NEW YORK DOLLS
La barcelonina sala Sidecar va oferir ahir el plat fort del seu pastís d'aniversari. Són 25 anys d'història per celebrar i això requereix quelcom especial. Tan especial com, per exemple, la primera visita a Barcelona d'una de les bandes clau de la música underground dels últims 35 anys. I a sobre, amb un aforament de 200 persones. És cert, els New York Dolls eren cinc, i només dos d'ells han sobreviscut fins als nostres dies. Com també ho és que a aquestes alçades, difícilment recuperaran aquella essència canalla i macarra amb què van inaugurar l'escena punk del sud de Manhattan. Dos contratemps que, lluny de tacar la llegenda, s’han solventat de la millor manera possible.
Per començar, les baixes han estat cobertes amb alumnes avantatjats dels difunts: entre els acompanyants dels eterns David Johansen i Sylvain Sylvain, hi havia ni més ni menys que Sam Yaffa, exHanoi Rocks, i Steve Conte, que entre d'altres va militar a la banda de Johnny Thunders. Pel que fa al segon contratemps, ha donat lloc a un dels principals encerts d'aquesta reunió, un acostament al rhythm & blues i al rock'n'roll d'aromes fifties i sixties que van alimentar els Dolls als inicis de la seva carrera. D'aquesta manera, el que dècades enrere era un combo destinat a viure ràpid i morir jove (i així ho va fer, tot i els maquiavèlics intents de Malcolm McLaren de reflotar el vaixell), ara és una sòlida banda de pub rock i garage brut i directe que encaixaria perfectament al costat d'uns Yardbirds (els originals), uns Pretty Things o uns Sonics.
Un combo amb les idees clares i molta més experiència que tres dècades i mitja enrere. Això sí, la frescor i la sensació de perill i imprevisibilitat segueixen intactes. Perquè aquesta acceptació del pas del temps (alguns ho anomenarien maduresa, però aquest terme pot tenir connotacions negatives) ha permès posar al dia clàssics com els inicials "Looking for a Kiss" i "Puss'n'Boots" o "Bad Girl" i "Subway Train" sense que perdin ni una gota de substància pel camí. Al seu costat, composicions noves com "We're All in Love", "Gimme Luv and Turn On the Light", "Plenty of Music", "Dance Like a Monkey" o "Rainbow Store" se situen a l'alçada de la llegenda i adquireixen en directe aquella petita dosi de nervi que la producció no va acabar de captar a l'estudi.
I evidentment, en una nit com la d'ahir no van faltar les versions: "Piece of My Heart", de Janis Joplin, "Pills", de Bo Diddley, i un homenatge a un dels companys que es van quedar enrere, un "You Can't Put Your Arms Around a Memory" (cantat per Sylvain), de Johnny Thunders, que van encadenar amb "Lonely Planet Boy". Moments àlgids? Uns "Trash", “Jet Boy” i "Personality Crisis" que van fer tremolar els fonaments de la sala. No fa gaire que un crític britànic definia l'últim disc dels Pretty Thing ("Balboa Island", 2007) com l'àlbum que haurien de gravar els actuals Rolling Stones. Doncs bé, el d'ahir és el concert que farien Jagger i companyia si s'atrevíssin a tornar als clubs. Perquè els 'nous' New York Dolls van oferir ahir a la nit el concert de l'any. I punt.
Audio: "We're All in Love" - New York Dolls
La barcelonina sala Sidecar va oferir ahir el plat fort del seu pastís d'aniversari. Són 25 anys d'història per celebrar i això requereix quelcom especial. Tan especial com, per exemple, la primera visita a Barcelona d'una de les bandes clau de la música underground dels últims 35 anys. I a sobre, amb un aforament de 200 persones. És cert, els New York Dolls eren cinc, i només dos d'ells han sobreviscut fins als nostres dies. Com també ho és que a aquestes alçades, difícilment recuperaran aquella essència canalla i macarra amb què van inaugurar l'escena punk del sud de Manhattan. Dos contratemps que, lluny de tacar la llegenda, s’han solventat de la millor manera possible.
Per començar, les baixes han estat cobertes amb alumnes avantatjats dels difunts: entre els acompanyants dels eterns David Johansen i Sylvain Sylvain, hi havia ni més ni menys que Sam Yaffa, exHanoi Rocks, i Steve Conte, que entre d'altres va militar a la banda de Johnny Thunders. Pel que fa al segon contratemps, ha donat lloc a un dels principals encerts d'aquesta reunió, un acostament al rhythm & blues i al rock'n'roll d'aromes fifties i sixties que van alimentar els Dolls als inicis de la seva carrera. D'aquesta manera, el que dècades enrere era un combo destinat a viure ràpid i morir jove (i així ho va fer, tot i els maquiavèlics intents de Malcolm McLaren de reflotar el vaixell), ara és una sòlida banda de pub rock i garage brut i directe que encaixaria perfectament al costat d'uns Yardbirds (els originals), uns Pretty Things o uns Sonics.
Un combo amb les idees clares i molta més experiència que tres dècades i mitja enrere. Això sí, la frescor i la sensació de perill i imprevisibilitat segueixen intactes. Perquè aquesta acceptació del pas del temps (alguns ho anomenarien maduresa, però aquest terme pot tenir connotacions negatives) ha permès posar al dia clàssics com els inicials "Looking for a Kiss" i "Puss'n'Boots" o "Bad Girl" i "Subway Train" sense que perdin ni una gota de substància pel camí. Al seu costat, composicions noves com "We're All in Love", "Gimme Luv and Turn On the Light", "Plenty of Music", "Dance Like a Monkey" o "Rainbow Store" se situen a l'alçada de la llegenda i adquireixen en directe aquella petita dosi de nervi que la producció no va acabar de captar a l'estudi.
I evidentment, en una nit com la d'ahir no van faltar les versions: "Piece of My Heart", de Janis Joplin, "Pills", de Bo Diddley, i un homenatge a un dels companys que es van quedar enrere, un "You Can't Put Your Arms Around a Memory" (cantat per Sylvain), de Johnny Thunders, que van encadenar amb "Lonely Planet Boy". Moments àlgids? Uns "Trash", “Jet Boy” i "Personality Crisis" que van fer tremolar els fonaments de la sala. No fa gaire que un crític britànic definia l'últim disc dels Pretty Thing ("Balboa Island", 2007) com l'àlbum que haurien de gravar els actuals Rolling Stones. Doncs bé, el d'ahir és el concert que farien Jagger i companyia si s'atrevíssin a tornar als clubs. Perquè els 'nous' New York Dolls van oferir ahir a la nit el concert de l'any. I punt.
Audio: "We're All in Love" - New York Dolls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada