Les masses

"The Dark Knight Rises" (2012). Ahir la vaig tornar a veure, aprofitant que s'emetia per televisió. La culminació de la imprescindible trilogia que Christopher Nolan va dedicar a l'univers de Batman. El descens al més profund dels inferns, la resurrecció i finalment l'anhelada redempció. I també una oportuna reflexió sobre la condició humana. El sinistre Bane vol destruir Gotham City. Esborrar-la del mapa i tornar-la a aixecar lliure de pecat. Abans, però, oferirà falses il·lusions als seus ciutadans. Els farà creure que sobreviuran, que un cop vençudes les estructures tradicionals de poder la ciutat serà seva i que podran fer el que vulguin. I amb les masses aparentment lliures de tota cadena, el caos s'apoderarà de la ciutat com a part del pla mestre de Bane. No s'imposaran la justícia social, la solidaritat ni la cooperació, sinó el pillatge, la llei del més fort i la revenja perfectament orquestrada contra les antigues classes dirigents. Les masses, que hauran ocupat per fi el lloc d'aquella antiga casta a la qual atribueixen tots els seus mals, mostraran d'una vegada per totes la seva autèntica naturalesa. Les masses, tan cegues i tan perilloses. Les masses, que s'escandalitzen quan un polític és corrupte o quan un esportista d'elit paga els seus impostos a Andorra, però demanen al mecànic i al paleta que els facin les factures sense IVA. Les masses, el poble unit que mai serà vençut però a la mínima es ven per una xocolatina. Ja vingui donada per Bane, per Rajoy, pel director d'una oficina bancària o per l'enèssim messies d'una esquerra que es troba en aquest país nostre al fons a la dreta. Ja sigui la promesa de no apujar els impostos -per cortesia del mateix candidat que havia mentit sense escrúpols arran del pitjor atemptat terrorista de la història d'Espanya, que si una cosa no tenen les masses és memòria-. Ja sigui la reobertura de l'aixeta del crèdit per part de la mateixa banca contra la qual ens manifestàvem fa dos dies. Ja sigui un rostre mediàtic que pretén regenerar la política amb els mateixos tics demagògics d'aquells a qui ell titlla de casta. Ja sigui qualsevol cosa que faci olor de pa per avui, que quan demà arribi la gana ja carregarem contra qui faci falta. Les masses -que a diferència d'Hisenda, sí que som tots-, tan cegues, tan perilloses i tan egoistes.