Al dentista

Ahir a la tarda vaig anar al dentista. Feia molt de temps que no hi anava, i la veritat és que pressa no en tenia especialment. Diguin-me superficial, però en aquell moment em venia més de gust asseure'm en una terrassa prenent qualsevol cosa que portés alcohol, que estirar-me en una d'aquelles màquines de color blanc star wars mentre un doctor em remenés la boca amb aparells que podrien fer molt mal a mans d'Hannibal Lecter. El cas és que la sessió d'ahir va acabar esdevenint fins i tot divertida. No em va atendre un doctor, sinó una doctora molt simpàtica que a sobre estava de bastant bon veure. I per acabar d'amenitzar la festa, cap a la meitat de la neteja bucal es va engegar de cop i volta el fil musical, impagable complement estètic que en certes circumstàncies pot fer de la visita al dentista tota una experiència.

Qui té por d'anar al dentista?

Recordo, per exemple, quan em van treure l'últim queixal del seny. El malparit no sortia ni amb aigua calenta, i el doctor no em podia posar més anestèsia -no em va explicar exactament per què, però vaig preferir no fer més preguntes-. Vaja, que mentre el tio estirava la denteta dels pebrots tal i com ho faria el protagonista d'"El vell i la mar", Nilsson cantava de fons "Everybody's Talkin'". Es poden imaginar una escena més tarantiniana en l'incomparable marc d'una clínica dental? Jo no, però la d'ahir a la tarda s'hi acosta bastant. El cas és que el primer tema del fil musical -potser per afinitat amb les portades dels diaris- era de Madonna. "Like a Virgin". El que faltava, com si encara no fés prou calor allà dins. "I made it through the wilderness, somehow I made it through, didn't know how lost I was, until I found you", cantava tota alegre la Ciccone mentre la doctora em fregava una cosa punxaguda pels queixals. Quina angúnia. Però després Madonna arribava al clímax de la cançó tot cantant encara més alegrement allò de "Like a virgin, touched for the very first time, like a vi-i-i-irgin, when your heart beats, next to mine", i de cop i volta tot semblava més clar. Sobretot la punxada que vaig sentir en algun punt de la meva dentadura just en el moment en què ella cantava el "touched for the very first time".

A continuació en va caure una d'Amy Winehouse. "Rehab". L'última vegada que havia escoltat aquesta cançó havia estat com a fil de fons d'un anunci d'assegurances -per cert, ja té collons que vulguin vendre assegurances amb la negativa per excel·lència a assistir a un centre de desintoxicació-. I ara, sense cap mena d'assegurança pel mig, el tema en qüestió esdevenia la banda sonora perfecta per a una pluja de bicarbonat que m'omplia la boca d'un regust francament desagradable. I aleshores la doctora introdueix un nou aparell a la meva boca i em pregunta si em molesta la vibració. I jo, obviant la morbositat de la situació, deixo que respongui la Winehouse amb un sonor "Nooooo, no, no!". La veritat és que la cosa s'estava posant interessant per moments. Però justament arribats a aquest punt, va començar a sonar un tema d'Eros Ramazzotti que es va carregar en mil·lèssimes de segon tot el romanticisme acumulat fins aleshores. Hora per tant d'omplir-me la boca de fluor i, si me'n sortia amb vida, enviar-me cap a casa.