"(Les grans distàncies de la geografia nord-americana) són estimulants, sobretot quan agafes un Ford últim model i parteixes de Califòrnia cap a Nova York. És emocionant saber que el país és prou gran per a conduir en una direcció determinada i no haver de girar el volant en set dies". Tom Waits, en una entrevista signada per Kristine McKenna, publicada per NME l'1 d'octubre de 1983 i recuperada recentment per Uncut en un volum especial dedicat al de Pomona. "Harry Dean Stanton em va dir una vegada que havia trobat una còpia del meu primer disc en una via de tren", explicava Waits a la mateixa entrevista. "Es trobava al mig d'enlloc rodant una pel·lícula i va trobar aquell disc llençat sobre els carrils. I això em va agradar. Un lloc millor on acabar que no pas una cubeta de saldos d'una botiga de discos". Totalment cert. En un altre moment de la conversa, McKenna pregunta a Waits si ha pres cap mesura per a protegir la seva veu. La seva resposta no podia ser més definitiva. "Protegir-la de què? Del vandalisme?". Gran, molt gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada