Creativitat i professionalitat

Eric Lilavois - Foto Concepción González.

Ja no queda gaire gent que treballi d’aquesta manera. Donant importància a les petites coses, a aquells detalls aparentment insignificants però que a la pràctica acaben atorgant singularitat a un projecte. Eric Lilavois és un productor nord-americà que ha treballat amb noms destacats del panorama alternatiu com Atlas Genius, Saint Motel, Surfer Blood o My Chemical Romance, a més de ser propietari de dos estudis de renom com són Crown City, a Los Angeles, i London Bridge, a Seattle, on han enregistrat els seus discos bandes com Pearl Jam, Soundgarden o Blind Melon.

Després d’una pila d’anys dedicat a donar forma a la música dels altres, Lilavois es va retirar mesos enrere a les muntanyes del nord de Los Angeles, en plena natura i lluny de les aglomeracions urbanes, amb l’única companyia d’una guitarra acústica, dues càmeres fotogràfiques i una màquina d’escriure. L’objectiu era preparar un segon disc solista que acabaria enregistrant amb reconeguts músics de sessió com Danny T. Levin (Vampire Weekend, Julian Casablancas), Ben Smith (Heart) o David Moyer (U2, Snoop Dogg, Tears For Fears, Broken Bells). Però un cop enregistrat, Lilavois va decidir dividir-lo en tres ep’s, el primer dels quals ha vist la llum aquest mes de novembre sota el títol de “Salt” i amb perles pop tan rodones com “Give In to Today” o la beatleiana “Make the Call”.

La resta d’ep’s veuran la llum al llarg dels propers sis mesos, i finalment s’editarà l’àlbum sencer exclusivament en vinil. “Salt, S(ea) & Smoke” -així es dirà el disc- és doncs el fruit d’un dia a dia i d’una feina constant i gairebé artesanal. De l’experiència de qui, des del cim de la indústria, ha buscat espais i mètodes de treball alternatius i ha assolit el perfecte equilibri entre creativitat i professionalitat. Un procés que es va enregistrar en vídeo de cara a un documental que s’estrenarà properament amb el mateix títol que l’àlbum.

http://ericlilavois.com/