a l’altre costat de l’Atlàntic, prenent-se un cocktail amb uns Strokes que han deixat la distorsió de banda per relaxar-se sota una palmera una tarda d'estiu.
Tot això, per avançar cap a una personalitat sòlida que comença a treure el cap en temes com “Summer Siesta”, “Nanana Song” o “Disco Swing”. Tres exemples d’un mosaic sonor que es presenta fresc fins i tot quan emulen descaradament a Casablancas i companyia a “Lucille”. Per què inventar si tot està inventat? Doncs per necessitat. I sembla ser que aquesta gent, de necessitat, en té molta. Necessitat de crear cançons rodones i tenyir-les amb colors tan vius com el talent que es manifesta quan aquest quartet trepitja les taules. Dissabte a la nit va quedar claríssim en un ambient íntim per una banda molt gran. Segueixin-los la pista.
Audio: "Nanana Song" - The Seihos
Tribbiani, Barcelona
December 15, 2007
De vegades, es fa difícil definir propostes com la d’aquest quartet barceloní. Perquè el que fan et resulta familiar, però no saps on ho has escoltat. I és que de fet, no ho has escoltat. Els Seihos tenen molt clar d’on vénen, però encara més cap on van. Vénen del pop de tall britànic. Suspiren melodies que tan poden remetre a Beatles, Teenage Fanclub o Ocean Colour Scene. Es deixen seduir per l’esperit dandy de Ray Davies i Paul Weller. Fan viatges siderals a la recerca de Syd Barrett. I acaben a l’altre costat de l’Atlàntic, prenent-se un cocktail amb uns Strokes que han deixat la distorsió de banda per relaxar-se sota una palmera una tarda d'estiu.
Tot això, per avançar cap a una personalitat sòlida que comença a treure el cap en temes com “Summer Siesta”, “Nanana Song” o “Disco Swing”. Tres exemples d’un mosaic sonor que es presenta fresc fins i tot quan emulen descaradament a Casablancas i companyia a “Lucille”. Per què inventar si tot està inventat? Doncs per necessitat. I sembla ser que aquesta gent, de necessitat, en té molta. Necessitat de crear cançons rodones i tenyir-les amb colors tan vius com el talent que es manifesta quan aquest quartet trepitja les taules. Dissabte a la nit va quedar claríssim en un ambient íntim per una banda molt gran. Segueixin-los la pista.
Audio: "Nanana Song" - The Seihos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada