La trajectòria musical del barceloní
Jordi Pérez és tan extensa com espectacular. De l'elegància mod de
Los Interrogantes a l'experimentació sense límits de
Linn Youki, passant per la cançó pop d'
Eliah Smith. Músic polivalent i de llarg recorregut, Pérez és tan obert de mires com inquiet. I li agrada anar a contracorrent: quan tot el país s'abocava cegament al folk-pop de fons costumista, ell presentava un dels projectes electrònics més frescos que s'han escoltat en anys per aquestes latituds. Una aventura unipersonal que va respondre primer al nom de
Zumo de Tila i posteriorment al de
Boom Radar. Ara, quan la febre acústica ja sembla aigua passada, ell es reinventa a partir d'aquest registre. I precisament per això, perquè segueix evolucionant al marge de modes, dictats i anuncis de cervesa, el seu projecte sona fresc, consistent i atemporal.
Galifardeu Atòmic, es diu la seva nova aventura -aquesta vegada amb format de banda-.
"Mediterricola" (2014) és el seu primer ep, cinc peces reflexives on la malenconia i els paisatges assolellats van de la mà. Escoltin-lo
aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada