Red State (Kevin Smith)

En política nord-americana, s'anomenen estats vermells (red states) aquells on els resultats electorals solen afavorir el Partit Republicà. Estats com Nebraska, Kansas, Indiana, Utah o Colorado. En qualsevol d'ells podria desenvolupar-se l'acció de l'última pel·lícula de Kevin Smith, "Red State" (2011). Un film on l'autor de "Clerks" (1994) i "Chasing Amy" (1997) s'allunya del seu habitual registre humorístic per endinsar-se en un inquietant thriller amb el fanatisme religiós com a marc de fons. L'argument se centra en el segrest de tres adolescents per part d'un grup de fonamentalistes cristians clarament inspirats en Fred Phelps i la seva Església Baptista de Westboro (la cinta reprodueix manifestacions com les que aquest pastor ha incitat en contra de col·lectius com els homosexuals). El líder del grup és Abin Cooper (impressionant Michael Parks), un extremista malaltís disposat a iniciar pel seu compte una croada en nom d'una hipotètica justícia divina. I és la seva carta de presentació el moment més inquietant de tota la pel·lícula. Perquè Smith ha fugit de tota mena de tòpics i s'ha centrat a dibuixar un personatge que podria ser tan real com ho és el propi Phelps. Ho ha fet sense il·luminacions obscures ni misteris rebuscats, sinó fent que l'espectador assisteixi a una missa oficiada pel propi Cooper. Un individu d'aparença normal i fins i tot simpàtica, però a la vegada un hàbil manipulador capaç de trobar en qualsevol cita de la Bíblia arguments que justifiquin una matança. La cosa es complicarà quan entri en acció un equip d'agents federals encapçalats per Joseph Keenan (pletòric John Goodman) amb l'objectiu d'entrar a la seu de la congregació i arrestar-ne tots els integrants. Un error d'estratègia acaba desencadenant un tiroteig que evoca inequívocament les dures escenes del setge de l'FBI al quarter general dels Davidians a Waco (Texas), l'abril de 1993. A partir d'aquí, Smith no només qüestiona l'excés de temor i fe en Déu que exhibeixen certes comunitats cristianes dels Estats Units, sinó també la manera com els cossos especials de les agències federals gestionen situacions que se'ls han escapat de les mans. Tot això, reforçat amb el background social i històric necessari per a recordar-nos en tot moment que, de vegades, la realitat no queda tan lluny de la ficció.




Audio: "Killing in the Name" - Rage Against The Machine