Richard Hawley a Mojo

Richard Hawley és old school. Per molts premis i guardons que acumuli, i per molt que tota la premsa especialitzada -i no tan especilitzada- del seu país li vagi al darrere, el de Sheffield manté intacta la seva credibilitat artística a cops d'actitud i a base de no tenir pèls a la llengua. Com Paul Weller i Morrissey. En trobem uns quants exemples en les declaracions que va fer per a l'edició de juliol de la revista Mojo. En un article que firma Mattia Zappellaro, Hawley parla de la seva trajectòria i dels seus guitarristes preferits -de Maybelle Carter a Sterling Morrison, passant per Johnny Farina-, però també carrega contra la indústria de l'entreteniment amb declaracions tan contundents com "tot el que té a veure amb els Brits -en referència als Brit Awards- és precisament el que jo detesto d'aquest enorme oxímoron: el 'negoci musical'". "Hauria preferit estar tot sol, en una maleïda parada de bus de Mansfield a les tres de la matinada i a ple hivern, que trobar-me en aquell lloc", recorda sobre el seu pas per la citada cerimònia, "i sé perfectament com és una parada de bus de Mansfield a les tres de la matinada: aterradora". Hawley també dedica unes paraules a l'administració Cameron i la seva política econòmica: "Aquest govern està acabant la feina que va començar Thatcher i van continuar Blair i els seus amiguets de merda". Tant de bo la nostra escena suposadament alternativa oferís unes quantes veus com aquesta. Richard Hawley va estar recentment a Barcelona presentant el seu darrer disc, el més que recomanable "Standing at the Sky's Edge", en el marc del Primavera Sound 2012.




Audio: "Standing at the Sky's Edge" - Richard Hawley