Europa

"En su compañía, y la de un sentimiento de culpa que parecía haberse filtrado hasta el coche de alquiler, conduje por las autopistas de Europa, atravesando Holanda, Bélgica y Francia, hasta el pequeño puerto de St. Malo. Comencé a pensar, en Chrissie, claro, pero también en otras cosas que normalmente no me preocupan. Empecé a pensar en la política de integración europea, en si era algo bueno o malo. Intenté casar la visión de los políticos con la paradoja que veía a lo largo de aquellos kilómetros de feas autopistas europeas; incompatibilidades absurdas con un inexorable destino compartido. La visión de los políticos parecía simplemente otro chanchullo más para sacar dinero u otro enorme flipe de poder".


Fragment d'"Eurotrash" (traduït al castellà com "Euroescoria"), un dels relats curts que conformen el llibre "Acid House" (1994, publicat en castellà tres anys després per Anagrama), d'Irvine Welsh. Sàvies paraules, les que l'autor de "Trainspotting" va escriure fa gairebé vint anys. Molt sàvies, tenint en compte la que ens està caient a sobre ara mateix. Qui sap, potser aquell yonqui escocès que atravessava el continent a la ficció de Welsh, va entendre Europa molt millor que uns polítics més allunyats de la realitat que qualsevol personatge fictici. No m'agrada l'Europa que s'està construint. No m'agraden els models d'integració basats en la uniformitat imposada i artificial. No m'agrada que una colla de rates de despatx tractin els governs sobirans com si fossin titelles. Però tampoc m'agrada que alguns d'aquests governs sobirans siguin massa curts de vista quan els conve. Tan curts de vista que, a banda de no poder solucionar els seus propis problemes sense intervencions externes, són incapaços d'observar i entendre les realitats plurals dels propis estats on governen. Perquè és aleshores quan aquestes realitats plurals esdevenen incompatibilitats absurdes.