"Vértigo" (1995)

Ara mateix la cosa pot sonar a broma, però els ben asseguro que quan va veure la llum va ser tota una ràfega d'aire fresc. "Vértigo" era un recopilatori editat l'any 1995 per la filial espanyola d'MCA, aprofitant l'aleshores recent explosió mediàtica del rock alternatiu -eren els dies de la ressaca post-grunge i l'explosió de l'indie autòcton, si bé aquest darrer àmbit no tenia representació en un doble volum dedicat íntegrament a noms foranis-. Vint peces de vint grups que en alguns casos tenien poc o res a veure entre ells -al costat de Sonic Youth, Stone Roses i Elastica hi havia Guns N'Roses, Aerosmith i uns Green Day que abanderaven el que durant cinc minuts es va anomenar neopunk-. Insisteixo, a dia d'avui la cosa pot sonar a broma, però al seu dia l'experiment va resultar vital perquè una generació sencera, atreta per reclams com Weezer, REM o els anteriorment citats, entrés també en contacte amb l'obra de Dinosaur Jr., Babes In Toyland o Mudhoney -i uns Urge Overkill a qui molts associaven exclusivament amb la banda sonora de "Pulp Fiction" (1994)-. Al seu moment me'l va deixar un amic, me'l vaig gravar en una cinta verge i acostumava a portar-lo al walkman -el que sonava a broma aleshores era la possibilitat d'acabar escoltant música a través d'un telèfon mòbil-. Una casset de la qual vaig perdre la pista ja fa molts anys, tants probablement com els que "Vértigo" porta fora de catàleg. Ahir el vaig trobar en doble cd, en una fira d'antiguitats i a tres euros. Un preu simbòlic pel qual vaig endur-me molt més que una pila de bones cançons: vaig recuperar un petit fragment de la meva vida. I és per coses com aquesta que m'agrada escoltar la música a través d'un objecte tangible i no d'arxius digitals o aplicacions d'streaming.