JAUME SORRIBAS
(D.E.P.)
Divendres passat la premsa es feia ressò de la mort de l'actor Jaume Sorribas, que se n'anava als 59 anys i deixava enrere una vida dedicada a la televisió, el cinema, i sobretot el teatre (va ser un dels fundadors d'Els Joglars). La majoria de gent de la meva generació, però, el va conèixer gràcies a un dels papers més populars que ha interpretat, el del Senyor Encarregat del programa televisiu "Filiprim", emès per TV3 entre 1986 i 1989. Com oblidar aquelles escenes que començaven quan Josep Maria Bachs cridava allò de "Senyor Encarregat, remeni les cartes!"?
Precisament, la mort de Sorribas em va recordar una entrevista al propi Bachs que vaig veure fa alguns anys en algun programa de televisió, no recordo quin. Ni tan sols recordo l'entrevistador, però sí que recordo una de les preguntes: "Vostè creu que un programa com "Filiprim" funcionaria actualment?". Bachs no va respondre ni 'sí' ni 'no', però va explicar que "en aquella època, quan un programa no funcionava, es mirava de donar-li una empenta perquè anés endavant", mentre ara directament se'l suprimeix de la programació o, en el millor dels casos, la seva emissió es trasllada a horaris intempestius.
La resposta de Bachs dibuixava una bona definició d'un panorama televisiu marcat per les lleis d'un mercat cada vegada més ferotge i, per tant, on tot s'hi val. Un panorama on l'humor absurd, però intel·ligent, i simple, que no pas fàcil, d'espais com el propi "Filiprim", ha estat substituït per vergonyosos insults a la intel·ligència humana, i en el pitjor dels casos, espais que recorren a l'escarni públic de certs personatges (etiquetats, de la forma més cínica possible, com a 'freaks'). Pràctica habitual de guionistes, directors i conductors rapinyaires que busquen suposats defectes a qualsevol ànima en pena per tapar la pròpia manca d'idees. Vergonyós.
Un panorama televisiu governat per les mostres més flagrants de menyspreu a qualsevol principi ètic i a la pròpia dignitat humana. Menyspreu que s'evidencia quan es transformen les misèries alienes en espectacle mediàtic. Un panorama altament pornogràfic (dit en el pitjor dels sentits) on fins i tot trobem concursos que regalen carreres musicals als seus guanyadors. Us imagineu que regalessin també carreres de medicina? Us imagineu poder votar a través d'sms quin dels candidats serà el metge que t'operarà del cor? Si ens ho mirem fredament, no seria més escandalós que veure com personatges com els "triunfitos" de torn viuen de la música.
I sabeu què és el pitjor de tot? Que realment existeix un factor que justifica tot això: l'audiència. Milions de persones que es tradueixen en milions d'euros invertits en publicitat. Milions de teleespectadors anònims asseguts davant la caixa tonta, disposats a empassar-se el primer que li posin pel davant, fan rentable la inversió milionària que permet a un productor televisiu ensenyar en exclusiva els pits de l'estrella mediàtica de torn. Recentment l'informe PISA deixava el sistema educatiu espanyol com un dels pitjors d'Europa. I l'alarma va saltar. Llàstima que pocs recordin que l'educació comença a casa. I és clar, a casa seva, que cadascú faci el que vulgui, però com deia aquell, on hi hagi un bon llibre...
"Hey mum, what's on tv tonight?
The same shit everywhere, you know"
(The Missing Leech)
Audio: La sintonia de "Filiprim"
(D.E.P.)
Divendres passat la premsa es feia ressò de la mort de l'actor Jaume Sorribas, que se n'anava als 59 anys i deixava enrere una vida dedicada a la televisió, el cinema, i sobretot el teatre (va ser un dels fundadors d'Els Joglars). La majoria de gent de la meva generació, però, el va conèixer gràcies a un dels papers més populars que ha interpretat, el del Senyor Encarregat del programa televisiu "Filiprim", emès per TV3 entre 1986 i 1989. Com oblidar aquelles escenes que començaven quan Josep Maria Bachs cridava allò de "Senyor Encarregat, remeni les cartes!"?
Precisament, la mort de Sorribas em va recordar una entrevista al propi Bachs que vaig veure fa alguns anys en algun programa de televisió, no recordo quin. Ni tan sols recordo l'entrevistador, però sí que recordo una de les preguntes: "Vostè creu que un programa com "Filiprim" funcionaria actualment?". Bachs no va respondre ni 'sí' ni 'no', però va explicar que "en aquella època, quan un programa no funcionava, es mirava de donar-li una empenta perquè anés endavant", mentre ara directament se'l suprimeix de la programació o, en el millor dels casos, la seva emissió es trasllada a horaris intempestius.
La resposta de Bachs dibuixava una bona definició d'un panorama televisiu marcat per les lleis d'un mercat cada vegada més ferotge i, per tant, on tot s'hi val. Un panorama on l'humor absurd, però intel·ligent, i simple, que no pas fàcil, d'espais com el propi "Filiprim", ha estat substituït per vergonyosos insults a la intel·ligència humana, i en el pitjor dels casos, espais que recorren a l'escarni públic de certs personatges (etiquetats, de la forma més cínica possible, com a 'freaks'). Pràctica habitual de guionistes, directors i conductors rapinyaires que busquen suposats defectes a qualsevol ànima en pena per tapar la pròpia manca d'idees. Vergonyós.
Un panorama televisiu governat per les mostres més flagrants de menyspreu a qualsevol principi ètic i a la pròpia dignitat humana. Menyspreu que s'evidencia quan es transformen les misèries alienes en espectacle mediàtic. Un panorama altament pornogràfic (dit en el pitjor dels sentits) on fins i tot trobem concursos que regalen carreres musicals als seus guanyadors. Us imagineu que regalessin també carreres de medicina? Us imagineu poder votar a través d'sms quin dels candidats serà el metge que t'operarà del cor? Si ens ho mirem fredament, no seria més escandalós que veure com personatges com els "triunfitos" de torn viuen de la música.
I sabeu què és el pitjor de tot? Que realment existeix un factor que justifica tot això: l'audiència. Milions de persones que es tradueixen en milions d'euros invertits en publicitat. Milions de teleespectadors anònims asseguts davant la caixa tonta, disposats a empassar-se el primer que li posin pel davant, fan rentable la inversió milionària que permet a un productor televisiu ensenyar en exclusiva els pits de l'estrella mediàtica de torn. Recentment l'informe PISA deixava el sistema educatiu espanyol com un dels pitjors d'Europa. I l'alarma va saltar. Llàstima que pocs recordin que l'educació comença a casa. I és clar, a casa seva, que cadascú faci el que vulgui, però com deia aquell, on hi hagi un bon llibre...
"Hey mum, what's on tv tonight?
The same shit everywhere, you know"
(The Missing Leech)
Audio: La sintonia de "Filiprim"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada