ANA LOLA ROMAN
Photo by Holly Henderson
L'última gran descoberta musical que he fet. És de Williamsburg, Brooklyn, NYC (fent el que fa, no podia ser de gaires llocs més) i és al piano el que Billy Bragg va ser a la guitarra. Elegància i perill. Dolçor i força. Formació musical eclèctica i actitud punk. Una barreja que dóna com a resultat una de les propostes més fresques i interessants que s'han escoltat últimament als escenaris més hipsters de Brooklyn i Manhattan (me la puc imaginar perfectament posant-se a la butxaca el públic del Goodbye Blue Monday! o del Sidewalk Cafe). I és que com Billy Bragg, aquesta noia defuig els postulats del punk més carrincló per tornar als principis del DIY. I de la mateixa manera que Bragg pot construir himnes punk amb l'únic acompanyament de la seva guitarra, Roman ho fa amb un piano que dispara a matar. I és que si "Sparrow" és una lliçó de punk rock en tota regla, "Plutonian Pearl" deixa en ridícul qualsevol grup de thrash metal posterior a Pantera (qui deia que la distorsió és exclusiva de les guitarres?). Ara em moro de ganes d'escoltar què seria capaç de fer amb el contrabaix de la fotografia...
http://www.myspace.com/analolaroman
Audio: "Sparrow" - Ana Lola Roman
Photo by Holly Henderson
L'última gran descoberta musical que he fet. És de Williamsburg, Brooklyn, NYC (fent el que fa, no podia ser de gaires llocs més) i és al piano el que Billy Bragg va ser a la guitarra. Elegància i perill. Dolçor i força. Formació musical eclèctica i actitud punk. Una barreja que dóna com a resultat una de les propostes més fresques i interessants que s'han escoltat últimament als escenaris més hipsters de Brooklyn i Manhattan (me la puc imaginar perfectament posant-se a la butxaca el públic del Goodbye Blue Monday! o del Sidewalk Cafe). I és que com Billy Bragg, aquesta noia defuig els postulats del punk més carrincló per tornar als principis del DIY. I de la mateixa manera que Bragg pot construir himnes punk amb l'únic acompanyament de la seva guitarra, Roman ho fa amb un piano que dispara a matar. I és que si "Sparrow" és una lliçó de punk rock en tota regla, "Plutonian Pearl" deixa en ridícul qualsevol grup de thrash metal posterior a Pantera (qui deia que la distorsió és exclusiva de les guitarres?). Ara em moro de ganes d'escoltar què seria capaç de fer amb el contrabaix de la fotografia...
http://www.myspace.com/analolaroman
Audio: "Sparrow" - Ana Lola Roman
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada