Impressionant l'article de dotze pàgines que la revista britànica Uncut dedica a Patti Smith en la seva edició de juliol. La poetessa va atendre una de les firmes de referència de la publicació, David Cavannagh, en un hotel de Londres i van parlar de tot. De la seva arribada a la fèrtil Manhattan de mitjans dels 70, de la seva maternitat, de la mort del seu marit Fred "Sonic" Smith, de la inseguretat que va envoltar el seu retorn als escenaris després d'una llarga absència, o de la seva indiferència davant els sovint mal entesos postulats del moviment punk on sempre s'ha emmarcat la seva obra. En aquest sentit, crida l'atenció com ens recorda una vegada més que les actituds sectàries no són mai sinònim d'autenticitat, sinó d'un borreguisme tan monumental com l'establishment al qual pretenen oposar-se. Ho fa parlant de "People Have the Power", l'himne de marcat contingut social que va compondre el 1988 juntament amb el propi "Sonic" Smith -tot un padrí del punk com a guitarrista d'MC5-. "Quan la vam escriure", recorda Patti Smith, "la fantasia del Fred era que esdevingués una cançó d'aglutinament universal, una cançó que tothom cantés". I tot seguit arriba la part més interessant: "Mai em va dir 'Fem una cançó tan underground que ningú arribi a escoltar', ell volia ressonar i arribar a tot el món". Unes paraules a tenir en compte, ara que per sistema -i per esnobisme- està tan de moda valorar la creació musical de manera inversament proporcional a la repercussió que aquesta adquireix. Patti Smith ha publicat aquest mateix mes "Banga", un nou àlbum d'estudi on recupera el nervi i les bones maneres que tant es trobaven a faltar al seu anterior treball, el disc de versions "Twelve" (2007).
Audio: "April Fool" - Patti Smith
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada